diumenge, 21 de març de 2021

Viatge fotogràfic al Poble Espanyol de Barcelona

 


El Poble Espanyol que havia de ser un atractiu efímer de l'Exposició Universal del 29 ja forma part de la història de la ciutat de Barcelona. Servidor hi havia anat de petit amb l'escola, amb els pares, de jove a concerts, de més gran a fires i esdeveniments...

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es ofereix un viatge retrospectiu a la gènesi i construcció d'aquest gran monument turístic i artístic.

Segons el portal de l'Arxiu:

L’exposició “Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol de Montjuïc” presenta el recorregut per una bona part del territori espanyol que, durant un mes, van fer Miquel Utrillo, enginyer, pintor, crític d’art i cap del projecte; Xavier Nogués, dibuixant i pintor, i Francesc Folguera i Ramon Reventós, arquitectes, per recollir documentació visual per al projecte arquitectònic d’edificació del Poble Espanyol de Montjuïc. Van reunir més d’un miler de fotografies i dibuixos que van servir per construir-lo.

Les obres es van iniciar el gener del 1928 i el procés constructiu també va ser objecte de reportatges fotogràfics. El Poble Espanyol es va inaugurar el maig del 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona.​

Exposició "Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol"

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

fins el 25.04.2021

 

Happycracia

 


Ahir 20 de març era el Dia Mundial de la Felicitat. 

Crec que això dels "Dies Mundials de..." sempre tenen aquell to de bones intencions per millorar el món mundial. 

He descobert que hi ha una pàgina en castellà dedicada a la difusió dels dies mundials, en el d'ahir diu:

"El 20 de marzo se celebra el Día Internacional de la Felicidad, proclamado la ONU, una fecha simbólica para conmemorar la importancia que tiene la felicidad como parte integral en el desarrollo y bienestar de todos los seres humanos."

Potser avui és més mediàtic el Dia Mundial de la Poesia però avui també és el dia de:

Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial

 I també avui dels arxius, les titelles, els boscos i de la síndrome de Down.

 Fa poc vaig llegir un assaig sobre com en les darreres dècades ha triomfat una corrent dins la psicologia que és la psicologia positiva i com s'ha acabat aplicant en molts camps (salut, política, benestar social, laboral, emprenedoria, educatiu, pedagògic, esportiu, alimentari, l'oci de l'experiència, en el món tecnològic i un llarg etcètera). La psicologia positiva s'exercita, s'aprèn i s'ensenya. De la ciència de la Felicitat en neix una nova indústria molt prolífica plena d'experts i entrenadors personals. Tot plegat ens pot portar a un estil de vida més obsessiu i consumista? El llibre evidentment molt crític en molts aspectes es  pregunta: és possible que la felicitat en la seva versió més tirànica i dictatorial pugui actuar com una poderosa eina per controlar la manera de pensar , sentir, viure i actuar dels ciutadans en nom del seu propi benestar?

 "Happycracia" un assaig que no deixa indiferent.

dissabte, 20 de març de 2021

1 frase i un llibre de Slavoj Žižek

 

No soy un ingenuo, ni un utópico; sé que no habrá una gran revolución. A pesar de todo, se pueden hacer cosas útiles, como señalar los límites del sistema”.

– Slavoj Žižek-

(extret de "las 9 frases más interesantes de...")


Confesso que no sabia qui era Slavoj Žižek fins que no vaig llegir el llibret escrit ara fa un any "Pandèmia - La covid-19 trasbalsa el món" publicat per Anagrama. És un llibret que es llegeix amb fluïdesa i que transmet l'autenticitat de reflexions d'urgència escrites en ple esclat global pandèmic.

Žižek reflexiona sobre la pandèmia del coronavirus i la necessitat de repensar políticament la societat contemporània. Una reflexió d’urgència sobre la crisi del coronavirus. Sobre la seva relació amb la política, l’economia, la por i les llibertats. Sobre la connexió entre l’expansió de l’epidèmia i el model socioeconòmic de les societats modernes. Sobre la covid-19 com a última advertència de la crisi ecològica que sobrevola el futur del món. Sobre la necessitat de no limitar-se a una reflexió ingènua al voltant dels canvis que la crisi imposa a la nostra quotidianitat i d’anar més lluny i pensar quina forma d’organització social substituirà el Nou Ordre Mundial liberalcapitalista. Com canviarà la pandèmia no només les nostres vides sinó la societat en conjunt?

+article a Núvol

 Curiosament els temps actuals no hi ha grans referents de pensadors que aportin reflexions minimament interessants i transcendents. Crec que si algun dia es fa un recull de pensadors del S.XXI, Žižek com filòsof, sociòleg i teòric cultural a l'igual que Zygmunt Bauman hauran de formar part d'aquest recull.


El Dominio Mundial

Llibres publicats per Ariel

 Autor :Pedro Baños

"Así se domina el mundo" (2017)

"El Dominio mundial" (2018)
 "El Dominio mental" (2020)

Llibres de ciències humanes, socials, història, actualitat, geopolítica i geoestratègia que els podeu trobar a les llibreries i biblioteques. M'he llegit el del 2018 i dóna una visió global d'alguns elements bàsics que ajuden a entendre el funcionament de l'actualitat de món mundial.

 En el darrer any, segons vaig llegir ara no recordo en quin portal ni article, hi havia xifres que donaven a entendre que moltes persones havien redescobert el gust per la lectura (no sabem si a través de llibres prestats de biblioteques, o comprats a llibreries o a l'Amazon de torn). Potser el gust per la lectura per fugir unes estones del cansament del "pantallisme". 

Realment no és el meu cas perquè sempre he seguit llegint tot tipus de llibres però sí que en els primers mesos del primer confinament la meva estadística mitjana de lectures mensuals va augmentar totalment des de novel·les, best-sellers, assaigs, poesia, prosa, i altres gèneres.

A priori hi ha llibres que no em cridaven l'atenció però a través de canals de youtube la descoberta de certs personatges curiosos i molt savis en la seva matèria m'han despertat l'interès pel que expliquen d'una forma molt didàctica per la resta de mortals.

Vivim una intensa marea d'informacions a vegades a nivell internacional que no sempre són fàcils d'analitzar.

El greu problema dels temps actuals és que vivim a cop de tuit i de titular i com a molt d'un "tertulianisme televisiu" on la figura del periodista és aparentment expert en tot i evidentment tot molt marcat per determinats marcs mentals, polítics i ideològics. La figura de l'expert independent que sap d'aquell tema a vegades brilla per la seva absència.

Fer una ressenya d'un llibre de geopolítica d'un expert coronel com el Sr.Pedro Baños  no se m'hauria ocorregut mai ni molt menys interessar-me per aquest tipus de llibres. Sabem com funciona el món en l'àmbit de les relacions entre països? 

La lectura és un bé que ens fa lliures i en els temps que vivim saber tenir una visió crítica de tot plegat no és un mal menor. Si realment els llibres del Coronel Baños s'han convertit en best-sellers i "mainstream" és perquè hi ha per part de molts ciutadans la necessitat de trobar elements, entremig de la intoxicació diària, que ens ajudin a entendre determinades maneres del funcionament de l'ordre mundial. (També és cert que la foto que he trobat és d'algú que un cop llegits va decidir vendre's els llibres en un portal de segona mà. Vindria a ser allò molt propi de la societat líquida que vivim  que per alguns un cop assimilat el contingut: "em trec de sobre el producte que no em fa falta". El llibre entès no com a font de culte i coneixement que cal guardar sinó com a element de consum; però això ja són figues d'un altre paner!)


Mil Núvols de paraules pandèmiques

 


Hi va haver una època inicial que en el disseny dels blocs portaven per defecte juntament amb l'arxiu de posts publicats una aplicació que era el núvol de paraules. En els darrers debats televisats de tv3 de les eleccions catalanes i les del Barça em va sorprendre que els periodistes al final del programa recuperessin allò tant antic en el món digital i blogaire com els núvols de paraules.Gairebé havia oblidat l'ús massiu en moltes pàgines i és curiós com determinades eines que ahir eren massives avui semblen obsoletes.

En un pàgina de l'internauta- divulgador Joan Jofra ho descriu així: "un núvol de paraules és això: un resum estadístic i una representació visual de les paraules que ens descriu un contingut, en diferents mides de lletres que ens mostren la freqüència relativa i que ens poden donar enllaços per aconseguir més informació."

 En el darrer any pandèmic hem viscut una  pluja diària d'informacions i nous conceptes i paraules que hem hagut d'anar assimilant com la "nova normalitat" dels nous temps.

Podria intentar descriure el meu propi núvol de paraules de tot allò que el meu cervell ha viscut en el darrer any. I simplement davant el soroll diari només tinc ganes de fer un minut de silenci.

Molts mitjans s'han afanyat aquest mes de març de 2021 a través de la nòmina d'articules, anal·listes, columnistes, opinadors i altres setciències i ments preclares a fer un balanç del darrer any.

Per mi el millor article més sincer de tot plegat ha estat el de Iu Forn simplement recopilant paraules com un immens núvol sense edulcorants ni crítiques incendiàries en un any de difícil digestió.

Vocabulari bàsic quan fa un any de tot - Iu Forn

dijous, 1 d’octubre de 2020

Biennal de pensament 2020


 

En un moment que el Futur a curt termini no sembla massa brillant en el món mundial i molt menys en temps de pandèmia i crisis (perquè no cal dir que n'hi ha més d'una) fa gràcia l'existència i bones propostes de la Biennal de pensament 2020 de Barcelona. 

El lema és:

"La Biennal de pensament et convida a debatre, imaginar i construir el futur en termes de democràcia, canvi tecnològic i ciutat. Pren la paraula i participa!"

En un moment que certes distopies queden superades pel que ha passat aquest 2020, val la pena donar un cop d'ull a les temàtiques de la Biennal que combina les activitats per streaming amb altres amb un format obert i segur.

Biennal de pensament 2020

On? Diversos espais - Barcelona

Espais exteriors i equipaments de diferents barris i districtes de Barcelona 

Quan? del 13 al 18 d'octubre de 2020.


dimarts, 3 de març de 2020

Viure a Montjuïc



Montjuïc és per Barcelona molt més que una muntanya: és un referent visual, és un símbol, és una muntanya plena d'històries algunes com l'exposició Universal del 29 o els Jocs Olímpics l'han catapultat a nivell mundial, d'altres més sòrdides com el barraquisme s'han volgut amagar.

Per dignificar aquesta memòria col·lectiva de veïns i veïnes de Barcelona que hi varen viure el Castell de Montjuïc acull una exposició que recorda les vivències de dues generacions.

‘VIURE A MONTJUÏC. Memòries d’un barraquisme oblidat’
On? Castell de Montjuïc
Fins el 02.08.2020

divendres, 20 de desembre de 2019

2020 - Any Joan Perucho

El 2020 ens portarà la bonanova d'un any que tindrà entre les commemoracions oficials: la commemoració dels 100 anys del naixement de l'escriptor Joan Perucho (1920 - 2003)

Serà un bon any per recuperar tot el llegat literari d'un escriptor que potser valdrà la pena rellegir de nou.


dilluns, 25 de febrer de 2019

Si mireu el vent d'on ve...



"Si mireu el vent d'on ve..." és un dels versos d'una de les mítiques cançons que el Grup de Folk va popularitzar i que ja formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions.
L'Arts Santa Mònica ha volgut retre homenatge al llegat d'aquelles cançons i dels seus intèrprets a través d'una exposició que ens convida a redescobrir l'impacte d'una dotzena de les seves icòniques cançons.

Com ens indica el propi web de l'exposició:
"El 1968 el món es va revolucionar. El maig francès va mostrar la nova identitat de l'esquerra, mentre als EUA el moviment hippie anava prenent força. Als Països Catalans sorgia el Grup de Folk, un col·lectiu de grups i cantants que volien marcar distància respecte la Nova Cançó. Els seus referents se centraven en l'ona folk que es vivia als Estats Units, i en noms com Peter, Paul & Mary i, sobretot, Bob Dylan; sense descuidar, però, referents del folk d'arreu del món. També van tenir interès a recuperar cançons tradicionals catalanes, una de les quals, "Les pometes", va esdevenir un veritable himne."

Si mireu el vent d'on ve. 50 anys del Grup de Folk
On? L'Arts Santa Mònica - Barcelona
Fins el 24.03.2019

Mig Europa cau...


“Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra”, recorda l'enorme impacte de la Primera Guerra Mundial en l'evolució històrica, social i cultural del segle XX a través de la mirada de l'escriptor Josep Pla.

Segons el web de  Palau Robert:
"La Primera Guerra Mundial va ser un esdeveniment històric complex i molt important en la història del segle XX. A un segle de distància, a les portes del centenari de la pau de Versalles que va segellar una pau que seria tan sols una treva de tenta anys, el conflicte continua interrogant-nos i generant debats i estudis, tant en els països directament implicats –França, Anglaterra, Alemany, Rússia, Àustria, Estats Units...–com també en els neutrals. Arran de la contesa bèl·lica, tots els països van veure afectades les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals, en un conflicte global que va alterar el curs de la història.

“Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra” recull i interpreta les vivències de l’escriptor capturades al vol dels esdeveniments en els darrers compassos de la guerra i les reflexions posteriors sobre un conflicte sagnant, un dels esdeveniments clau en la història convulsa del segle XX. La seva mirada sempre troba expressió en el talent literari, l’excel·lència i la força captivadora de la seva prosa. Atent des de la joventut al que passava al seu voltant, Josep Pla va deixar anotada l’empremta del conflicte bèl·lic a les comarques de Girona i Barcelona, escenaris en els quals va viure els esdeveniments."

 “Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra”
On? Sala 4 -  Palau Robert - Barcelona
Fins el 31.03.2019

dimarts, 15 de gener de 2019

Catalunya, terra de cooperatives



El Museu d'Història de Catalunya ens convida a fer un viatge pel passat, present i futur de les cooperatives a Catalunya. 
Amb les mateixes paraules del museu, per entendre la varietat de cooperatives i la seva rellevància històrica:

"Al llarg de la seva història, Catalunya sempre ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d’autogestió i de cooperació social, una terra cooperativa. Durant els dos últims segles, milers de famílies treballadores, al camp i a la mar, als pobles i a les ciutats, saberen afrontar la carestia quotidiana mitjançant l’autoorganització popular, la solidaritat i el suport mutu. Terra de cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus, el territori i la seva gent crearen una institucionalitat obrera extraordinàriament rica i plural, que catalitzà la resolució material col·lectiva de necessitats, en tots els ordres de la vida."

 Un interessant viatge.

Catalunya, terra cooperativa
On? Museu d'Història de Catalunya
Fins el 17.02.2019

diumenge, 14 d’octubre de 2018

1 frase en l'Any Maria Aurèlia Campmany






Transmetre l'univers d'un autor amb una frase pot semblar reduccionista però les frases dels targetons de l'ILC sempre tenen quelcom que atrapen.(i en aquest blog n'hem fet menció més d'un cop)

Enguany és l'Any de la Maria Aurèlia Capmany (1918 - 1991) que commemora l'efemèride del centenari del seu naixement.
Una dona amb una personalitat única i la frase del targetó és tant punyent com era la seva obra i persona.

Amb aquesta frase ens volem fer ressò de l'efemèride del seu centenari.

dimarts, 10 de juliol de 2018

L'art efímer - Hologrames al vent!

        
                             
                                         Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Seguim la voràgine 
                                                   de les xarxes.
                                                   Som hologrames al vent!
                                                   Ens creiem Déus
                                                   i només som Nàufrags

                                                   molts cops invisibles en la gent.

                                                        *****
                                               

Plantem llavors. Algunes creixen. D'altres moren. Renaixeran? En quedarà algún record?

Els blogs són tan efímers com algunes flors.

 MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

Jardins i blogs (post en record del 10è aniversari de Nàufrag i Obrer)


                                                           
                                          Un post en record del 10è aniversari de
                                                       Nàufrag i Obrer
                                                        (2008 - 2018)
                                                      i de 10 anys a la Xarxa!!!
                                                  (amb altres blogs, perfils, pàgines i iniciatives)

                                                   Tal i com vaig escriure en el seu dia:

"La xarxa pot ser un estrany jardí on hi plantem llavors. Algunes neixen, d'altres moren, d'altres ressusciten i d'altres simplement s'obliden. Algunes plantes són compartides. Algunes donen bons fruits, d'altres no.I d'altres sempre en quedarà un record."

El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té 10 anys amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell vell parent entrenyable que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)

Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure aquest apunt...



Nàufrag i Obrer durant aquests 10 anys ha publicat unes 885 entrades i té registrades unes 65918 visualitzacions de pàgina i un total de 636 comentaris. 
    [no sóc gaire de revisar vells apunts, ni xifres, ni dades ni estadístiques sempre em fa molta mandra però entre moltes altres dades per l'ocasió no he pogut evitar donar-hi un cop d'ull]         
  [perdoneu l'autobombo però a vegades no sóc conscient que ha passat tan ràpid el temps!]

MOLTES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE DURANT AQUESTS 10 ANYS HEU VISITAT ALGUNA VEGADA AQUEST HUMIL BLOG.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails