dissabte, 26 de juliol del 2008

Una carretera...

A on porta aquesta carretera? Hi ha tants camins com carreteres i els camins sempre són necessaris.

Hotels...


L'estiu és època de vacances i de tot allò que comporta...aeroports, ports, carreteres, restaurants, museus, hotels...Suposo que tothom pot explicar alguna que altre batalleta d'algun hotel. Explicar-ne les excel·lències o criticar-ne les mancances. O fins i tot comentar-ne anècdotes increïbles.
Com a record de la meva experiència per la ciutat de Zurich adjunto una foto. L'habitació tenia vistes a un funicular. Bé això no tindria res d'especial si no fos perquè l'estació del funicular estava a sota de l'hotel i evidentment a l'obrir cada matí les finestres de l'habitació es podia veure perfectament a molt pocs metres, com passava arrant de la finestra el maleït funicular. Tot una experiència.
Heu estat mai en un hotel singular?

Grec 08 "Las Troyanas"

Abans d'ahir vaig tenir l'ocasió d'anar un espectacle del Festival de Barcelona Grec 08. L'obra en qüestió era "Las Troyanas d'Eurípides" a càrrec d'una produccio del Teatro Español en coproducció amb Cáceres 2016 i el Festival de Mérida. Bona direcció de Mario Gas, bon muntatge, bon plantejament de l'obra i sobretot una bona interpretació d'alguns actors com l'Hècuba de Gloria Muñoz. El muntatge intentava fer-nos apropar a la desolació de la derrota de Troya a través de la visió de les seves heroïnes. Hi ha moments culpidors i crec que passará com una de les propostes destacables d'aquest festival. Heu vist alguna proposta del Grec d'aquest any? Que us ha semblat?

Km33

km33 és el títol d'un espai de viatges, bastant alternatius, per cert, que per segon any es fa al 33. El 33 és com un oasi dins la teleporqueria nacional, on encara es poden trobar propostes culturals amb un cert criteri i gust.
Televisió de Catalunya no és la primera vegada que fa un programa de viatges, aquest proper dilluns tornen a emetre la quarta temporada del programa d'en Mikimoto "Afers exteriors".
Els dos són grans programes i han tingut com a base uns bons guionistes i unes bones idees. Km33 té quelcom que el fa diferent d'altres programes de viatges. L'objectiu no és mostrar un inventari de ciutats o monuments. Aquí els protagonistes no són turistes són viatgers. Vet aquí la diferència. Gent que sap on va i va molt preparada i ens explica la seva experiència amb una òptica molt poètica i personal. Alguns com el del Canadà ens feien reflexionar sobre la creació de l'estat del Quebec enguany fa 400 anys.Francament de tots els que han emès, el programa de la Polinesia va ser preciós. Les imatges eren un autèntic paradís.
http://www.tv3.cat/programa/208120573/
http://blogs.ccrtvi.com/km33.php
(Llàstima que aquest capdesetmana emeten l'última entrega!)

A la recerca del comerç perdut...

Volia dedicar un post a la feina d'un col·lega, en Toni Font, que cada mes escriu interesants retrats dels comerços dels barris de Barcelona a la revista de cada districte. En uns temps on sembla que es potencien les àrees comercials i els eixos comercials, parlar de que encara a Barcelona es poden trobar botigues i comerços amb històries increïbles és quelcom curiós i singular. La secció d'en Toni és diu "El Taulell".
Hi ha com a mínim més de mitja dotzena de versions de la Revista del Barri, posats a escollir-ne una, us he posat com a exemple la del Barri de ma germana i de la seva família, on la secció El Taulell parla d'una xocolataria, cafeteria que hi ha al seu carrer.
http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/pdf/Nou_Barris.pdf

Propostes fotogràfiques...

En aquest post farem un breu incís en les tres propostes fotogràfiques que actualment es poden veure al Caixaforum.
Sala 1: "Avelino Pi. Fotografia de l'esport". Interesant retrospectiva d'aquest fotògraf especialitzat en el món de l'esport. (Llàstima que aquesta exposició va acabar el 20 de juliol)
Sala 3: "Hanna Collins. Història en curs. Pel·lícules i fotografies." Hi ha qui entén la fotografia com un art. Un art que serveix per retratar l'entorn quotidià. A través d'objectes, fotografies i seqüències filmades ens retrata diversos àmbits (La Mina, o l'extraradi de Novgorod, una població russa) i ho fa molts cops mesclant punts de vista perquè l'espectador pugui fer-se la seva pròpia idea de tot plegat. El millor de tot és Paral·lel, una instal·lació on hi ha tres pantalles que simultaneament mostren la vida de tres forasters de diferents classes socials. (fins el 24 d'agost)
Sala 5 - Sala Moncada:
"Eufòria_04:1979-1982. Les guerres Èlfiques. Momu i no res". La Sala Moncada és un petitíssim espai reservat a l'experimentació de les noves avanguardes. Normalment són creadors joves i desconeguts. Cal dir que normalment són anades d'olla difícils de pair. Però està bé que hi hagi un espai per aquestes coses. L'autor utilitza elements reals per fer-nos creure a través de recursos propis com un video clip o una versió de dos actors que simulen un episodi del serial "Cuentame como pasó", la reacció de les persones envers una suposada guerra amagada pel govern. Ja us dic jo que costa bastant entrar en la dinàmica d'aquests creadors. (fins 15 de setembre)

Una breu passejada per les exposicions de l'Estiu...


Si en un anterior post vàrem fer una breu ressenya de la magnífica exposició d'Art japonès a la Pedrera, en aquest post volem fer un repàs a altres propostes.
*Museu Picasso: "Oblidant Velázquez. Las Meninas". Recomenable exposició per veure com un sol quadre ha influït a tants i tants creadors i pintors. Fins i tot el mes passat tinguerem l'ocasió de veure escultures d'en Manolo Valdés a l'aire lliure a la Rambla Catalunya, inspirades en les Meninas. (fins el 28 de setembre)
*MNAC: "Duchamp, Man Ray, Picabia". Retrospectiva d'aquests autors. Foren avanguardistes i transgressors. Fins i tot avui encara costa entrar en el seu món. El millor l'orinari convertit en un objecte d'art. (fins el 21 de setembre)
*Caixaforum:
Sala 2: "Entre el Sagrat i el profà. El Renaixement a Prato". Magnífica exposició sobre l'evolució del treicento al settecento. Una ocasió única per veure aquest tipus de pintures. Habitualment en sales de grans pinacoteques. Molt recomenable. (fins el 28 de setembre)
Sala 4: "L'escola Yi. Trenta anys d'art abstracte xinès". No sempre és fàcil entrar en el món de l'abstracció i d'aquells artistes contemporanis que la practiquen com a llenguatge. L'Abstracció a mi em deixa bastant indiferent però reconec que és interesant veure-ho per entendre que més enllà del melic occidental hi ha molts creadors que intenten experimentar amb llenguatges nous.(fins el 24 d'agost)

Una d'animació infantil...


Des de fa uns anys Pixar i Dreamworks competeixen cada estiu per veure qui s'enporta les millors taquilles infantils. Realment totes tenen films memorables i han revolucionat el món de l'animació.

L'última de Dreamworks és el Kung Fu Panda. El film potencia valors com l'esforç, el coratge, la perseverança, l'humilitat...En Po és un pobre panda que treballa en el restaurant del seu suposat pare i vol convertir-se un mestre del Kung Fu. Com s'ho farà? Ahh...no desvetllarem la peli. El món oriental sempre crític amb les maneres com es tracta la simbologia xinesa ha valorat positivament el respecte del film cap a les simbologies orientals. Com sempre Dreamworks deixa passat els crèdits finals un petit gag i la gent no té la paciència, oriental gairebé podríem dir, per aguantar-los. Jo ho vaig fer i cal dir que val la pena ja que la imatge del gag final és molt simpàtica. Recomenable per passar una bona estona d'un dissabte a la tarda.

Qüestió de "Cracks"!


És curiosa la nòmina de cantants veterans que triomfen en els festivals...Al Fib en Leonard Cohen...Al Summercase els Blondie amb la veu de la Deborah Harry...I a Barcelona la febre Springsteen...Únic!

Realment s'ha de reconèixer que segueixen sent uns cracks i que després de tants anys és per treure's el barret!

Quin és el secret?

Em quedo amb la frase que en motiu dels 65 anys d'en Mick Jagger en una entrevista deia: "Si no miro endavant, tinc por de caure en la nostàlgia. I la nostàlgia és la mort"

Tot depèn de com és miri...

Veure el món a través de diferents ulls és tan necessari com terapèutic.
Vet aquí una relació de propostes per veure el món des d'uns altres ulls:
-Ara fa un any la revista satírica "El Jueves" va rebre un bon pal judicial. Quin país el nostre! Per sort ha pogut continuar...
www.eljueves.es
-El programa satíric Polònia ha acabat una nova temporada. Sense cap mena de dubte, per mi, el millor gag musical ha sigut el "Thriller" de Rajoy cantant allò de..."Yo soy el líder, líder po-pu-lar!"
http://www.tv3.cat/polonia/
-Humor surrelista a càrrec d'Empar Moliné, Alex Torío i en Juan Carlos Ortega. Són els responsables de "Herois quotidians". Algú va veure el gag de la gent de poble que van a la ciutat a passar un capdesetmana per fer turisme urbà i somien convertir-se en neourbans? Boníssim!
http://www.tv3.cat/heroisquotidians/
-Aquests herois quotidians no tenen res a veure amb la série Herois que també emet Tv3. També és l'heroi o potser més aviat, l'antiheroi que busca els perquès dels seus poders i cerca respostes. Una bona série tot i que la nova temporada ha començat un pèl fluixa argumentalment i l'hora d'emissió no sé si és reament la millor.
http://blogs.ccrtvi.com/herois.php
- Hi ha qui ho anomena el Summergay. L'estiu més rosa de la ciutat. Els Eurogames n'han sigut l'excusa, però tinc la impressió que en els mitjans no s'està parlant prou de tal esdeveniment. La revista Timeout en un de les seves últimes edicions en va fer un bon monogràfic. Parlàvem en aquest post de veure les coses des d'un altre prisma. Hi ha un fantàstic dibuixant de còmics alemany, en Ralf Koenig que del tema de les identitats sexuals n'ha fet un leit-motiv de la seva obra i és francament divertida.
http://www.drac.com/~viktor/ralf/catala.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Ralf_K%C3%B6nig
- I per acabar un curiós blog on l'autor recopila notícies curioses. El més fort és que són reals! El blog s'anomena Kollonades.
www.kollonades.blogspot.com
Fins aquí unes propostes per veure el món des d'uns altres ulls.

L'any Rodoreda

L'any Rodoreda està sent un prolífic any per revisar i recordar l'obra d'aquesta gran escriptora.
web de l'any Rodoreda:
http://www.anyrodoreda.cat/
Una gran estrena teatral relacionada amb aquest any i a càrrec d'una gran companyia la tindrem a la tardor. Dagoll Dagom ha convertit "Aloma" en un espectacle musical. Crec que valdrà la pena veure-ho. L'estrena serà el proper dia 23 d'Octubre a la sala gran del Teatre Nacional.
+info de la notícia...
http://www.dagolldagom.com/pags/cat/noticies.php

Web del Parlament Europeu

Dies enrera vaig publicar una frase de l'abat Cassià M Just on es feia referència a les persones que treballen en silenci. Hi ha un jove a Lleida, el nom del qual es desconeix, que ha fet un adaptació, podríem dir millor, una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu.
http://www.europarl.cat/
Sembla la web oficial, però no és la web oficial!!!
Curiosament el web oficial en qüestió està traduït a més de 20 llengües europees, moltes de les quals en menys parlants que el català. El Parlament europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, si us plau, entreu un moment al web i així evitem que la tanquin!!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès- amb nomès 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants (evidentment no només de Catalunya sinó de tot l'àmbit lingüístic País Valencià, Illes Balears, L'Alguer, la Franja, Catalunya Nord, etc...) i sent la desena llengua europea en importància no té cap mena de reconeixement oficial en l'àmbit europeu.
Segurament aquests dies haureu sentit vàries notícies sobre el Manifest que des de les Espanyes han promulgut a favor de la llengua i el contramanifest que des d'entitats com l'AELC han promulgut per defensar les altres llengües també de l'Estat Espanyol (basc, català, gallec)...
Segurament mentre heu sentit totes les opinions sobre aquestes tristes polèmiques incendiàries, un jove de Lleida ha fet més per la llengua que tres polítics junts preocupats per les manipulacions polítiques de tot plegat.
Com sempre la llengua, les llengües...sigui la catalana, la castellana o l'aranès...són patrimoni de tots i no són patrimoni de cap partit ni de cap entitat salvapàtries. Per tant mentre alguns seguiran discutint sobre aquests manifestos jo he entrat al web creat per aquest jove perquè no el tanquin.

Poesia tot l'any...

Afortunadament la poesia no és només pel maig com deia en el post anterior i a "Caldetes" aquest cap de setmana es fan els últims actes del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac amb els recitals de Pau Riba i en Josep Pedrals i els conjunt "els nens eutròfics".
+info a...www.fundaciopalau.cat
No he tingut l'oportunitat encara de visitar aquesta Fundació. Conec Caldes perquè fa molts anys vaig participar en un Encontre de Creadors Joves. Dic que m'agradaria visitar-la algún dia ja que fa uns anys vaig tenir l'ocasió d'estudiar una mica l'obra d'en Josep Palau i Fabre, que malauradament va morir a principis d'any. Un servidor, anys enrera, quan ningú parlava de Palau i Fabre ni era un figura que calia reinvidicar, a un servidor l'Aelc em va encarregar l'elaboració de la documentació per la seva pàgina web.
www.escriptors.cat/autors/palaufabrej
(Tot i el pas dels anys haver pogut elaborar la docu de les pàgines d'autors, ara celebritats, de la literatura catalana, sempre és quelcom em fa recordar que és important conèixer els nostres autors i no homenatjar-los un cop ja han mort, com molts cops ha passat. Per sort, en el cas d'en Palau va tenir la sort de rebre uns emotius homenatges abans de la seva mort. No tots els autors han tingut la mateixa sort.)

Poesia solidària (II)




En els temps que corren sembla que no calgui parlar de llibertat d'expressió. A ple estiu, quan la poesia sembla que només serveixi pels jocs florals i pel maig, el passat dilluns 21 de juliol es va celebrar un acte a càrrec de poetes i cantautors sota el nom de "Silencia" i subtitulat "Concert per la llibertat d'expressió al món- homenatge als defensors dels drets humans". L'acte estava organitzat per Amnistia Internacional, amb la col·laboració del Pen Club Català i Reporters sense fronteres, impulsat pel poeta Reinaldo Aparicio i amb suport d'altres noms. Com a poetes hi varen intervenir Jesus Lizano, Joaquín Marco, Marta Pesarrodona, Àlex Susana, Cristina Peri Rossi, Josep Pedrals, Enric Casasses, entre altres. I com a cantautors: Gerard Quintana, Quico Pi de la Serra, Paco Ibáñez entre altres. Suposo que deuria ser un gran recital.
M'hauria agradat moltíssim anar-hi però curiosament m'en vaig assabentar tard. Crec que de la manera com va el món i coincidint amb el 60 aniversari de la Declaració del Drets Humans realment és trist que siguin necessaris aquest tipus d'actes. Però és important que és facin per no adormir la nostra mala consciència col·lectiva.
D'aquí pocs dies s'inaguraran els JJ.OO 2008 a Pekín. Fa poques setmanes vaig veure un 30 minuts a Tv3 on es posava en entredit les maneres dels organitzadors de tals JJ.OO. Curiosament mentre els organitzadors faran esforços per mostrar el món les meravelles del nou gegant asiàtic i el govern xinès ha augmentat les mesures per disminuir la pol·lució atmosfèrica; curiosament dic, encara hi ha moltes persones, entre ells el periodista Shi Tao que està complint una condemna de 10 anys per haver enviat un simple correu electrònic on resumia un comunicat del Departament Central de Propaganda que explicava la manera com s'havien de tractar els periodistes en el 15è aniversari de la repressió del moviment del 89 per la democràcia. El Tribunal Suprem Xinès ha acceptat una solicitud de revisió d'aquest cas però encara no se'n sap res.
Per tant determinats crits encara són necessaris!!

Poesia solidària (I)


En els temps que corren reivindicar la força de les paraules per fomentar un món millor és quelcom necessari i és el lema d'algunes entitats com Poesia en acció (http://www.poesiaenaccio.org/) que des de fa +de 8 anys celebren diferents activitats durant l'any. L'última va ser el passat 21 de juny al pati de l'Ateneu Barcelonès. El factor educatiu i de sensabilització social sobretot en les escoles és un dels objectius d'aquesta entitat que compte entre els seus menbres amb molts mestres i educadors. El 21 de juny passat van celebrar un nova edició de la marató poetico - solidària.

La recaptació d'aquest any va ser destinada per potabilitzar cinc fonts d'aigua per a Cambodja. El variat programa d'actuacions musicals i recitals, segons s'havia informat contava amb la participació de prestigiosos poetes com la recent premiada Montserrat Abelló(www.escriptors.cat/autors/abellom/ ), últim premi d'Honor de les LLetres Catalanes.

La memòria històrica


Diuen que s'ha fet més en els últims anys per recuperar la memòria històrica que en 30 anys de democràcia. Diuen que durant els primers anys de democràcia, per no ferir susceptibilitats i enterrar les ferides del passat, es van congelar molts projectes per recuperar la memòria d'uns temps passats. Afortunadament 30 anys després, i justament, ara que fa 70 anys de la batalla de l'Ebre, aquest capdesetmana a les terres de l'Ebre s'han obert diferents Centres d'Interpretació per fer conèixer diferents elements d'aquell episodi sagnant.
La memòria històrica és la memòria dels pobles....Què és un poble sense memòria?

Amarga glòria

Hi ha qui diu que la justícia sempre troba el seu moment per aparèixer i després de molt de temps ha aparegut aquesta setmana amb la detenció del criminal de guerra Rodovan Karadzic. El seu és un cas paradigmàtic vivint, com molt bé van descriure els corresponsals dels TNs en un bosc de ciment i blocs de pisos idèntics amb una falsa personalitat i passant desapercebut. Increïble. El més fort és que aquesta mateixa setmana a la malaurada Bòsnia encara s'enterraven cadàvers trobats en una fossa comuna, exhumats i identificats gràcies a l'ADN. Fa anys vaig llegir un dietari d'una noia bosnia que es diu Zlata Filipôvic on retratava el dia a dia dels Balcans en ple conflicte. Aquell dietari em va inspirar per escriure uns textos que ara fa poc vaig penjar a Joescric sota el nom de "Camps de fang (Dietari d'Zlata)" +info d'Zlata Filipôvic a un article fantàstic de El País:
www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Frank/Sarajevo/elpepucul/20071025elpepicul_1/Tes - 77k
Fa anys vaig escriure uns versos (que es troben recollits dins el poemari "Fragments d'intrahistòria" penjat el treball al portal Joescric) on deia..."Les teves medalles s'ompliren d'amargor i la teva glòria fou una amarga glòria"

Que no ens confonguin...

Saber destriar el gra de la palla en un món de notícies globals sovint no és fàcil. Per això s'agraeix poder llegir articles com l'article del periodista i historiador Mateo Madridejos que publica avui El Periódico...L'Europa anti - Bush admira la figura i l'ascens del polític nordamericà Barak Obama. A dia d'avui és la millor figura que pot tenir un país com EE.UU. El seu és un perfil brillant, però que no ens confonguin i no ens quedem només amb la imatge. Tot polític amaga clarobscurs i estratègies i per això amb quedo amb la frase que destaca l'article: "Obama no és un pacifista i mentre insisteix en la retirada de les tropes de l'Iraq pretén augmentar-les a l'Afganistan".

divendres, 25 de juliol del 2008

Nens saharauis

Un estiu més als nostres pobles de Catalunya han tornat els nens i nenes del Sàhara per passar uns dies de colònies...
Molt esporàdicament se'n parla d'un conflicte que fa més de trenta anys que s'arrossega i que el pateixen especialment els infants. Fa més de deu anys vaig tenir l'ocasió de conèixer i col·laborar amb l'entitat local del meu poble que s'encarrega de tals colònies i d'aquella experiència en va sortir un conte que sortirà publicat en el recull "Petits naufragis".
El Poble Saharaui encara necessita la solidaritat de molta gent i la seva invisibilitat en els mitjans és el pitjor que els hi pot passar.
Aquest és un post per tots els pobles invisibles i per la seva lluita!!!
(imatge extreta de...www.literaturasaharaui.blogspot.com)
+info a...
http://www.saharaindependiente.org/










Últimes notícies de la CG...


Us heu fixat amb la foto que he adjuntat? Un pregoner...quelcom anacrònic en els nous temps de la cibernètica. En el seu moment vaig escriure un post on comentava l'estat actual del lloc on visc, la Colònia Güell.
Voldria comentar breument la cara B d'aquell post. L'arquitectura pot enlluernar però no sempre va acompanyat dels serveis.
Fa poc va haver-hi protestes pel tancament de l'estafeta de correus i davant la falta de personal sanitari, en un poble on hi ha molta gent gran, l'anunci que en les pròximes setmanes gairebé no hi haurà consultori mèdic és un pèl preocupant sobretot per la gent gran. Tot i axí s'auguren en el futur bons adveniments...com la commemoració del centenari de la Cripta, del qual tampoc se'n saben grans detalls, les possibles dates de la 8ª Festa del Modernisme i l'anunci de renovació de les infrastructures turístiques coincidint amb el centenari de l'església. Immersos en un allau de notícies globals el drama està que les notícies locals molts cops brillen per la seva absència.

L'efecte de la crisi

Actualment escoltar un telenotícies és tenir la sensació d'escoltar un informe diari de la crisi. L'altre dia sentia que a tot l'Estat, diàriament, hi ha 2000 persones que es queden sense feina.Fa setmanes, mesos que ens en parlen com una espècie de plaga biblíca...Però fins que no ho pateixes en les teves pròpies carns no n'ets conscient. Una jefa que tenia em deia sempre que les persones a les empreses som només formiguetes o ratolinets.
(Segurament molts d'aquests ratolinets ens passarem l'estiu, de vacances, entre altres llocs a l'Inem. Perdó ara es diu OTG. Siguem correctes amb la terminologia!)
Per il·lustrar el tema un petit video. Imagineu-vos a un pobre ratolinet. Perdó empleat. És més correcte. Imagineu-vos que li posen un formatget de més amb els formatgets que li donen a final de mes. Bé perquè s'entengui millor els refotuts incentius...El ratolinet farà mans i mànigues per conseguir aquell formatget i així poder sumar-ho amb la resta i conseguir així ser un ratolinet mil·leurista. Però que passa quan les coses no van del tot bé...La ratomàquia, perdó, queda millor empresa decideix avisar al senyor Mister Proper i la seva meravellosa escombra. Aquest post el dedico a totes les persones que com jo ens passarem aquest estiu algunes horetes a l'OTG i pensarem amb nous plans de futur. Alguns ho van anomenar capitalisme. Altres ho van anomenar mesures dràstiques per evitar pèrdues a l'empresa, d'altres ho anomenen expedientes de regulación de empresas i d'altres simplement la putada dels empleats, anomenats segons la terminologia del segle passat obrers. Terminologia obsolenta pel que es veu en els nous temps. Els temps canvien però els problemes segueixen i seguiran sent els mateixos. Vet aquí la maleïda crisi...i l'efecte escombra!
Ànims a tots aquells que com jo voldrem el setembre començar un nou cicle en les nostres vides. Us deixo amb el ratolinet...Per cert la música no us sona a la banda sonora de Full monthy?

Nàufrags...

Sóc conscient que a la xarxa hi ha altres persones que s'han sentit seduïdes per l'ampla gamma de sentits del mot nàufrag o de la mar...
Us en posaré uns exemples...
http://www.naufragdelespaisideral.blogspot.com/
Dietari personal d'un internauta que en l'últim post ens explica les seves impressions d'una boda grega. (com la pel·lícula!)
http://www.elmareselcami.blogspot.com/
Espai de cultura marítima.
http://www.grumet.blogspot.com/
http://els-informes-del-grumet.bloc.cat/
Curiós dietari on l'autor juga amb el fet que és un grumet i escriu informes pel seu capità tot explicant l'actualitat.
http://illadelsdeusmorts.blogspot.com/
Només amb el títol del bloc t'adones que darrera no hi ha una persona qualsevol. Dietari d'un persona amb ànim crític i consciència política.
Fins aquí una petita relació de curiosos blogs...Seguirem navegant.

Un quadre...


Una dona toca el piano i l'altre se la mira. La pianista mira davant seu una pintura. Són les ones d'un mar...
M'imagino la dona hipnotitzada per la pròpia melodia del piano i mirant l'horitzó del quadre. Un horitzó estrany potser? (Aquesta és una pintura del meu avi Francesc Boloix Pascual) Aquest quadre em suggereix moltes coses...I a vosaltres?

Una frase...


"El que ha naufragat tem la mar encara que estigui en calma"

Refrany popular

(Foto de la meva cosina Ana T, d'una escapada a Donosti. Gràcies Ana!)

1 mes!


Aviat farà un mes que vaig començar l'aventura de crear un bloc. Agraeixo els comentaris positius que algunes persones m'han fet arribar i també les crítiques...com el fet que he fet alguns post massa llargs. La gent que em coneix diu que en alguna ocasió tinc tendència ha enrotllar-me. També podreu observar que he fet un esforç per introduir elements nous: fotos, videos, un agenda...Ostres estic fent un esforç de síntesi per fer un post curt. Ho he conseguit?

dilluns, 14 de juliol del 2008

La Catosfera 08


La Catosfera literària. Primera antologia de blogs en català.
(Editorial Cossetània. Any 2008)
El passat dimarts dia 8 vaig assistir a la presentació d'aquest llibre on vàrios autors blocaires parlaven de que els havia portat a escriure un bloc i com els seus textos havien arribat a ser escollits per formar part d'una antologia. Pot semblar contradictori que d'un món aparentment efímer com els blocs se n'acabi fent una antologia però cal dir que hi ha qui pensa que la literatura més fresca s'està coent actualment en la xarxa. Si més no curiós i innovador tot plegat. No creieu?

diumenge, 13 de juliol del 2008

I uns comiats...

Diuen que el 2008 serà un any de canvis i realment ho està sent...
Tot sabem que a vegades certes propostes culturals no ho són per sempre però entristeix quan t'assabentes que sense un motiu clar, algunes d'aquestes propostes, troben la seva fi.
*Centre d'Art Santa Mònica: d'un temps cap aquí la falta d'idees importants per aquest centre han precipitat la seva clausura. Es parla que s'obrirà un nou Centre per potenciar la recerca en l'art més innovador però en tot plegat hi ha quelcom tèrbol que s'hauria d'explicar més bé.
*Bar Pastís: Amb alguns companys de l'Ajelc hi havia anat fa anys. Era decadent i encantador. És respirava un toc afrancesat i fins i tot es podia beure absenta. Aquest local està en perill per culpa de no sé quines normatives municipals...La poca bohemia que li queda a Barcelona se'n va fer punyetes i tot per culpa de la burocràcia!!
*Festival d'Òpera de butxaca. Potenciar l'òpera per un públic més ampli...i fer-ho en petit format i en diferents espais...la idea no era dolenta...per què no ha funcionat aquest festival?
*La Marató de l'espectacle: Un gran crític de teatre que ens va deixar fa poc, el Gonzalo Pérez de Olaguer, en va destacar sempre la importància de mostres com la marató per potenciar nous valors. Abans de la seva mort en va fer una crònica. En el seu dia quan vaig fer un taller de teatre a l'escola de les Arts interpretatives de Barcelona (+conegut com Anarres), vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi amb companys que feien el curs. Ens van donar un pasi i et passaves tota la nit entrant i surtint de diferents espais on es feien diferents números de diferents companyies. Era realment interactiu i potent. Dinàmic i una porta per molta gent. Per què s'ha fet aquesta any l'última marató?
És patètic que determinades propostes que ja portaven una certa tradició com la Marató hagin d'acabar així.
Esperem no haver d'escriure més post parlant de comiats...
Les bones propostes culturals estan per potenciar-les i no per ensorrar-les.
Però ja se sap la cultura com les persones canvia...(serà que ens hem d'adaptar als nous temps)

Un aniversari...

Si en el post anterior parlava de l'aniversari d'una revista...en aquest post volia fer un incís en l'aniversari de la teva...vull de Televisió de Catalunya.
25 anys d'una televisió pública i en català donen per molt...suposo que escollir com celebrar-ho no ha de ser fàcil...Si més no el programa presentat per la Judith Mascó..."Els 25" no deixa de ser un concurset clàssic i entretingut però potser per celebrar els 25 estaria bé fer un programa una mica més ambiciós...no creieu?
No entraré ara fer crítica televisiva pura i dura...ja que per això ja tenim el Sr. Monegal i el seu magnífic observatori a la BTV...
http://www.barcelonatv.com/programacio/detail.php?id=37

Tampoc entraré a explicar batalletes de la Teva i d'un servidor...(però potser us n'explicaré alguna quan arribi el moment)
Potser només volia comentar que me n'esperava quelcom més de l'aniversari de la Teva...
Per mi la pitjor notícia de la televisió pública catalana de les darreres setmanes ha sigut la supressió del gran informatiu "La nit al dia".
El canvi de rumb de la seva presentadora i conductora Mònica Terribas com a directora del canal ha precipitat la supressió del programa. Crec que va marcar una nova manera de fer informatius...amb ull crític en les entrevistes i potenciant els continguts culturals. El gran defecte dels últims temps és que no sabies mai quan començava i per ser un programa amb vocació d'informatiu s'allargava excessivament. Crec que la Teva hauria de buscar un nova proposta semblant a "La nit al dia " ja que ha deixat un buit important.
---
Quan vaig obrir aquest bloc vaig pensar que si alguna cosa faria i com veieu he fet ha sigut parlar d'aquella gent propera que té propostes interesants o que fa feines interesants tot i que no ens n'assabentem. En aquest post m'he permès la temptació de parlar de la feina que fan les persones que hi ha darrera els programes i en concret dels i les documentalistes. La seva és la feina de triar i arxivar imatges. Aquesta és la feina de la meva veïna i amiga Mònica que va col·laborar en el darrer programa "La nit al dia", però si alguna col·laboració m'ha agradat de la Mònica C com a documentalista aquest darrer semestre ha sigut en l'especial "Catalunya.cat". Era un reportatge d'una horeta on s'encabalgaven imatges dels darrers 25 anys i on per primer cop les imatges parlaven per si soles. 25 anys d'imatges que són les imatges de la història de Catalunya dels darrers anys. Un pèl pretenciós a primera vista però cal dir que darrera aquest reportatge hi havia un bon muntatge i una bona proposta...Estaria bé que el tornessin a emetre...
http://www.tv3.cat/videos/450199

La Teva dóna per molt i segur que en seguirem parlant...

EDR 15 anys!


Fa poc més de dos mesos la revista de Rock i música en català Enderrock va celebrar amb un número especial els seus 15 anys.

Que una publicació en català i de música a casa nostra faci 15 anys és realment per celebrar-ho!

Tinc un record gravat dels començaments d'EDR. Amb el meu amic d'institut en Jordi G sortíem d'un concert de Sau del Palau d'Esports i un noi o noia (ara no recordo) es va apropar per ensenyar-nos la portada d'una nova publicació. Ens va fer gràcia però vàrem pensar...a veure quan dura...

La imatge inicial de la revista era un pèl "Kumbaiana" i es basava molt els grups capdavanters de Rock en català que omplien poliesportius aquells estius...Estic parlant de Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra, Els Pets, Laxnbusto...

Els temps han canviat molt i cal dir que Enderrock és avui dia una publicació capdavantera de la música del nostre país.

És una publicació oberta a tots estils musicals de casa nostre i és una capçalera moderna i dinàmica. Cal felicitar a en Lluís Gendrau i tot el seu equip! Enderrock ha ajudat a dignificar la música del país i els seus premis són aire fresc en un país on sempre ens hem emmirallat amb l'exterior.



Potser és una mica agosarat però potser l'EDR va tenir el suport que va tenir en els seus inicis ja que hi havia un públic potencial de joves que necessitaven expressar els seus neguits, opinions i cròniques musicals en algun mitjà. Per aquells anys, un servidor va començar a col·laborar en un fanzine que es deia "El Sellu" de Vilanova i la Geltrú i que formava part d'un projecte d'amics per correspondència que es deia Bústia Club. En els nous temps dels blocs, fotoblocs, forums, mails i xats, parlar que no fara gaires anys encara la gent es relacionava via carta és tan pre-juràssic que em fa pensar que en poc temps hem viscut una revolució super bèstia i qui us parla en prou feines supera la trentena!!!

El Sellu era l'esforç personal de la Laia Calvet. Aquest fanzine va desapèreixer tan ràpid com va aparèixer però durant més des dos anys i migs la Laia va fer una feina engrescadora. Més tard he trobat la Laia en algun article d'EDR i he pensat que aquells qui ens agrada la música de casa nostra seguim escoltant-la encara que passin els anys...


Tots tenim la nostra banda sonora...Precisament hi ha un curiós programa de la BTV que es diu així i que no deixa de ser un documental entorn un personatge que fa un balanç de la seva vida tot repescant peces musicals d'altres temps.


En un post anterior comentava que no sé perquè però certs records, gustos, viatges, monuments i músiques les associes a una persona...No us passa?

Els Doors i el rock dels 70 els associo amb l'Agnès G, que es una noia amb qui em cartejava...(parlar de cartes en ple S.XXI, sona tan estrany!), de la meva veïna Elena G l'associo amb els Héroes del Silencio, la Míriam A (qui fou gran fan dels de Constantí) amb els Pets, la Mònica C em va redescobrir la Dharma, l'Esther M amb els Sau, l'Elisenda V els Morcheeba...Uf, quin salt d'estil he fet ara...Podría fer una llista llarga de persones, grups, cançons però no cal...

Ostres i tot això perquè ha vingut? Tot ha vingut per parlar de la revista EDR...

Hi ha qui deia que el Rock en català tenia els dies contats...però sort en el nostre país hi hagut músics que se'ls hi ha refotut les maleïdes etiquetes i han seguit fent la seva i buscant el seu camí...

Voldria parlar de dos grans grups...

La Dharma. Única i perseverant. El seu cas és mereix un carrer a Sants com a mínim!!!

Enguany han tret un nou disc mesclant les influències del Sr.Miles i el Sr.Serra....


I des del País Valencià (tot i que hi ha gent que no volen que es digui país però a mi això de "Comunidad Valenciana" em costa una mica) un gran grup que també ha fet gires internacionals més enllà de les traves que ha trobat en el seu territori i són un altre exemple de perseverancia...Són els Obrint pas.


Parlar d'EDR m'ha portat records i recordar 15 anys enrera la meva vella amiga Míriam A i tota la seva tropa de gent que ens reuníem per disfrutar com diu la cançó cerveses, nenes i rock....Els anys han passat i escriure un post així m'ha portat records de la Míriam, l'Ester C de St.Boi, en Jordi G de St.Boi, en Xavi de Llerona, la Sara de Setmenat i el seu nòvio Frank d'Alacant i tota la tropa d'amigues de la Míriam A, la Mercè de Vilafranca, la Laia de Mataró, etc, etc...Suposo que a ells i a elles.... alguns grups de la revista EDR han sigut també la seva banda sonora i suposo que també s'hauran alegrat que hagi fet 15 anys.

Enhorabona Enderrock i endavant!!!



Col·leccionables...

De què serveixen les col·leccions?
Hi ha gent que pensa que acumular records, llibres, discos, souvenirs és quelcom inútil. Però des de fa un temps cap aquí alguns diaris ens han donat l'oportunitat de poder conèixer la discografia d'un músic o d'un estil de música.
Heu fet mai una col·lecció?
*Serrat: Tenir la discografia gairebé sencera d'aquest astre de la cançó no sé si és un suïcidi o no perquè tampoc sóc tan fan...(bé la meva tieta sí) però vaig conseguir completar-la i vaig descobrir certes peces que em van sorpendre.
http://www.jmserrat.com/
Em meravella que encara segueixi endavant aquest home...
*LLach: Un altre astre de la cançó. El vaig conèixer fa anys a través d'uns cassets que tenia ma germana. Tampoc n'era especialment fan però sentir alguns dels seus àlbums em van fer descobrir que apart de ser un mític cantautor és un bon compositor i poeta. Suposo que va decidir deixar de ser mític i va decidir retirar-se.
http://www.lluisllach.cat/

*Història del Rock català: Em feia una certa por fer aquest col·leccionable per allò de veure quina moto ens venen de la història del Rock del nostre país, ja que certes cançons del Rock del nostre país han sigut, com suposo molts joves de la meva generació, la banda sonora d'una part de la meva adolescència. Sobretot el Rock de principis dels 90. Cal dir des d'aquí que felicito l'iniciativa de fer un col·leccionable de Rock i a més a més de música del nostre país. El resultat final és desigual ja que no deixa de ser un compendi de cançons algunes mítiques, altres molt sentides i altres molt desconegudes. Tothom sap que això del Rock en català va ser un poc estrany ja que intentar posar en un mateix sac estils com el pop, rock, folc, reagge, electrònica, ska, punk, heavy, etc era com posar patates i cols en un mateix sac. La col·lecció reuneix tot tipus d'estils i musiques i un pot fer-se la seva pròpia idea de com ha evolucionat la música d'aquest país. El fet que la col·lecció acabi el 94, per mi, és quelcom arbitrari, ja que després del 94 també hi va haver vida...Es troben a faltar algunes cançons (suposem que per drets discogràfics). En el cas de Sau, una de les cançons mítiques del 92 és el "Tren de mitjanit" i és curiós que no hi sigui.
Generacionalment em sento més identificat amb la música dels 90 que no la dels 80 però curiosament en els darrers anys he tingut l'oportunitat de conèixer gent que formava part d'aquella generació. És el cas d'en Josep Fuster, en Pepe, ex guitarrista dels B-30 i company d'una amiga, la Kathy.
Els B-30 foren un grup d'amics que es reunien a St.Feliu de Codines i que a partir d'aquella amistat volgueren tirar endavant un projecte de grup i editar com a mínim un parell de discs. Suposo que és la història del Rock dels 80, gent que va intentar fer coses i que alguns van poder tirar endavant i d'altres si més no ho varen intentar.
En Pepe no parla massa del passat però si més no, sé que en guarda un bon record d'aquells anys...
http://es.youtube.com/results?search_query=Boixos+sentimentals&search_type=&aq=f

Suposo que és el cas dels Pets. Un grup d'amics de Constantí que començaren dient-se Condons adulterats i mireu ara on han arribat!!!!
http://www.elspets.cat/

I aquest any celebren l'onzé aniversari de l'edició del seu gran disc "Bon dia", un dels grans discs de la música pop en català dels darrers anys.
Per això...no trobeu que és estrany que el col·leccionable acabés el 94?

*Queen: Oh, què dir de la Reina? És un autèntic plaer poder fer la col·lecció de llibres discos d'aquest gran grup de Rock. Algunes de les seves cançons foren autèntics himnes i escoltar els seus primers disc es redescobrir els fonaments d'una de les grans bandes de la història de la música dels darrers 30 anys.
http://www.queenonline.com/
Abans d'acabar aquest post...comentar que els col·leccionables de Queen i Serrat són col·leccionables del http://www.elperiodico.cat/ ; el col·leccionable de LluÍs LLach fou un col·leccionable de http://www.lavanguardia.com/ i el col·leccionable de Rock en català ha sigut un col·leccionable del diari http://www.avui.cat/

I vosaltres, heu col·leccionat mai res?

Òpera a la platja....

Vivim immersos en una pluja de tot tipus de festivals...clàssica, jazz, rock, alternativa, electrònica...no sóc massa melòman però hi ha un gènere que potser estaria bé apropar-lo més al públic que és l'operístic. L'any passat hi ha va haver una gran iniciativa que fou retransmetre a la platja de la Barceloneta l'òpera Norma i enguany, en motiu de la celebració del 50è aniversari del debut del tenor Josep Carreras es va retransmetre l'acte commemoratiu des del Liceu. El més bonic de tot fou quan el tenor tingué el detall d'apropar-se a la platja i cantar una peça en directe per tota la gent que s'hi havia aplegat.
Un dels millors records que tinc de Viena, fou quan vaig tenir l'oportunitat de poder veure l'ambient que hi havia a la plaça de l'Ajuntament on es retransmetia una Òpera. Si aquí fem cinema a la fresca, els vienesos fan òpera la fresca. Trobo que ho podríem exportar...oi?
www.youtube.com/watch?v=LSqMM082pz4 - 109k

Vivaldi ens visita...


Aquest passat divendres dia 11 de juliol es va donar per finalitzat el minicicle de dos concerts que enguany s'ha celebrat a la Cripta Gaudí.
El primer d'aquests concerts fou el divendres 4. En Marcel Janer ens va oferir un breu i variat repartori de jazz llatí acompanyat pel percussionista Roger Noguerol. La vetllada també fou amenitzada per altres músics convidats, alguns d'ells de la pròpia Colònia Güell, com en Toni Rosselló que va acompanyar als músics amb una dolça melodia d'acordió.
El segon concert, que és el que ens ocupa en aquest post fou una versió reduïda de "les 4 estacions de Vivaldi" a càrrec de l'Orquestra de Castellbisbal. Tot i la calor del divendres i la pausa innecessària entre la primera part (amb fragments de la Primavera i Estiu) i la segona part (formada per fragments de la tardor i l'hivern), fou una bona vetllada gràcies al nivell d'aquesta bona orquestra de músics. (bàsicament músics de corda)
El toc diferent el va donar un actor que presentava l'acte i llegia els poemes alegòrics a cada estació. Cal dir que l'actor ho va fer molt bé i vaig trobar curiós que un actor vestit del compositor de l'obra presentés l'acte. Tampoc sabia que les famoses 4 estacions sabien escrit per ser també declamades amb el seu corresponent poema que obra l'interpretació de cada fragment.
Llàstima que de concerts només n'hagin fet dos!!!
+info d'en Marcel Janer:
+info de l'Orquestra Castellbisbal:
+info del Sr.Vivaldi a...

ART JAPONÈS A LA PEDRERA...

Des de fa uns dies podem disfrutar d'una exposició d'art japonès a la Pedrera...
"Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer"
(Gravats japonesos dels segles XVIII i XIX de la Bibliothèque Nationale de France)
Fins el 14 de setembre podem disfrutar d'aquesta mostra de gravats. L'exposició ens apropa a l'efímer art del gravat on el que es pretenia era mostrar fragments de la quotidianeïtat d'uns temps quan la imatge encara no tenia el poder que té en els nostres temps. Les temàtiques eren variades i van anar canviant segons els gustos, necessitats i mentalitats de cada etapa. Per aquest motiu trobem gravats que mostren imatges sumo, teatre kabuki, vida quotidiana, belleses japoneses, estampes eròtiques i tot tipus de paisatges.
És francament recomenable.
Les paraules que encapçalen l'exposició són un bon resum de la mateixa:
"viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, de la flor del cirerer i de la fulla d'auró..., no deixar-se aclaparar per la pobresa i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar, com una carbassa que sura pel riu, d'això se'n diu ukiyo"
(Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap al 1665)

Uns haikús...

Els últims versos que he escrit són uns haikús...
Pot semblar fàcil escriure quatre mots però l'art de l'haikú va molt més enllà. Darrera quatre mots s'hi amaga tot un món d'impressions.
"Estripa'm l'ànima
ara que pots;
Trenca'm com el coco.
Plantaré noves llavors."
És un dels 4 haikús que sota el títol "Fruita tèrbola" he penjat a www.joescric.com
http://www.joescric.com/publica/comunidad/obra.aspx?cod=7174

Una frase...

"Fa més soroll un arbre que cau que cent arbres treballant en silenci"
frase lapidària de Cassià M. Just, abat emèrit de Montserrat mort el passat hivern. Aquesta frase la va deixar anar aquest savi davant de la flamant nova directora de Tv3, Mònica Terribas. Fa poc van fer una série d'entrevistes al 33 on entrevistaven diverses personalitats catalanes, penso que hauria pogut ser un personatge més d'aquestes entrevistes.
La imatge correspon a un fragment d'un quadre del meu avi, en Francesc Boloix Pascual. El quadre retrata l'antic camí cap a Can Ribot a Sta.Coloma de Cervelló.
Certament en un món de sorolls no pensem que hi ha moltes persones que treballen en silenci i fan una gran feina. A elles va aquest post.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Nits curtes d'estiu...

Nits curtes d'estiu. Xafogor.
La fresca és un bàlsam. Sembla com si a l'estiu calgués aprofitar el temps al màxim...pluja de festivals.
La primera d'aquestes nits és St.Joan.
He passat molts St Joan diferents però sempre es comenta que és bo passar-ho d'una forma especial, per donar bons auguris al nou solstici que ens espera.
Enguany enmig d'una festa de barri a St.Joan Despí...sí, sí...més amunt d'on hi ha la Tele 3, que diuen alguns...Les festes de barri tenen el caliu del veïns...i recorden les festetes d'abans, quan només calia una orquestrilla per estar feliç. Curiosament dos colegues, l'Enric R i la Núria F, (per cert, gràcies per tot!!) i nouvinguts a aquest poble ens hi varen convidar.
El toc gastrònomic són les coques...(i el dilema sempre és de fruita o de llardons?) El punt divertit fou la mirada encuriosida d'una convidada, la Sandrine, una noia belga, que tastava les coques com aquell qui prova una exquisada menja. I de fet eren bones!!
En fi...No volia caure en escriure sobre tòpics i batalletes. Ho he fet. Què hi farem! No me n'he pogut estar... Potser els tòpics són una part de la nostra vida. Reconec que quan vaig anar Cuba hi vaig anar amb molts tòpics. Alguns es varen confirmar i d'altres no. I per què parlo de Cuba? Sempre hi ha alguna nit especial i la revetlla de fa dos anys la vaig passar al Carib.
Va ser tot plegat un pèl estrany, curiós...A diferència d'altres viatges on els records són molt propers, l'aventura cubana, la recordo com quelcom ràpid, efímer, agradable però estrany. Passar una nit especial a algún lloc especial té el seu què...El millor record són les postes de sol. La nit té un toc diferent, potser com totes les nits curtes d'estiu...
¿Heu passat mai una nit especial en algún lloc especial? On us agradaria passar-la?

I l'ou va ballar....

Finals de maig. Dijous de Corpus. Hores de patum pels berguedans i pels barcelonins l'inici del bon temps convida passejar. Em vaig escapar al migdia al centre. Feia temps que no ho feia i va ser molt agradable passejar pels carrers del Gòtic: carrer bisbe, plaça St.Jaume, Claustre de la Catedral, casa de l'Ardiaca, Museu Marès...
Es comentava que potser amb la sequera això de l'oucomballa quedaria molt deslluït. Només recordo haver-ho vist a l'Ateneu Barcelonès i haig de confessar que em va semblar quelcom agradable, vistós i bonic i convidava a quedar-te minuts i més minuts mirant la màgia de com l'aigua fa pujar l'ou...Una tradició curiosa.
Passejar pel centre em va portar bons records i vaig entrar al museu Marès i vaig veure el pati engalanat de flors. No us ha passat mai que un racó, lloc, bar, viatge, música, menjar us recorden a alguna experiència o record?
No sé perquè em va venir el cap el record d'uns dels últims cops que vaig retrobar-me amb la meva vella amiga vilanovina Esther. Tenia la impressió que estigués allà dient-me...ei, vinga, tirem la foto? De fet, la foto mai va sortir, coses de la càmara que portava. Suposo que a l'Esther i altres amics/ amigues també els hi deu passar que la ment associa records amb persones i moments concrets de la vida...
Vaig tenir la sensació per uns moments de redescobrir el cor del casc antic de Barcelona. I sentir-me guiri per uns moments.
+fotos a...
Us adjunto un link d'un blog d'una senyora que fa unes bones fotos del tema que ens ocupa...(Les fotos són de l'any passat però...crec que valen la pena, oi?)
www.montse-unamicadetot.blogspot.com/2007/06/lou-com-balla-corpus-2007.html - 61k -

Vindrà la pluja?



Davant la sequera devastadora que semblava que podia amenaçar-nos aquest estiu...la pregunta habitual era: vindrà la pluja?

No entraré a anal·litzar el tema de la gestió de l'aigua i els tripijocs polítics de transvassaments sí, transvassaments no...

Com deia en el post dels rius l'aigua cada dia més serà un bé preuat. Per aquest motiu la ciutat de Saragossa l'ha escollit com a tema en la seva Expo.

Vaig veure l'acte inagural i em va semblar prou correcte i externament dóna la sensació que la gestió de l'Expo està molt més ben plantejada que la pífia del Forum de les Cultures de Barcelona. La Foto correspon al Parque das Naçoes de Lisboa i cal dir que els portuguessos han sabut conservar molt bé la zona on en el seu dia es va celebrar la seva Expo. Si algú l'ha visitat sabrà que hi ha un bonic oceanari, un casinet, un museu de la ciència, una zona de congressos, uns hotels, restaurants, terrasses i una bona vista del pont de Vasco de Gamma. I el més encantador són els sortidors d'aigua com el de la foto...

No sé si tindré l'ocasió de visitar l'expoZaragoza però si més la cançó promocional és un bon encert. Sempre fan una mica de por les versions però cal dir que la versió del tema "a hard rain's a gonna fall" de Bob Dylan és una bona versió. Els responsables són Amaral que han batejat el tema com "Llegará la tormenta".

Què dir del grup saragossà Amaral? Inicialment em semblavem el típic duet de pop de ràdioformula. I sí són carn de ràdioformula. Però tenen bons temes i cada nou disc se superen ells mateixos i maduren. I el millor són dos bons musics i l'èxit encara no els ha consumit ja que desprenen molta humilitat en les entrevistes. L'últim disc titulat "Gato negro - Dragón rojo" és un bon disc, i apart de Kamikaze que és un single, té peces sorprenents com "las puertas del infierno" on sorprenen al personal amb un toc rocker molt alternatiu.

Vindrà la pluja? Arribarà...si...potser arribarà...

+info...

Sobre Expos...



Sobre Amaral...






dilluns, 7 de juliol del 2008

...I de muntanyes


La natura en estat pur sempre ens deixa bocabadats. Diuen que l'estiu és un temps meravellós per contemplar-la.
En l'anterior post parlava de la degradació del rius i potser caldria fer una crida davant la degradació de certes muntanyes, fins i tot reserves naturals.
(A la foto:Les Rocky Mountains del Canadà. Crec que és una bona foto per il·lustrar l'encant d'unes muntanyes i la necessitat de preservar-les a tot el món. El Canadà és un país de potents encants naturals. La foto correspon a l'ultim post que en Xavi A., el meu cosí, va posar en el seu difunt bloc. Ell és un apassionat de França, del Canadà, del Quebec en concret i altres zones francòfones. Una vella col·lega de la colla, la Marga J, com jo l'anomeno una biòloga viatgera congresual, en un dels seus últims congressos justament al Canadà, ens va explicar l'impacte de sentir enraonar en el francès del Quebec o quebequès i la riquesa que amaga aquest país. Animo al meu cosí Xavier a ressucitar el seu bloc...)

Temps de rius...(una "Big Jump")


Enguany serà un any on haurem sentit parlar més que mai de recursos, sequera i aigua. L'aigua cada dia és un bé més preuat. La necessitat de recuperar espais naturals i reinvindicar el riu com espai de vida és el que ha portat aquest capdesetmana a un grup de gent a apropar-se els rius i reinvindicar-los com a espais nets i ecològics. A tota Europa s'ha celebrat l'anomenda "Big Jump". Europa és precisament un continent carregat de petits i grans rius i davant la degradació ha sorgit el crit de recuperar no només els rius sinó també les riberes.
Des de St.Joan Despí i a tot Catalunya i Europa diversos petits grups han fet un crit unànime per salvar els ecosistemes fluvials. El cas del riu Llobregat és preocupant ja que, tot i que l'estat actual està més net que altres anys, les sals que es filtren des de les mines de Sallent i Súria i els abocaments habituals de residus al riu, el fan encara un riu degradat.
Per sort, les últimes plujes han provocat que a Castellar de N'Hug i a l'Alt Berguedà hagin brotat de nous fonts i raigs d'aigua que feia anys que no es veien.
Des d'aquí donem tot el nostre suport a les Big Jumps i trobem lamentable que a Saragossa on es celebra la famosa Expo sobre l'aigua hi hagi hagut algún incident entre policia i manifestants que volien banyar-se al riu Ebre.
Conclusió: el riu és de tots o potser no?
+info a http://www.bigjump.org/

Benvingut Pascualín a un món en crisis...


Diuen que els anys de traspàs són anys turbulents on imperen més aviat els canvis. Diuen que ja se sap, que després d'uns anys de vaques grosses venen els anys de vaques primes...
Encabalguem mesos d'una forma brutal i un dia sense adonar-nos veiem que alguna cosa ha canviat i els informatius parlen de recessió i crisis. Podria parlar de com tot plegat ens afecta a les nostres vides i bla, bla, bla...únicament volia penjar aquestes vinyetes que adjuntat que em van enviar l'altre dia sota el títol "evolución de robo". Un títol molt eloqüent.
Treballant en el sector dels viatges podria comentar-vos com s'han incrementat els viatges per la puja del carburant i que quan el caler falla, fallen les ventes de pisos, cotxes, viatges, roba...tot i que diuen que la temporada de rebaixes d'estiu que casualment s'ha obert aquest passat cap de setmana no ha sigut un començament de temporada dolent, tot el contrari. Paradoxal? No ho sé...
Tot plegat ens desconcerta i això ho podem constatar en diferents indicis...mirant tarifes de companyies de low cost, un s'adona que potser ja no ho són tant de low i potser són una mica més cost.
Qui sap potser tot plegat són coses de l'any de traspàs...
Al bar on dino habitualment en Reyes que és qui regenta el negoci està preocupat. Per què? us preguntareu...La clientela ha baixat i el bar està sovint mig buit. Em va dir que és per la crisis. No hi ha treball. Si no hi ha treball no es contracten nous treballadors i si no es contracten nous treballadors, aquests no van a dinar a cap bar ni a cap restaurant i la mitja dotzena de xiringuitos de la zona del Poblenou on treballo veuen perillar el seu cul. Realment és preocupant...
Tot i així la vida continua i diuen que la natalitat ha pujat. Què curiós, oi?
Dos colegues, la Montse O i l'Albert S van tenir un nadó, en Pascual i dos colegues més, la Bea R i l'Enric G, esperen un Miquel pel Novembre...Abans sempre deien que les criatures venien amb un pa sota el braç, i ara?
La Bea R em comentava esglaiada la quantitat d'aparells que s'inventen per les futures criatures. Abans hi havia el bressol, quatre bolquers i anar tirant...però ara...
Esperem que el Pascualín pugui viure en un món equilibrat...
Com bé deia al principi...felicito qui va titular aquestes vinyetes "la evolución del robo". Mai millor dit!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails