divendres, 12 de setembre de 2008

Articles destacats...

El món de la catosfera catalana és realment ampli, divers. Hi ha qui diu que trobar un bloc on hi trobem quelcom d'interesant o que ens atrapi no és fàcil. Hi ha qui pensa que alguns blocs veuen massa dels mitjans importants i són simplement una reiteració d'aquelles notícies que ja pots trobar a molts altres llocs però amb una visió personal del blogger. Hi ha qui diu que hi ha blocs que es retroalimenten d'altres blocs. Avui he caigut en aquesta temptació.En fi, navegant per la xarxa he trobat algún que altre article interesant en algún blog i us en volia recomanar la seva lectura...
"La nostra gent" Roger Palà trenca una llança a favor d'aquelles persones que conformen la nostra societat i estan involucrats en mil lluites. Un article per deixar de creure en el "català perplex" que tan hem sentit últimament.
http://blocs.mesvilaweb.cat/rpala
"Uns altres segadors" de Jaume Subirana. Se'ns explica que en el seu dia Salvador Espriu va fer una petita incursió en l'himne nacional i l'autor ens presenta la seva particular versió que formarà part de l'espectacle "Romanços i estampes del 21". Curiós.
http://www.jaumesubirana.blogspot.com/
"Ni el príncep ni la Blanca" d'en Climent. Particular i lúcida reflexió sobre el fet que a Poblet hagin descobert que les restes d'una de les tombes no són del príncep de Viana.
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-den-climent
"Pseudocoses" Particular reflexió des del web-blog de Gumets.
http://www.gumets.net/
"Els Shan" de Jaume Mestres. Aquest català que viu a l'altre extrem d'Àsia ofereix en el blog de l'Altair interesantíssims articles sobre la realitat d'aquests països. En aquest cas sobre la brutal situació de la gent que viu a l'estat de Shan que pertany a l'actual Myanmar.
http://www.altairblog.com/usuario/jMestres/blog/15/Onze_de_Setembre_Els_shan
Vet aquí un petit tast d'articles que m'han sobtat...

No oblidar (o la lluita personal de Joan Pinyol)


"No vull l'avi enterrat amb el seu botxí"

El Diari d'Igualada va publicar dies enrere un reportatge sobre la lluita personal d'algunes famílies per treure del Valle de los Caídos les despulles d'alguns igualidins i anoiencs. Més concretament parlava de la lluita personal de la família de l'escriptor Joan Pinyol per treure les despulles del seu avi.

La Història em va sobtar i la vaig llegir amb interès. I molt més tractant-se d'en Joan Pinyol, professor de secundària i dinàmic escriptor de la comarca de l'Anoia. De fet en Pinyol el vaig conèixer, farà 11 anys, quan va organitzar a Capellades, el seu poble, el 17è congrès de l'AJELC. En Joan Pinyol és una persona d'esperit crític i la seva és la història de moltes famílies que lluiten perquè les despulles dels seus familiars puguin descansar on es mereixen.
Hi ha qui és molt crític amb les lleis de la memòria històrica...Tot país necessita tancar capítols i el nostre país fa temps que n'hauria d'haver tancat uns quants.
Bé, l'enllaç del bloc d'en Joan Pinyol està habitualment en el llistat de blogs però l'adjunto igualment perquè entreu i us pogueu llegir tot i cadascún dels articles que escriu. Realment molt interesants. Sobretot els que fan referència a aquest particular cas per portar les despulles del seu avi que des d´aquí vull transmetre tot el meu suport.

Un riu...


"Els pensaments flueixen per la ment
com rius cabalosos
que es precipiten vora el mar
corren enfurismats
com cavalls desbocats
en un platja encisadora.
Ells són el riu.
Nosaltres només som la terra
on s'ha de bellugar serenament,
la terra on reposa calmat
en temps de verema
i s'excita enutjat en temps de tempesta. Busca l'equilibri en la balança!
Lloa'l com la maragda més preuada. Els pensaments ens han de fer lliures i són el contingut del riu de les nostres vides."
(Aquests versos els vaig escriure fa gairebé deu anys i formen part del poemari "Poemes del camí" que el podeu trobar penjat al portal Joescric.)
(La foto correspon a la ciutat de Grenoble, al nord de França. És una foto que correspon a les vacances del meu cosí, en Xavi A. Gràcies Xavier!)
Els rius com a eixos bàsics de la vida de molts territoris i la cultura de l'aigua han sigut temes de l'Exposició Internacional de Saragossa que aquest cap de setmana tanca les portes. Aquesta Expo haurà servit de debò per prendre consciència de la necesitat de preservar els rius i fomentar una nova cultura de l'aigua? Vet aquí una pregunta que deixo a l'aire...Quanta vida hi ha en un riu i que poc que ens importa a vegades!!!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails