L'altre dia un company em va explicar que havia vist el documental "Comprar, llençar, comprar" on s'explicava que en una població de la costa Oest dels EE.UU. encara tenien una bombeta de fa 100 anys. La bombeta és tota una celebritat, una relíquia, una peça de museu única que a l'arribar al centenari, la població en qüestió, li varen fer una festa per celebrar que la tal bombeta havia fet 100 anys.Avui en dia, poques coses podríem dir que durin 100 anys i el documental en qüestió, que per cert, m'han recomenat, i encara no he tingut temps de visionar-lo del tot, posa en evidència el fet que vivim en una societat abocada (tecnologicament parlant) a les coses efímeres. Això fomenta el consum, genera molts residus i demostra que les empreses creen expresament electrodomèstics o utensilis que durin menys temps perquè s'espatllin, s'arreglin, o simplement es canviïn i es llencin.
Tot una paràbola dels nous temps que demostra que potser haurem de confessar que potser sí que serà cert que certes coses ja no les fan com fa 100 anys. És a dir...fetes a consciència.
Quedeu-vos amb el concepte: obsolescència programada.
Al blog Té la mà...també se'n fa ressò:
http://telamamaria.blogspot.com/2011/01/comprar-llencar-comprar.html
A qui teniu el documental per si el voleu visionar:
