dilluns, 18 d’agost de 2008

Postals d'estiu...



El Sol es pon a Menorca
L'horitzó. El mar. El sol d'estiu que es pon després d'un dia intens d'estiu.
Hi ha imatges que conviden a estar-se una llarga estona contemplant-les. Vet aquí dues imatges de les vacances del meu germà, en Francesc, que podrien ser dues boniques postals d'estiu. (gràcies per les imatges, Francesc!)

Nàufragiobrer recomana...

Aquí teniu la meva llista de recomenacions estiuenques...
Un festival...
Festigàbal 08. 17 - 18 - 19 d'agost. Ahir va començar la seva tercera edició. Jazz, poesia i música a la plaça Rovira durant les festes de Gràcia.
+info a la pàgina...
http://www.heliogabal.com/
Cinema d'estiu...
La mòmia. La tomba de l'emperador Drac. Tercera entrega de Rick O'Connell i la seva família, en aquesta ocasió a la Xina. Recomenable per passar una tarda entretinguda d'aventures.
El caballero oscuro. Sisena entrega cinematogràfica de les aventures de Batman. Christopher Nolan, el director, ha creat una cinta dura, sinistre, fosca...on el malvat Joker és una autèntic psicòpata i tot plegat té un cert regust agredolç. La intrepetació del Joker a càrrec del difunt Heath Ledger és una bona interpretació. El film no em va desagradar però vaig tenir la sensació d'haver vist un Batman que no té res a veure amb el Batman de les 4 primeres entregues.
Mamma Mia! Haig de confessar que m'ho vaig passar molt bé amb aquesta peli. Previsible? Potser sí...Petarda? Potser també...però que es pot esperar d'un nou film que té com a base musical les cançons d'Abba...Realment cal destacar la fotografia i el muntatge del film. Totalment recomenable per passar una estona agradable.
Tele d'estiu...
Herois. Continuen les aventures de la segona temporada d'aquesta série. Tv3 ens ha donat una bona série a l'estiu. (dijous a la nit)
Herois quotidians...Humor surrealista o aparentment realista. (dilluns a la nit)
Un llibre...
El misteri de l'amor. Joan Miquel Oliver. Empúries, narrativa nº321.
El compositor i lletrista del grup mallorquí Antònia Font ens demostra que és una persona polifacètica i crea una novel·la pop, alegre, cruel, cínica i políticament incorrecte.
Una novel·la gràfica...
Ciutat de vidre. Paul Auster. Novel·la gràfica adaptada per Paul Karasik i David Mazzucchelli. Amb una introducció d'Art Spielgelman. Brillant adaptació al món del comic d'uns dels primers llibres de Paul Auster. Editat per Angle Editorial.
Una retrospectiva d'un autor...
J.G.Ballard. Autòpsia d'un nou mil·leni. Al CCCB.
Interesant retrospectiva d'aquest autor. (El passat dia 12/08 vaig escriure una breu ressenya. Entreu a l'etiqueta Autors)
Exposicions...
Ukiyo - e. Imatges d'un món efímer. Art japonès a la Pedrera. (fins el 14/09)
Duchamp, Man Ray, Picabia. Retrospectiva d'aquests creadors al MNAC. (fins el 21 de setembre)
Entre el Sagrat i el profà. El Renaixament a Prato. Magnífica retrospectiva al Caixaforum. (fins el 28/09)
Oblidant Velázquez. Las Meninas. Una mostra per veure com un quadre ha influït en la història de l'Art. Al Museu Picasso. (fins el 28/09)
Fotografia...
El llegat de Reuters. Mostra de les millors fotos d'aquesta agència. Són esplèndides fotos de temes de l'actualitat més punyent dels últims anys. Al Palau Robert. (fins el 31/08)
Un CD...
Costa Azul de Sidonie. Fa poc em van passar aquest cd i tot i que no és d'aquest any, escoltant les seves cançons tens la sensació d'estar en una terrassa d'estiu mirant el mar.
http://www.sidonie.net/
Una cocteleria...
Si teniu ganes d'anar fer el turista noctàmbul per Barcelona i us voleu apropar al Casc antic, darrera de la plaça St.Jaume hi ha l'Ascensor, una cocteleria bar per posar el toc final a un sopar.
L'Ascensor. c/Bellafila, 3. Barcelona
Un blog eròtico - festiu...
http://www.la-cuca-al-cau.blogspot.com/
Una revista...
Condé Nast Traveller. Revista de viatges amb elegants propostes.
http://www.revistatraveler.com/
Un blog de viatges...
http://www.km369.blogspot.com/
Propostes viatgeres...
El passat dia 15 vaig escriure 15 post sobre 15 llocs de 15 viatges que havia fet els darrers 5 anys. Podeu anar a l'arxiu...dia 15/08 - etiqueta Paisatges i Viatges. I si us ve de gust llegir-los del primer a l'últim.
15 posts sobre 15 llocs...París, Roma, Berlín, Praga, Viena i Budapest, Amsterdam, Lisboa, Bolonia i Florència, Pisa, Ginebra i Zurich, Munich, Baviera, Varsòvia i Cracòvia, Milà i Bergamo i el Llach Maggiore.

divendres, 15 d’agost de 2008

Postals, records i viatges (XV): el Llac Maggiore


Viatges '03 - '08:
El llac Maggiore. Les illes del Golf Borromeo: les isoles Madre, Bella i superiori dei pescatori
Una de les grans sorpreses del meu darrer viatge fou descobrir la zona dels llacs al Nord d'Itàlia i en concret les illes del Golf Borromeo al llac Maggiore. La família Borromeo fou una important família aristocràtica que hi tingué varios palaus. Són bonics els jardins, els palaus i es respira una calma molt reconformant.

Postals, records i viatges (XIV): Milà i Bergamo


Viatges '03 - '08:
Milà i Bergamo
Saber capbussar-se en una ciutat és quelcom important per saber-la fruïr lluny dels esteròtips. Aquestes dues imatges corresponen al meu darrer viatge del mes d'abril. Una breu escapada a la Llombardia. Milà n'és la seva capital. I pateix el tòpic de ciutat grisa i poc estimulant. Més enllà del gran Duomo, del teatre de l'Scalla i de les galeries Vittorio Emmanuelle hi ha més de mitja dotzena d'esglésies, galeries d'art i pinacoteques molt interesants. La foto correspon a un dels patis del castell Sforzesco. Un bonic pati. L'altre foto correspon a Bergamo. El seu atractiu es troba en la seva città alta. Una casc antic emmurallat dalt d'un turó on es divisa una bona vista. Els seus carrerons ens apropen a com deuria ser la seva ciutat medieval. Un lleó o potser varios. Els trobem a les fonts i a les entrades de les esglésies. El lleó era el símbol de la regió del Véneto i Bergamo sempre va tenir una gran vinculació amb aquesta regió per això els lleons són els grans símbols de les ciutats.

Postals, records i viatges (XIII): Varsòvia - Cracòvia



Viatges '03 - '08:
Varsòvia - Cracòvia
A principis d'aquest any vaig tenir l'oportunitat de visitar aquestes dues grans ciutats poloneses. Grans no per les seves dimensions, sinó pel que signifiquen històricament.
El que més impressiona de Varsòvia és pensar que fou una ciutat totalment destruïda en un 80% durant la IIª Guerra Mundial. Hi havia postals amb la imatge de l'abans i el després i esborrona pensar com és que hi hagut ciutats que han patit tant. Avui, el casc antic està totalment reconstruït i és patrimoni de la UNESCO. A la plaça del mercat hi ha una sirena. És l'emblema de la ciutat. Una sirena? Però si no hi ha mar? El riu Vístula travessa no només la ciutat sinó tot el país i també travessa Cracòvia. Vet aquí una estàtua d'una sirena de riu.
L'altre foto correspon també a la plaça del mercat però de Cracòvia. La gran plaça té detalls com aquesta escultura del gran Igor Majoraj. Les seves escultures ja s'han exposat a més d'una ciutat i també són autèntic emblema.

Postals, records i viatges (XII): Castells de Baviera

Viatges '03 - '08: Els castells de Baviera
Aquesta foto és una de les meves predilectes. La vaig fer fa un any prop del castell de Neuschwainsten. Aquests castells foren creats pel Rei Ludwing II de Baviera, el conegut rei boig. Va estar apunt de casar-se, era un home culte i eremita que va fondre's la fortuna del país creant castells. Un dia, el van trobar mort prop d'un d'aquests meravellosos llacs. No tenia ni 40 anys. A partir de llavors va convertir-se en mite i el seus castells en el seu millor llegat.

Postals, records i viatges (XI): Munich i Florència


Viatges '03 - '08:
Florència i Munich
Us heu fixat en les fotos d'aquests dos porcs senglars? Gairebé semblen calcats. Quan l'any passat vaig estar a Munich vaig tenir la sensació que l'havia vist en algún lloc. I no em vaig equivocar. Tenia la sensació que el mateix porc senglar l'havia vist a Florència, ara farà dos anys, al Mercato Nuovo, sota el nom de Porcellino. El de l'esquerra correspon a Florència i dóna sort als visitants que toquen el seu morro. El de la dreta és el símbol del Museu Nacional de Baviera de la Caça i la Pesca.
Múnich és un ciutat carregada d'interesants ingredients...Si Florència és la meca del Renaixament, les esglésies de Munich són barroques, carregades fins i tot d'un manierisme que mareja. A Múnich hi ha una mica de tot: grans parcs, esglésies barroques, elements molt clàssics, residències reials, pinacoteques i un bonic casc antic. Vet aquí que ara ja sé que tenen en comú aquestes dues ciutats.

Postals, records i viatges (X): Ginebra i Zurich


Viatges '03 - '08: Ginebra i Zurich

Ara fa un any vaig tenir l'oportunitat de conèixer dues ciutats de Suïssa. Hi ha més d'un Suïssa. Hi ha una Suïssa francesa i una alemanaya i una rural i una italiana...
La foto de la cadira correspon al barri Internacional de Ginebra on hi ha l'ONU, la Creu Roja i altres organitzacions. Ginebra és una ciutat petita, ordenada, neta amb el seu peculiar llac Leman i el seu peculiar raig d'aigua conegut com a Jet eau...és respira una tranquil·litat especial. Què té de peculiar la cadira? Vaig pensar que estant prop de les Nacions Unides, significava la força dels pobles i les nacions. L'ONU és com una gran cadira que si es trenca una pota, totes les nacions que van a remolc cauen descol·locades, per això és tan important l'equilibri i la pau entre els pobles. I l'altre foto? És una foto de Ganímedes. Una estàtua prop del llac de Zurich. Zurich és el gran contrast de Ginebra: urbanita, industrial, financera, fashion...però també una bonica ciutat per passejar-se prop del llac. Em vaig preguntar el perquè de Ganímedes prop del llac....Totes les ciutats tenen els seus misteris i potser aquest era el de Zurich.

Postals, records i viatges (IX): Pisa


Viatges '03 - ' 08: Pisa
Amenaçava a ploure. Feia fred. Era el meu últim dia a la Toscana i no volia marxar sense haver pogut visitar la ciutat de la Torre pendente. Després de més d'una hora en tren, i de travessar mitja ciutat per arribar al campo di miracolo, em va decebre una mica tot plegat. Pisa és una ciutat petita, provinciana, gairebé de segona regional. Prop del Baptisterio i del Duomo corresponent, la torre en qüestió com algú va dir en aquella série d'Oh, Europa!, me la imaginava més gran. Plovia i tot plegat va ser francament decadent. És el que passa amb les icones. No totes són com ens les imaginem.

Postals, records i viatges (VIII): Bolonya i Florència



Viatges '03 - '08:
Bolonia i Florència
Dues estàtues majestuoses. El déu Neptú. Quantes estàtues de Neptú hi ha a Europa? La de l'esquerra correspon a l'estàtua de Bolonya i la de la dreta a la de Florència. O si voleu l'estàtua negra correspon a Bolonya i la blanca a Florència. Són ciutats que et poden portar a un embriaguament cultural de convents, esglésies, estàtues, pinacoteques, museus...Bolonia o Bolonya (tant és!) és una coneguda ciutat universitària amb un ric i desconegut patrimoni de convents i esglésies.I coneguda per les seves torres medievals Asinelli i Garisenda. I Florència és el Renaixament en estat pur. Per aquells qui els agrada l'art és una sacsejada brutal sobretot al Duomo i a la piazza de la Signoria amb el seu Pallazzo Vecchio. És la plaça on hi habiten més estàtues per metre quadrat. I el més curiós és que totes tenen el seu interès, més enllà de l'arxiconegut David de Michelangelo.

Postals, records i viatges (VII): Lisboa


Viatges '03 - '08: Lisboa
No conec ningú que hagi anat a Lisboa que en parli malament. Tot el contrari. Només cal aturar-se en algún dels molts miradors i contemplar el Tajo i com el capvespre va envaïnt la ciutat. És una ciutat a voltes vella, anacrònica, amb funiculars que sembla que duguin enlloc, antics tranvies però també una ciutat que va respirar modernitat en la seva Expo.
Als Barris de la Baixa i Chiado està ple d'estàtues. Però n'hi va haver una que em va captivar. Semblava que estigués allà, llegint, amagant-se en les seves múltiples personalitats. Tot i que tothom sabia qui era: Fernando Pessoa.

Postals, records i viatges (VI): Amsterdam

Viatges '03 - '08: Amsterdam

Plaça Rembrandt. I què hi pot haver en una plaça dedicada a Rembrandt? Evidentment la seva estàtua...El que no m'imaginava és que no només n'hi havia una, sinó vàries estàtues representant un conegut quadre del pintor. Curiós i original. Certament més enllà dels típics canals i cases, el millor que ofereix la ciutat és un passeig amb bici i una visita als seus coneguts museus...El Rijks Museum i el Van Gogh. Però l'art també és pot trobar enmig del carrer. Una estampa poc explotada d'Amsterdam.

Postals, records i viatges (V): Viena i Budapest




Viatges '03 - '08:
Viena i Budapest
Vet aquí dues ciutats ben diferents però que la història les va unir en el conegut Imperi Austro - Hungarès. Viena és una ciutat senyorial, ordenada, melòmena i culta on la gent sap viure. Un dels símbols de la ciutat es troba al Prater. Una nòria.
Què té de curiós una nòria? Potser poca cosa...Les vistes no són gaire espectaculars però forma part de la història i tradició vienesa. Hi ha grups que es reuneixen per sopar. Lloguen una cabina i cada cop que la cabina dóna una volta, un nou plat. Bon profit! Curiós? Per conèixer les curiositats culinàries d'un país el millor és anar al mercat i un dels millors mercats el tenim a Budapest amb el seu Mercat Central. Potser el menú que els hi varen servir als convidats de la cabina de la nòria era amb productes del mercat de Budapest...Vés a saber! Curiosa manera de celebrar un sopar, no?

Postals, records i viatges (IV): Praga

Viatges '03 - '08: Praga

Ningú diria que aquesta església és de Praga, oi? Com deia en l'anterior post hi ha ciutats que tenen tresors molt ben amagats. La imatge correspon a l'església ucraïnesa de ritu ortodox coneguda com Sant Miguel de Petrin al turonet de Petrin, un turonet amb una recreació de la Torre Eiffel més petita que té unes vistes magnífiques de la ciutat. Petrin és el típic lloc per refugiar-se de l'allau de turistes. Potser la ciutat no té grans avingudes, ni museus ni palaus, però té un barris preciosos i sobretot quelcom molt important que no tenen moltes ciutats: encant. L'encant d'una ciutat de conte de fades

Postals, records i viatges (III): Berlín

Viatges '03 - '08: Berlín

Una altre ciutat que no te l'acabes ni amb dos dies ni amb tres. Fixeu-vos en la foto...tres elements: una estàtua que correspon a la magnífica illa dels museus, el Dom o catedral i la torre de la televisió, precisament aquesta última és visible en tota la ciutat. La ciutat és una enorme metròpoli aparentment freda, cosmopolita, heterogènia, dinàmica, oberta plena de sorpreses...Més enllà de la Porta de Brandenburg i el Reichtag, hi ha un ciutat d'arquitectures diverses com l'elegant palau de Charlottenburg i fora de la metròpoli els meravellosos jardins de Potsdamm. Conclusió: no us deixeu portar per la primera imatge. Hi ha ciutats que amaguen molts tresors.

Postals, records i viatges (II): Roma



Viatges '03 - '08: Roma

Tots els camins porten a Termini: inici i final de qualsevol recorregut. Vaig trepitjar Roma fa quatre estius. Aquella primera nit esperava el 74 per anar a l'avinguda Cristoforo Colombo on tenia l'hotelet que havia contractat mitjançant la meva empresa. A dins el bus, de sobte vaig començar a conversar amb un simpàtica noia moldava i em vaig passar de llarg i vaig acabar a l'EUR, barri on el feixisme italià hi va deixar la seva emprenta. Llavors vaig adonar-me que hi havia més d'una Roma: una Roma vaticana, una barroca, una imperial romana, una patriòtica-militar, una d'esglésies i esglesietes i una popular. Vaig pensar: t'has fixat quantes fonts, columnes i obeliscos té aquesta ciutat? Curiosos obeliscos d'inspiració egípcia com el de la foto...un obelisc damunt un elefant davant l'església de Santa Maria la Minerva.

Postals, records i viatges (I): París



Viatges '03 - '08--París

Fa cinc anys vaig iniciar el primer viatge a Europa i fou a París. Descobrir Europa a partir de París és un autèntic luxe. És una ciutat que no te l'acabes ni amb un dia ni amb dos ni amb tres...Podría fer una llarga llista de típics i tòpics monuments però no cal, oi? D'aquí pocs dies començaré el meu darrer viatge a Europa i m'ha vingut un atac de nostalgia i he revisat vells records, fotos, postals...típic? Sí, cert...però que serien els viatges sense aquestes coses...He pensat que volia escriure una petita serie de posts sobre aquestes coses, però he pensat que estaria bé fer-ho amb fotos que no fossin les habituals de les habituals ciutats...A la foto, la font Stravinsky, creada per Jean Tinguely i la seva parella i des de fa 25 anys està davant el centre d'Art George Pompidou. És colorista, bohemia, estravagant, curiosa, vital...Bé, potser com el propi París, oi?

dimecres, 13 d’agost de 2008

L'univers Ballard


"Crec en les olors corporals de la princesa Diana" (J.G.Ballard - Autòpsia del nou mil·lenni")

Qui hi ha darrera d'aquesta provocadora frase? El CCCB ens ofereix la possibilitat de conèixer de més aprop l'obra d'un autor, gairebé podríem dir, de culte. La seva visió és la visió d'un home que crea històries que van més enllà de la pura ciència ficció i descriuen un futur més aviat escèptic i pessimista on l'home viu en un procés de deshumanització i on les catàstrofes, perversions i un món asèptic, ordenat i políticament correcte amaguen un visió punyent de la realitat.
No cal ser un entès de la ciencia ficció per visitar aquesta exposició. Qui ho faci quedarà impregnat per l'univers d'un autor conegut bàsicament al nostre país per l'adaptació cinematogràfica que en el seu dia en va fer l'Steven Spielberg. Estic parlant de l'Imperi del Sol interpretada pel llavors nen Christian Bale, l'actual Batman. Aquest film era una recreació de la dramàtica infantesa de l'autor. I evidentment l'exposició també hi ha una part inicial amb dibuixos i pintures d'aquella època i algun fragment de la peli.
Francament recomenable!!
+info a...

120 anys d'un sindicat...


Vivim immersos en uns temps on només sentim parlar d'Opes, crisis, carburants, índex de preus de consum...El treballador és sempre una dada menor inclosa dins les meravelloses xifres d'atur. Per això és significatiu que en ple mes d'agost s'hagi commemorat l'aniversari d'un dels sindicats històrics que encara sobreviuen. Just ahir es va celebrar al carrer Tallers de Barcelona el 120è aniversari de la fundació de la Unió General de Treballdors (UGT). El seu secretari general, en Jose Maria Àlvarez va llegir una declaració que començava així:
"Avui i aquesta hora de fa 120 anys, un grup d'idealistes va fundar la Unió General de Treballadors. La seva experiència vital, el seu inconformisme social i el seu esperit crític els va empenyer a crear la primera organització sindical d'Espanya. Va néixer a Barcelona, entre el brogit de telers i l'escalfor política de les altes xemeneies de les fàbriques. El mateix any que la ciutat acollia l'Exposició Universal. La concentració d'obrers que havien de transformar la Barcelona que acolliria aquella demostració d'impuls econòmic i cultural en va esdevenir el catalitzador. Però, la idea d'un sindicat de classe que esdevingués l'instrument de lluita dels treballadors i les treballadores es venia forjant a Catalunya a través de les diverses societats obreres que ja agrupaven anhels personals i esperances col·lectives."
Recordar en els nosters dies paraules com inconformisme, esperit crític, anhels i esperances és encoratjador ja que molts cops aquestes paraules en els nostres temps són buides i manipulades. És important recordar que hi va haver uns temps on la lluita social era molt més present en la societat que avui en dia. Recordar l'essència del perquè es van fundar els sindicats i homenatjar aquells qui ho van fer és tant necessari com important.
Aquest post va dedicat a aquella gent i aquells obrers.
(Per il·lustrar el post he escollit una foto d'una estàtua d'uns miners de les Mines de Sal de Wieliczka, a Polònia; on el moviment obrer també va ser important)

dimarts, 12 d’agost de 2008

Temps de descans...


Hi ha qui es pren l'estiu com un temps de descans. Fruïr del silenci. Saborejar el repòs. Potser hi ha qui reposarà en una tranquil·la casa pairal. Per això he il·lustrat aquest post amb aquesta imatge d'un quadre del meu avi, en Francesc Boloix. Es veuen dues dones situades en el jardí d'aquesta casa. Feinejen. Però feinejen sense pressa.
Sense la pressa estúpida que molts cops ens han imposat en els temps que vivim.
Una frase: "Has de cuidar el jardí a l'hivern per tenir roses a l'estiu".
Vet aquí un post dedicat als dies i els temps de descans.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails