dimarts, 24 de març de 2009

Dies al sol

Dilluns al sol, dimarts al sol, dimecres al sol, dijous al sol, divendres al sol...
Per què no fem un programa de televisió on els nostres polítics, empresaris, banquers, especuladors immobiliaris i un llarg etc se'ls vegi una setmana al sol, un mes al sol, una temporada llarga al sol...potser entendran el neguit de molta gent que ha perdut la batalla en els darrers mesos quan encara es parlava de rescessió i ningú gosava dir crisi...
Només per un moment que entenguin el buit diari de saber que és aixecar-se de bon matí i sentir un buit terrible: joves que no poden emancipar-se, d'altres que ens hem quedat sense la feina que fa tants anys que feiem, parelles que no saben si podran pagar la hipoteca, aturats fen cursos d'ocupació que no ocupen per res i un llarg i lamentable etcètera...
Avui he llegit un article en un post que parla d'un model a la deriva...Està firmat per un tal Enric Duran. És el Robin Hood dels bancs que l'altre dia van arrestar a la Universitat quan anava a fer una xerrada i que havia desaperagut després de demanar un munt de prestecs i desaperèixer?
No ho sé...
Us deixo amb l'enllaç de l'article al bloc del cigró:
"capitalisme, vaixell tocat i a la deriva"
http://torracollons.bloc.cat/post/16275/252493
Adjunto una gran cançó de la Gossa Sorda...

De títols nobiliaris i glòries franquistes...

Avui he llegit un article que m'ha sobtat. Després de més de trenta anys d'instaurar-se la Democràcia, encara surten a la llum les polèmiques entorn a personatges i llinatges familiars que en el seu dia van rebre títols nobiliaris en l'època del Generalísimo. Potser és un símptome de bona salut democràtica que hi hagi gent que vulgui que se'ls hi retirin a determinats llinatges familiars uns títols donats com a recompensa a uns serveis i favors al Dictador. L'article posa noms i cognoms a tota una noblesa amb personatges que tingueren curriculums molt sinistres. On ens portarà la memòria històrica? Que surtin a la llum aquests casos potser és símptome que alguna cosa s'està movent...

EROSIÓ

Hi ha vinyetes que ho expliquen tot...Lamentablement amb els últims mesos ens hem familiaritzat amb paraules que potser abans ignoràvem: Crisi, ERO, ERE, rescessió, pèrdua de valors, pèrdua de líquid...
El trist glossari de paraules econòmiques que ens han amenaçat en els últims mesos sembla que no ha parat de créixer...
Tot plegat ho resumiria així:
Un huracà sembla que s'hagi cruspit els fonaments que tot ho aguantaven. De sobte vivim enmig d'una muntaya de sorra. Una muntanya de sorra feta per sediments que cada dia s'erosionen més...





The Story of the Weeping Camel - Sound

El passat 27 de febrer es va cloure el cicle de "La Ruta de la Seda" al centre Espai 210 del carrer Padilla de BCN organitzat per l'Associació Amu Daria. Magnífiques les fotografies de l'exposició i del cicle de xerrades i pel·lícules només vaig poder assistir a la pel·lícula que tancava el cicle: "La historia del camello que llora". És un magnífic film documental entorn la història d'una família del desert del Gobi que cria camells. A través de la mirada d'un nen i la seva família veiem els conflictes diaris d'una cultura, d'una música, d'unes llegendes i d'un món nòmada totalment desconeguts per nosaltres. El nen petit del clan és entranyable i el dia que va a ciutat s'enamora d'un aparell totalment quotidià per nosaltres com la televisió. Enmig del desert aquell nen somia una televisió mentre la seva família intenta que la camella accepti la cria de camell que ha parit i posteriorment ha rebutjat.
És un film increïble, que desprèn humanitat i ens apropa a la realitat d'uns pobles com els de la Ruta de la seda.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails