dimarts, 10 de juliol de 2018

L'art efímer - Hologrames al vent! (darrer post de Nàufragiobrer 2008-2018)

        
                              
                                         Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Seguim la voràgine 
                                                   de les xarxes.
                                                   Som hologrames al vent!
                                                   Ens creiem Déus
                                                   i només som Nàufrags

                                                   molts cops invisibles en la gent.

                                                        *****
                                               

Plantem llavors. Algunes creixen. D'altres moren. Renaixeran? En quedarà algún record?

Els blogs són tan efímers com algunes flors.

 MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

Jardins i blogs (post en record del 10è aniversari de Nàufrag i Obrer)


                                                           
                                          Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Tal i com vaig escriure en el seu dia:

"La xarxa pot ser un estrany jardí on hi plantem llavors. Algunes neixen, d'altres moren, d'altres ressusciten i d'altres simplement s'obliden. Algunes plantes són compartides. Algunes donen bons fruits, d'altres no.I d'altres sempre en quedarà un record."

El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té 10 anys amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell vell parent entrenyable que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)

Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure aquest apunt...



Nàufrag i Obrer durant aquests 10 anys ha publicat unes 885 entrades i té registrades unes 65918 visualitzacions de pàgina i un total de 636 comentaris. 
    [no sóc gaire de revisar vells apunts, ni xifres, ni dades ni estadístiques sempre em fa molta mandra però entre moltes altres dades per l'ocasió no he pogut evitar donar-hi un cop d'ull]         
  [perdoneu l'autobombo però a vegades no sóc conscient que ha passat tan ràpid el temps!]

MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

El farcell de la postguerra



En el vestíbul del Museu d'Història de Catalunya actualment podem visitar una petita exposició que fa un recorregut per les tradicions, hàbits i costums que varen sorgir en la immediata postguerra espanyola fruit de la precarietat i la gana.

És una exposició interessant i curiosa sobretot per tractar uns temes molt quotidians que molts dels nostres avis o pares varen viure. 

El farcell de la postguerra
On? Museu d'Història de Catalunya
Fins el 14 d'octubre de 2018

La llum negra


M'han recomanat recentment una exposició al CCCB  molt curiosa i peculiar...
La Llum negra: una exposició que tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l’art contemporani des dels anys cinquanta fins a l’actualitat.

  La llum negra
 Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta
fins el 21 d'octubre de 2018

dilluns, 21 de maig de 2018

La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia


És curiós com a vegades dins la mateixa ciutat de Barcelona, en una època on no hi ha grans exposicions emblemàtiques ni mediàtiques, hi ha exposicions que tenen un gran interès històric i divulgatiu que passen totalment desapercebudes.
Són habitualment les exposicions temporals que es programen dins l'espai de les exposicions temporals del Castell de Montjuïc.
La proposta que ens ofereix durant els propers mesos es redescobrir la figura emblemàtica del pedagog Ferrer i Guàrdia.

Com ens indica el propi espai web del museu:
"L’exposició “La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia” mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’ abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna, el model pedagògic de la qual va significar una autèntica revolució pedagògica en un context social convuls i amb un sistema educatiu precari. L’Escola Moderna es basava en els principis d’un ensenyament racional, científic i humanitari, amb caràcter universal i laic, que tenia com a objectius construir una ciutat de persones lliures, impulsar la igualtat d’homes i dones, defugir els prejudicis i evitar l’existència d’opressors i oprimits." 

La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia
On? Castell de Montjuïc
Fins el 02.09.2018

Una postal literària de Pere Rovira

Aquest mes de maig 2018, la ILC ha estrenat una nova sèrie de postals literàries amb autors veterans dels últims temps que encara no tenien la seva emblemàtica postal. De totes elles la que més m'ha cridat l'atenció i és la meva preferida de l'última sèrie és la dedica al poeta i escriptor Pere Rovira i Planas, tot una descoberta poètica.
 

dimecres, 7 de febrer de 2018

La llum de Barcelona

Si aquests dies aneu als jardins del Palau Robert de Barcelona hi trobareu que hi ha una exposició a l'aire lliure que fa un repàs pels principals talents que ha donat la ciutat de Barcelona en diferents disciplines i èpoques a la pròpia història de la ciutat i al món mundial. Per fugir de l'actualitat vertiginosa i a vegades decadent, és recomanable per fer un bany suau d'autoestima local i tenir consciència que el talent català ha aportat alguna cosa bona al món.

Com ens diu la web del Palau Robert:
"La Welcome Talent Society presenta l’exposició “La Llum de Barcelona. Un passeig pel nostre talent”,  la primera sobre els genis catalans i la seva aportació nacional i internacional, al Jardí del Palau Robert, del 22 de gener al 22 de febrer."

La llum de Barcelona
On? Jardí Palau Robert de Barcelona
Fins el 22 de febrer de 2018

dimarts, 9 de gener de 2018

El 2018 serà Pedrolià o no serà...


                                     Manuel de Pedrolo  -2018 centenari del naixement 
                                                    [imatge extreta de l'Illa de llibres]
El "Pedrolo power" s'escampa. 
No és cap profecia, és un fet.
He fet una breu cerca a internet i les notícies que es fan ressò de l'any Pedrolo són unes quantes. (per exemple...la Betevé)
Per què l'any 2018 serà Pedrolià o no sèra...perquè fa temps que el senyor Pedrolo es mereixia un any sencer que ens ajudés a descobrir la seva gran obra prolífica i variada (prosa, narrativa, contes, teatre, poesia, aforismes...) més enllà del "mecanoscrit de segon origen".

                                           [imatge extreta de tarrega.tv amb aquest text:"Coincidint amb el 25 l’aniversari de la seva mort, l’escriptor targarí Manuel de Pedrolo ja té el seu mural de 200 m2 fet en grafit ..."]
Aquest és un apunt d'emergència, poc profund, ho sé, la seva és una trajectòria i obra que mereix no un brevíssim apunt sinó uns quants i amb l'encapçalament amb majúscules. Reconec que només conec una mica la seva narrativa i el seu teatre però em desperta molta curiositat la seva poesia, per això us enllaço un apunt que el veterà i apreciat blogaire Francesc Puigcarbó ha dedicat a l'efemèride amb un poema preciós.

ANY PEDROLO, MÉS ENLLÀ DEL MECANOSCRIT

Per què si els grans escriptors tenen el seu adjectiu....Kafka, kafquià, Proust, proustià; podríem posar molts altres exemples, en un pla més nostrat...Pedrolo podria ser Pedrolià? 
Esperem que serveixi tot plegat per redescobrir un autor molt nostre més enllà del Mecanoscrit.

*Aquest és un blog amb gairebé 10 anys i per tant un servidor en el seu dia també va fer menció d'aquest autor en altres apunts com:
- Misteris Pedrolians (on faig menció al Pedrolo traductor i editor de Cua de Palla)

- P de Pedrolo (on es fa menció del Pedrolo dramaturg)

Aquest 2018 també es un any carregat de molts altres homenatges, efemèrides, commemoracions...
Què commemorem el 2018? article de Vilaweb
Els homenatges de l'any 2018 - article de l'AVUI
4 aniversaris emplenaran el 2018 - article de Núvol  
Commemoracions 2018
Commemoracions per l'any 2018
Commemoracions ILC 2018

Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya


Durant el 2017 s'ha commemorat l'any Puig i Cadafalch on s'ha volgut aprofundir en altres facetes d'aquesta personalitat històrica més enllà de la coneguda faceta d'arquitecte modernista. Com a colofó d'aquest any el Museu d'Història de Catalunya ens convida a conèixer totes les facetes de Puig i Cadafalch en un interessant i recomanable exposició.

Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya
On? Museu d'Història de Catalunya - Barcelona
Fins el 15 d'abril de 2018

diumenge, 15 d’octubre de 2017

A la recerca de la postal perduda...







Sí, ho confesso! Hi tinc debilitat. Cada cop que cau a les meves mans una postal de la Institució de les Lletres Catalanes és tenir l'immens goig de redescobrir un autor o autora a través d'una petita frase que amaga tot un món.
La Institució de les Lletres Catalanes ha complert 80 anys. I 30 anys des de la seva reactivació en temps democràtics. La situació que vivim entre Catalunya i l'Estat Espanyol posa en perill moltes de les seves activitats tal i com comenta Laura Borràs en una entrevista.
Vivim temps convulsos i els escriptors no en podem estar al marge. Som part d'un món que canvia ràpidament. I tard o d'hora en sortim esquitxats.Per tot això no podem caure ni en la desmemòria, ni en la indiferència ni en l'oblit.
Com diu una de les frases de Josep Maria Capdevila: "El veritable enemic és l'oblit".

Per això trobar una postal perduda de la ILC és una lluita contra l'oblit, contra la desmemòria, una alenada d'aire fresc que dignifica la nostra llengua i la nostra cultura. 

Sí ho confesso, m'agrada col·leccionar postals de la ILC i he descobert no fa gaire temps que no sóc l'únic, en som uns quants que practiquem aquest curiós col·leccionisme. 

Vet aquí que a Nàufrag i Obrer en altres ocasions també he fet menció de les postals de la ILC:
 Recordant Gabriel Ferrater
Sóc tots els escriptors que estimo (II)
Sóc tots els escriptors que estimo (I) 
2 frases de Joan Oliver - Pere Quart 

dilluns, 31 de juliol de 2017

Roda el món i torna al born - Oleguer Junyent al Marès



Qui fou Oleguer Junyent?
Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956) fou artista polifacètic, escenògraf, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur, apassionat dels viatges i, conegut popularment pel viatge de la volta al món que va realitzar l'any 1908.

El Museu Frederic Marès de Barcelona vol posar en valor la faceta de col·leccionista d'art i per aquest motiu l'exposició temporal del museu està dedicada a la figura d'aquest artista. És una exposició que al mateix temps complementa la magnífica exposició de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Podeu veure l'apunt que dedico a l'exposició de l'AFB en el blog brúixoles i fars: Oleguer Junyent - fotògraf

Oleguer Junyent col·leccionista. Roda el món i torna al born.
On? Museu Frederic Marès - Barcelona
Fins 07.01.2018 

El crepuscle dels pensaments d'Emil Cioran

Recentment l'editorial Viena ha publicat el llibre "El Crepuscle dels pensaments" d'Emil Cioran.
Cioran (1911 - 1995) tal i com molt bé ens indica la Viquipèdia "fou un escriptor i filòsof romanès radicat a França, on també era conegut com a Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es publicaren en francès."

 El Segle XX és un segle carregat de múltiples escriptors, pensadors i filòsofs que visqueren en les seves pròpies pells totes les contradiccions i alts i baixos d'un segle absolutament carregat de canvis.I molts d'aquests autors també visqueren les seves pròpies contradiccions i paradoxes. Emil Cioran no n'és una excepció i forma part dels grans pensadors del segle XX.

Va néixer a Romania en territori austrohongarès, va conèixer d'aprop els feixismes i totalitarismes del moment quan estigué a Berlín i gràcies a una beca va acabar a París on liquidà bona part del seu passat i es convertí en un ciutadà francès escrivint en aquesta llengua tota la seva obra que l'ha fet cèlebre.

El seu corrent de pensament podria englobar-se dins el nihilisme, pessimisme, anti-intel·lectualisme i existencialisme. 
L'obra de Cioran està carregada de pensaments i aforismes que no te'ls acabes. I és el típic autor, poc conegut, més citat que llegit. Pel poc que conec crec que s'ha traduït poc al català i l'edició de Viena edicions és una bona iniciativa al respecte.

                                  En destaquem el següent fragment:
Pots dir tranquil·lament que l’Univers no té cap sentit. Ningú
no s’enfadarà. Ara bé, si afirmes el mateix d’un individu qual-
sevol, aquest protestarà i fins i tot prendrà mesures per fer-t’ho
pagar.
Tots som així: quan es tracta d’un principi general, ens en
rentem les mans i no ens avergonyim d’isolar-nos en una ex-
cepció. Si l’Univers no té cap sentit, com hem d’alliberar ningú
de la maledicció d’aquesta condemna?
Tot el secret de la vida es redueix a això: no té cap sentit;
cadascú de nosaltres, però, n’hi troba un.

Fragment d’El crepuscle dels pensaments, d’Emil Cioran, traducció del romanès de
Joan Fontana, Virgil Ani, Gemma Cervera, Teresa Suñol i Federico Ferreres,
col·lecció Inquiets de Viena, Viena Edicions, juny del 2017.
 
No cal dir que la xarxa està plena de frases i aforismes de Cioran. N'hem recollit aquests tres...
 

 

divendres, 28 d’abril de 2017

Montjuïc - 100 anys de cartellisme



Si aneu al Castell de Montjuïc no us perdeu aquesta interessant exposició sobre alguns dels cartells més icònics que ha donat de sí les efemèrides i fets relacionats amb la ciutat i amb la muntanya de Montjuïc.

 Segons el web de Castell de Montjuïc:
"L’exposició “Montjuïc, 100 anys de cartellisme” presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc, des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat."
 "L’exposició repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístiques de la mà de pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals."

On? Castell de Montjuïc
Fins 30 d'agost de 2017
+info: Montjuïc, 100 anys de cartellisme

 

Política retratada



El dibuix gràfic a través de la vinyeta o tira còmica en els grans diaris ha sigut una peça o contrapunt irònic que ha ajudat a digerir millor moltes de les notícies socials i polítiques que han marcat les últimes dècades del nostre país.
Palau Robert ofereix una magnífica retrospectiva de vinyetes classificades per diferents temes del que ha sigut la crònica social i política a través del dibuix humorístic.Una gran retrospectiva molt ben plantejada on gairebé no hi falta cap dels grans autors del dibuix humorístic del nostre país. Molt recomenable.

On? Palau Robert - Barcelona
Fins 11 de juny de 2017
+info: La política retratada

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails