divendres, 16 d’octubre de 2009

Diwali, festa de la llum

Diwali, la festa de la llum a l'Índia


Aquest cap de setmana es celebra a l'Índia una de les festes més entranyables del seu calendari: El Diwali o festa de la llum.
És una festa compartida per vàries religions a l'Índia: budisme, hinduïsme, musulmans, cristians, sijisme i jainisme. El Diwali seria com un Sant Joan nostrat on la gent tira petards, menja dolços, fa focs artificials i estrenen robes.
La festa commemora la mort del dimoni Narakasura per part de Krishná i la conseqüent alliberació de disset mil donzelles que tenia empresonades.
Un altre origen de la festa és que és commemora el retorn a la ciutat de Ayodhyia del príncep Ramâ que va vèncer a Râvana, déu dels dimonis. Les muralles i teulades de la ciutat s'ompliren de llums per fer-li més fàcil el camí de retorn cap a casa del príncep Ramâ. D'aquí ve l'orígen del nom de festa de la llum. També es fa homenatge a altres divinitats com Lakhsmí, Ganesha i Kali. (tot depèn de la zona del país)
És una festa que tot plegat té un punt de purificació o catàrsi: es fan ofrenes de flors i es canten mantres.
Per què he volgut parlar-ne de tot plegat?
Simplement perquè m'ha semblat de gran valor parlar d'una festa hindú compartida per tantes religions. En un país tant multi-religiós i carregat de clans i castes, aquesta festa és un exemple de convivència i germanor.
Aquest post ha estat inspirat per un post anterior que en recomano també la lectura:

Els mons de l'Islam al Caixaforum...


"Els mons de l'Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan."
Caixaforum Barcelona
Obra Social - Fundació "La Caixa"
(Inagurada el passat dia 09/10 fins el 17 de gener de 2010)
Magnífica retrospectiva d'unes peces que formaran d'aquí un temps el futur Museu Aga Khan al Canadà. És una gran oportunitat per poder fer una immersió en el llegat cultural i artístic que la civilització islàmica ha deixat a través dels segles i a través de diferents dinasties de diferents personatges que han regnat en diferents èpoques i regions (Nord d'Àfrica, Turquia, Pròxim Orient, Egipte, Pèrsia, Índia, etc). L'exposició és un viatge cronològic des de la Còrdoba de l'Al-Andalus fins Pròxim Orient on Damasc i Bagdad conseguíren fites en l'art islàmic i evidentment passant Anatòlia otomana, l'Egipte dels fatimites i com no l'emprenta de l'art com a representació de la peregrinació a la Meca.
Sempre havia sentit a dir que degut a múltiples circumstàncies, el llegat de l'art islàmic s'havia vist reduït i corria perill que es destruïssin col·leccions i peces de gran valor. L'Islam sempre l'hem vist com un element lligat a la política i a la religió. L'element cultural, patrimonial i no diguem artístic ha quedat sempre relegat a un segon nivell.
Amb aquesta singular mostra tenim l'oportunitat de contemplar amb una breu col·lecció de peces com n'és d'important el llegat que ha deixat l'art islàmic en l'evolució de les civilitzacions i de la Humanitat.

Àrtic

No sents el desglaç de l'àrtic?
Desert blanc convertit en aigua
un gran oceà...
La vella guineu, sàvia i astuta
ja no sap on anar...
No sents l'espatec de les glaceres?
Desert blanc convertit en vergonya
no han sabut entendre
la crida per salvar-te
no era una crida al no res
sinó una crida per salvar-nos
nosaltres mateixos
que poc a poc anem devorant
la nostra gàbia,
i que es van perdent vides,
espècies, ànimes, llars
deserts i oceans.
Gabriel Boloix
Aquest hauria sigut el text (llàstima que ho he vist tard!)que hauria volgut penjar ahir en la crida del blogactionday. Una dia perquè tots els blogs del món mundial parlessin com a temàtica les greus conseqüències del canvi climàtic.
L'únic que se m'ha acudit són aquests mots.
+info d'blogactionday:
http://www.blogactionday.org/

La lluita contra el canvi climàtic no ha de ser només evitant les bossetes de plàstic. Des de fa molt de temps hi ha veus que demanen una veu més global. El blogactionday era un gest per potenciar aquesta veu

Properament a Nàufrag i Obrer...


Properament a Nàufrag i Obrer...
Rescataré la secció Últimes lectures:
ressenyes de llibres d'en J.Cabré, J.M.Tibau, Cinta Arasa, entre altres autors...
També rescatarem la secció de crítiques de cine i farem una valoració dels següents films: Gordos, Malditos Bastardos, Àgora i l'última de Woody Allen...
I parlarem de l'obra Urtain al teatre Romea i del Casament d'en Tarregada al TNC.
Ahh, i de la ciutat on me'n vull anar de vacances...
(Vaja, crec he inagurat un nou gènere, les falques publicitàries enmig de dos posts...)

Joan Maragall serà un dels convidats de la Festa del Modernisme


La IXª Festa del Modernisme de la Colònia Güell ja té apunt tota la maquinària per obrir aquest capdesetmana (dies 17 i 18 d'Octubre) una nova edició que tindrà com a eixos principals l'any Albéniz, el centenari del Centre d'Esports Eusebi Güell, els fets de la setmana tràgica i com a convidat de la festa, Joan Maragall.

Eusebi Güell conversarà amb el poeta Joan Maragall sobre la greu situació que ha portat el país a la setmana tràgica i intercanviaran impressions culturals, intel·lectuals i polítiques. Aquest intercanvi d'impressions serà davant de la Masia Can Soler de la Torre, la casa pairal dels Güell, a la seva colònia.

Recordem que Joan Maragall i Godina (Barcelona 1860 - 1911) fou un destacat i influent intel·lectual i poeta.
Com que ens agrada la poesia marinera, fent homenatge al nom d'aquest blog, hem escollit un fragment del poemari Enllà de 1906.

Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només ells veuen
s'allunyen mar endintre...

Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà el mar tota olorosa.
Joan Maragall, fragment V d'Enllà, 1906.
+info Joan Maragall a...
+info IXª Festa del Modernisme Colònia Güell

Premis butaca

XVª EDICIÓ DELS PREMIS BUTACA
JA ESTAN AQUÍ UNA NOVA EDICIÓ DELS EMBLEMÀTICS PREMIS BUTACA. UNS PREMIS ESCOLLITS PELS ESPECTADORS DE TEATRE I CINEMA DE CATALUNYA.
UN SERVIDOR DE VOSTÈS JA FA DIES QUE HA VOTAT...
ENTRA AL WEB, DÓNA UN COP D'ULL I DECIDEIX ELS MILLORS ESPECTACLES DE LA PASSADA TEMPORADA...

Fotografia solidària



Aquesta fotografia de tres nens autistes de la fundación Ecam de Chile està extreta d'un portal - xarxa d'intercanvi amb finalitats solidàries. El portal és:http://www.fotografiasolidaria.com/

Com molt bé expressen en el seu portal no són cap empresa, ni fundació, ni o.n.g. És simplement una idea sorgida de l'Associació Catalana de Fotografia i imatge que pretenen donar a conèixer aquells fotògrafs que treballen per difondre causes solidàries, tant professionals com amateurs.

Vet aquí un portal curiós que serveix per entendre que la Fotografia i el seu art fins i tot poden tenir un perfil solidari i ser de bona ajuda per a difondre bones causes.

There must be another day...


Noa & Mira Awad
There must be another day...
Potser sí que hi ha un altre camí possible i per això la cantant isrealiana Noa i l'actriu i cantant palestina Mira Awad van unir les seves veus per primer cop el 2002 i ho han tornat a fer aquest 2009. Algú va criticar a Noa per participar a Eurovisió. Està molt clar que la participació a Eurovisió no va ser per guanyar l'anticuat concurs sinó per aprofitar la cobertura de moltes televisions per donar un missatge reconciliador demostrant que una cantant d'origen isrealí pot unir forces amb una d'origen àrab-palestí. Unir forces per transmetre un missatge pacificador, reconcialidor...Són cançons tranquil·les, gairebé totes inèdites, a excepció de dues que són de discos anteriors. Més enllà del que significa aquest disc, cal dir, que és un bon treball. Un cd recomenable per regalar a tots aquells que varen boicotejar la cantant el dia de la nostra diada, ignorant que la cantant és tot el contrari del que boicotejaven. Noa és una cantant que sempre on ha anat ha difós un missatge d'entesa entre els pobles. Un missatge de tolerància i pau.

Checkpoint Rock - canciones para Palestina

Rera aquest documental hi ha la figura d'una persona compromesa i combativa com Fermín Muguruza. Un retrat dels músics palestins que intenten sobreviure entre murs i cançons. Una pel·lícula arriscada i compromesa. Un retrat d'aquells qui fan cançons enmig d'una realitat adversa i difícil.
Un film documental que pot ser una aposta interesant.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails