dissabte, 20 de febrer de 2010

Convidats d'honor


Convidats d'honor.
Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC.
Fins l'11 d'abril de 2010.
Francament no entenc com està passant tan desapercebuda una grandíssima exposició retrospectiva i única. Dic única ja que difícilment es tornaran a veure algunes peces que formen part d'altres museus (alguns foranis) i col·leccions privades. Museus i entitats que han cedit les seves peces per aquesta efemèride.
Per què són convidats d'honor? Per què són peces de grans noms de l'art català que per diverses causes no figuren en el M.N.A.C. Un recorregut des del romànic, gòtic, renaixement i barroc fins a pintures del S.XX. Hi trobem noms com el Mestre de la coronació de Bellpuig i el Mestre de Cabestany passant per Antoni Viladomat (que apart de ser un carrer de Barcelona té un pes important en l'art català) fins arribar els grans noms dels S.XIX i XX com Marià Fortuny, Picasso, Miró, Dalí, Gargallo...
No només hi ha obra pictòrica a l'exposició també l'escultura hi té el seu pes amb obres d'autors com Arístides Maillol, escultor que fa quatre dies se li va dedicar una interesant retrospectiva a la sala d'exposicions de la Pedrera de l'Obra Social de la Caixa Catalunya.
En fi, la llista d'autors és llarga i tampoc cal omplir un simple post en un apèndix de grans noms. El millor és fer una visita al MNAC i comprovar-ho in situ. I a més a més és gratuïta.
No entenc com una exposició tan excepcional se li hagi donat tan poc ressò.
Una bona excusa per perdre un matí de diumenge o una bona tarda dins un museu.

Un pensament Marx-ista...



La televisión ha hecho maravillas por mi cultura. En cuanto alguien enciende la televisión, voy a la biblioteca y me leo un buen libro.

Groucho Marx
Actor còmic i escriptor
(New York 1890 - Los Angeles 1977)
Realment una frase molt vigent en els nostres temps.

Invictus



Invictus (basat en el llibre "El factor humano" del periodista John Carlin)
Dirigida per Clint Eastwood.
Morgan Freeman es posa a la pell del vell Mandela i francament és una gran interpretació.
És una pel·lícula sobre Mandela? No ben bé...
Invictus és l'abans, el durant i el després d'un gran partit de rugby. La final de la copa del món on el modest equip sudafricà (historicament l'equip dels blancs) s'ha d'enfrontar als temibles jugadors de l'equip novazelandès.
És un retrat de l'època dels primers anys del Mandela president i de com el propi Mandela va aprofitar un vell símbol blanc (un equip de rugby) per convertir-lo en un símbol de tots els sudafricans i al mateix temps emblema de l'orgull d'un país que buscava la reconciliació nacional. Matt Damon interpreta el capità de l'equip que va transmetre els valors d'en Mandela als seus jugadors.
Un film molt interesant on la petjada d'Eastwood simplement es nota en el fet que ha posat tot el seu mestratge per dirigir una pel·lícula equilibrada al servei d'un gran actor (Freeman) per una gran interpretació. Recomenable.
Us deixo amb el bonic poema que dona títol a la pel·lícula:
Autor: William Ernest Henley
INVICTUS
Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find me, unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate;
I am the captain of my soul.

INVICTUS
Más allá de la noche que me cubre negra
como un abismo insondable,
doy gracias a los dioses
que pudieran existirpor mi alma invicta.
En las azarosas garras de las circunstancias
nunca me he lamentado ni he pestañeado.
Sometido a los golpes del destino
mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.
Más allá de este lugar de cólera y lágrimas
donde yace el Horror de la Sombra,
la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el portal,
cuán cargada de castigos la sentencia,
soy el dueño de mi destino:
soy el capitán de mi alma.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails