diumenge, 22 de novembre de 2009

Que no et matin el somriure...

Quants cops t'han matat el somriure?
Aquesta setmana (18 nov) he pensat amb
els drets humans...
i he pensat amb la quantitat de somriures que es maten
cada cop que es vulneren aquests drets.
Aquesta setmana he vist com
els mitjans de comunicació han menystingut
la notícia de la cimera a Roma de la FAO
i he lamentat el menyspreu cap a determinades notícies
que haurien de ser de primer ordre.
He lamentat el poc consens de determinats Estats
per tenir una millor voluntat
per intentar posar fre a la fam i misèria mundial.
I he arribat a la conclusió que
com que no hi havia cap mandatari mediàtic,
la notícia i la cimera en qüestió
han donat la sensació que tot plegat importava un rave.
Aquesta setmana he vist
la indiferència i el menyspreu
de l'Estat Espanyol i el Marroquí davant la situació de l'activista saharaui Aminetu Haidar que s'ha vist atrapada a Lanzarote després de ser deportada pel Marroc i sense possibilitat de poder tornar, de moment, a El Aaiún.
Evidentment l'activista s'ha declarat en vaga de fam i ha perdut el somriure.
Aquesta setmana s'ha celebrat
el dia Internacional dels drets de la infància...
I he pensat: quants infants han perdut el somriure?
Que trist que un infant perdi un somriure
que siguem incapaços de crear un món millor...
La setmana que ve (25 nov) es celebrarà...
el dia contra la violència de gènere.
Quantes dones maltractades per la vida
han perdut el somriure?
La vida sovint ens mata el somriure...
Ens mata la capacitat per tornar a somriure com un nen
per un món que ens devora a poc a poc.
A mi ja fa dies que m'han matat el somriure
i espero tornar-lo a recuperar ben aviat.
Que seria una vida sense somriure?
Tan debò que res ni ningú
ens pogués matar la capacitat de tornar a somriure,
la capacitat de creure en un món millor.

40 anys de Sesame Street (Andrea Bocelli sings Elmo to sleep)

Dies enrere el mític programa infantil "Sesame Street" ha fet 40 anys. Realment un model de programa infantil de televisió. Sovint alguns personatge famosos s'han deixat caure pel programa i s'han generat escenes memorables i molt tendres.
En aquest cas el cantant italià Andrea Bocelli li canta una cançoneta per anar a dormir a l'Elmo. És un video que trobo molt entranyable.

Alícia al Lliure



Últimament proliferen les adaptacions de llibres, contes, novel·les i de tot se'n vol fer un muntatge.
El Lliure ha volgut apostar per un espectacle totalment de creació pròpia. Un espectacle arriscat, amb una escenografia potent, un bon planter d'actors i on la dansa, o el que podríem anomenar teatre-dansa, té un paper destacat. Carlota Subirós firma un espectacle arriscat. On és el problema? L'esplectacle té moments visualment molt potents però entre hi ha una primera part excessivament llarga i en alguns moments avorrida i una segona part amb un final massa naïf. Quan s'arrisca i es fa creació escènica té aquestes coses: els resultats no sempre són rodons tot i que la idea és bona.

Terra d'esperança/ Fotopres'09



Caixaforum Barcelona ens ofereix la possibilitat de veure dues mostres fotogràfiques de gran contingut humà i solidari.
D'una banda "Cambodja, terra d'esperança", és un mostra per conscienciar-nos de la cruel situació que viu aquest petit país del sud-est asiàtic. Les explicacions estan acompanyades per un audiovisual i sobretot per les magnífiques fotografies de Gervasio Sánchez (Premi de Periodisme Rei d'Espanya 2009).
Fotopres'09 és un petit recull fotogràfic d'alguns treballs presentats i entre ells, alguns premiats, en l'edició del certàmen de premsa espanyola. Hi ha fotos molt impactants que descriuen algunes de les situacions que passen en diferents llocs del nostre planeta. Són grans retrats on la sensibilitat del fotoreporter té un mèrit de més per fer-nos apropar realitats que sovint ignoren els mitjans de comunicació.
Com sempre les mirades fotogràfiques del Caixaforum són absolutament recomenables. La fotografia ens apropa a realitats que sovint ignorem.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails