Tots som Rubianes

Per una nit, tots som Rubianes. La seva manera de viure era lliure i desacomplexada. Els seus amics li han decidit fer un homenatge.
De fet l'homenatge en sí és la gala anual del Pare Manel, un altre gran personatge.Els guanys aniran per la Fundació Pare Manel.
Escoltar-lo de nou el fa inoblidable...

Aquesta remor que se sent...

Diuen que els Brams tornaran en una mini -gira a l'hivern del 2010 per celebrar els 20 anys. Aquesta és una bonica cançó basada en un poema de Miquel Martí i Pol. Un poema que em recorda els primers dies de juny quan tot comença a secar-se.

HOME (Tráiler)

Magnífic. Imprescindible. Caldria que el passessin a totes les escoles. Imatges espectaculars. Realista. Honest. I tantmateix esferereïdor.
El passar aquest cap de setmana dos cops al 33. L'han estrenat als cines i està penjat al youtube.
Un gran documental que fou estrenat el passat dia 5 de juny que era el dia mundial del Medi ambient. Val molt la pena.

Tiananmen'89

Sempre m'he preguntat qui deuria ser el valent que va tenir el coratge de plantar cara a aquells tancs? Qui va ser aquell petit heroi, aquell anònim personatge que va crear amb el seu gest una imatge que va donar la volta el món? Un gest que va desafiar un règim. Una imatge que ja forma, tristament, part de la memòria col·lectiva de la Història dels darrers anys.
Qui es recorda d'aquells estudiants que van desafiar un règim per reclamar més llibertats? Han passat vint anys, el gegant xinès s'ha obert al món. S'han celebrat uns jocs olímpics, però les mares d'aquells estudiants no han oblidat els seus fills que 20 anys després segueixen portant flors cada 3 de juny al seus cementiris. Des d'aquí tota la nostra solidaritat amb aquelles mares i amb tots aquells que encara segueixen patint la repressió d'uns règims, que per molt miracle econòmic, segueixen sent, democràticament parlant, règims molt tèrbols.

Si la gent no vota, Europa guanya?

No entraré a fer una anàlisi polític dels resultats electorals d'aquest capdesetmana. Tampoc sóc gaire original si començo a parlar de l'abstenció i de les seves conseqüències. Fa temps que hi ha un divorci evident entre classe política i ciutadania. Conec molta gent que aquest cop no ha votat. Gent que té els seus motius. I no m'estranya, la campanya ha sigut pèssima. Potser estaria bé que els nostres líders deixessin d'una banda per uns moments els seus interessos i reflexionessin sobre el perquè d'aquest divorci. La pregunta és molt senzilla: si la gent no vota (o cada dia ho fa menys) Europa guanya?

Èxits esportius amb poc ressò televisiu

Felicitats Hoquei Reus!
Copa d'Europa 2009
L'altre dia mirava el programa de tarda de l'Albert Om. És un programa espumós i entretingut que abans d'acomiadar-se de l'audiència ha fet una seguit de programes especials des de diverses capitals catalanes (Lleida, Girona, Reus...) L'últim parada d'aquest tour era Reus en el fantàstic teatre Fortuny. Què té d'especial tot plegat perquè li dediqui un post? I què té a veure amb el títol del post? Molt senzill...a mig programa el presentador va fer pujar la plantilla de l'equip d'hoquei patins de la ciutat a l'escenari. Li van dedicar un passadís d'honor amb els esticks i fins i tot portaven una copa! M'havia plantejat en aquest bloc no parlar d'esports...ja que no és un tema que m'apassioni gaire però just quan vaig veure l'equip d'hoquei patins gairebé m'aixeco de la cadira i em poso aplaudir. Com és que a casa meva que som uns abonats a Tv3, la teva, no ens n'haguessim assabentat?
Un equip català ha guanyat la copa d'Europa d'hoquei patins després de 37 anys i me n'assabento per un magazine de tarda. Què curiós!
Sóc simpatitzant blau-grana i pensava que l'única copa d'Europa conseguida el mes de maig per un equip català era la de fútbol. Què passa, que en l'esport hi ha categories informatives? Potser ja és hora que deixem la futbolitits a banda i dediquem uns quants minuts a parlar dels èxits esportius d'altres disciplines i equips del país. Després de 37 anys potser es mereixien molt més que sortir uns breus minuts en un magazine de tarda.
Tot plegat m'ha fet reflexionar de quina és la informació o desinformació que cada dia rebem.

Impressions d'un capdesetmana de còmics

27è Saló del Còmic de Barcelona - Fira de Montjuïc - 29 , 30 , 31 de Maig de 2009

Mai havia anat aquest saló potser perquè pensava que calia ser molt apassionat dels còmics per deixar-se perdre per les paradetes amb novetats del sector.

Un sector que mai he seguit amb gaire atenció. Vaig tenir curiositat de deixar-m'hi caure una estona i puc afirmar que és un saló absolutament curiós, divertit, amè... El món friqui i manga té la seva estampa anual amb joves i no tant joves que es transformen en els seus personatges i en fan bandera. Vaig veure un noi que portava una pancarta on posava "Sé friqui, sé libre!". Em vaig sentir una mica descol·locat per l'eufòria de la gent: gent corrent per intentar conseguir el primer autògraf del nou àlbum de Batman. Sí, cal dir-ho, Batman Barcelona ha sigut un èxit! Cues i cues de gent...Entre tanta cua vaig notar que on no hi havia absolutament ningú era en les exposicions retrospectives a diferents autors.. Entremig de tant friqui, francament el millor, aquestes retrospectives. En destaco dues de curioses: les dedicades a la nova generació de joves dibuixant gallecs i la mostra de dibuixos de Carlos Areces (Muchachada Nui, Nui!) absolutament delirants i divertits.
No puc negar que vaig passar una estona força entretinguda, que hi ha còmics de totes les èpoques i estils amb predomini del còmic d'herois americans i manga i que potser l'any que ve repeteixo.