Bon dia i bona sort!!

Hi ha un full en blanc que ens espera.

Escriurem nous mots i nous camins.

Un full en blanc com un nou dia,

o un nou any.

(Gràcies per compartir aquest espai)

I ara sí que et dic:

Bon Any. Bon dia. Bona sort!



Nàufragiobrer

Apaga el foc (Joan Vinyoli)

Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.

Joan Vinyoli

(Barcelona 1914 - 1984)

Bona nit i bona sort!

Tanco l'última pàgina d'un llibre,

i sé que, de mots, n'hauré d'escriure de nous

i de fet, ja n'he començat a escriure

de nous...

Per un moment em retrobo amb les paraules

que he deixat enrere

i per un moment, m'adreço a tu,

bon amic, bon lector...

Potser m'adreço a tu per últim cop

en aquest espai que tantes coses m'ha donat.

Mira el cel. Potser hi ha un estel de Nadal

que ens contempla i ens vigila

o potser no...

Però per un moment contempla'l com si fos

l'últim cop...

I deixa'm que et desitgi

bones festes,

bona nit,

bona sort!

Nàufragiobrer

Renéixer

En temps de tenebres, m'he trobat aquesta frase:
"L'èxit a la vida no és guanyar sempre, sino no desanimar-se mai."
(en els temps que vivim no desanimar-se no és fàcil!, sinó més aviat el contrari.)
La vida és tan ciclíca com efímera. De fet, guanyar, guanyar, no crec que les persones guanyin massa vegades, sinó tot el contrari és una lluita diària contra l'abisme i l'hòstia constant.
Com que la vida és ciclíca i efímera suposo que hi ha moments que cal renéixer i potser per això Nàufragiobrer, des del passat dia 1 de Novembre s'ha reencarnat en Fulldenaufragis:
http://fulldenaufragis.blogspot.com
Gràcies per les vostres visites i comentaris. Una salutació i a reveure!!!

Renéixer (en temps de tenebres)

És curiós que ens atrapi tot allò que és efímer com un blog, un maleït llibre o una repetida cançó.
És curiós que des de que vaig escriure l'últim post, em vaig pensar que seria l'últim. Aquest és només un post, podríem dir-ne pòstum. Com una espècie de bonus track d'un disc. Allò inesperat que no esperaves fer (mai millor dit).
Puigcarbó reflexionava aquests dies sobre el llarg i ample de blogs inactius que omplen el ciberespai com un estrany cementiri de cadàvers virtuals...
http://blocfpr.blogspot.com/2011/10/el-cementiri-dels-blocs-oblidats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2007/04/de-comiats.html
http://blocfpr.blogspot.com/2011/11/marmessors-digitals.html
Confesso que aquests dies cercant informació pel nou blog...si, nois, sí...ara us ho explico...estava escrivint un post sobre un jove poeta mort recentment i vaig decidir fer una cerca per la xarxa i em va fer una certa esgarrifança entrar en seu blog que havia escrit poques setmanes abans de la seva tràgica mort. Curiós comentari escrit en el dia dels difunts. La xarxa pot ser molt útil i té les seves coses prou interesants que fa que tots estiguem interactuats...però, no enganyem, hi ha vegades, que la xarxa pot ser molt cruel!
********************
No sé si existeix el dia dels blogs difunts, però si no existeix s'hauria de crear. Potser en tal dia rememoria la meva vida electrònica anterior amb el present blog Nàufrag i obrer (2008 - 2011), Lletres i Paisatges del Baix Llobregat (2009 - 2011) i Escrits del fum (2009 - 2011?); aquest darrer podríem dir que està en coma i no sé si li donaré un temps més de vidilla.
****************
El gran SM em va preguntar si hi hauria tercera temporada de Nàufrag i Obrer. Vaig contestar-li que no ho tenia clar i que després de les vacances ho decidiria. Han passat gairebé més de dos mesos i mig i confesso que aquest parentèsi (ni breu ni llarg) m'ha anat prou bé per desconnectar i patir el síndrome d'abstinència blogaire que consisteix en allò que em dic a mi mateix: no curaràs mai! El profeta i blogaire Puigcarbó m'ho va advertir: no diguis que d'aquesta aigua no en tornaràs a veure...perquè certament això no es pot dir mai! Ja et dic jo que hi tornaràs a caure.
Un dia remenant per la xarxa nous dissenys de plantilles per a blogs en vaig trobar un de prou bonic i em va agafar un no sé què...de dir-me a mi mateix...i perquè no?
Aquí ho explico...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/2011/10/verins-20.html
Cal dir que m'ho he pensat dos cops això de tornar a la vida electrònica blogaire. Els blogs creen bons i mals hàbits i l'experiència de tres anys i mig m'ha servit per quelcom.
Un servidor ha pensat de crear un espai a l'estil d'un blog-magazine amb seccions fixes. Serà un nou blog de periodicitat mensual que espero que tingui la mateixa sort i llarga vida com aquest blog.En fi...digue'm prudent o potser temerari!
*********
Ni que sigui per última vegada, agraeixo a tots i cadascuna de les persones que en algún moment han visitat, entrat, comentat i varen donar bona acollida durant tres anys i tres mesos a Nàufrag i Obrer.
***************
A partir d'ara us convido a visitar-me al següent espai: entreu, llegiu, comenteu, remeneu les seccions, els enllaços, si voleu enllaceu-me, recomeneu-me...en fi...
http://fulldenaufragis.blogspot.com/
****************
En temps de tenebres...potser cal renéixer, oi?
Salutacions a tots i a totes i gràcies pel vostre temps.

Els blogs són un art efímer?

Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...

Gràcies per haver compartit aquest espai

durant gairebé poc més de 3 anys.

Salut i cultura!!! I a reveure!!!

Vacances pagades

Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.


Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart. Del llibre Vacances pagades, 1960.


En motiu dels 25 anys de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Sabadell 1899 - Barcelona 1986), més conegut com Pere Quart, he volgut recordar un dels seus poemes i llibres més emblemàtics. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Un dels poetes catalans més destacats i originals del S.XX.

Vet aquí l'últim poema de Nàufrag i Obrer.

Un servidor de vostès d'aquí una setmana també començarà unes curtes vacances.

Bones vacances i fins una altre!!

Viatjar, somiar...(best of national geographic photos 2010/2011)

Els videos i les fotografies de National Geographic podran dir tot el que vulguin però són increïbles i conviden sempre a viatjar i a somiar en móns i paisatges que potser mai trepitjarem.

Rauzier

Aquests dies hi ha al Museu Diocesà de Barcelona una retrospectiva de l'artista francès de renom internacional Jean-François Rauzier. Un artista que explora la fotografia i la manipula fins a convertir-la en un univers màgic i misteriós.Imatges increïbles que conviden a un món oníric.

El circo de la mariposa ("The butterfly circus")

Un dels millors curts que he vist a la xarxa: evocador, suggerent, màgic,commovedor, poètic...guanyador del premi al millor curt del certàmen "thedoorpost".
1ª part:

2ª part:

L'estiu és una ficció?

Vet aquí les dues últimes recomenacions literàries d'aquest blog:

Encara no he llegit cap llibre del Premi Nobel J.M.Coetzee però m'han recomenat:

Verano

J.M.Coetzee

Editat per Mondadori

Barcelona, 2010

"Incisiva, elegante y sorprendentemente divertida, Verano es la culminación de las memorias noveladas del Nobel sudafricano. Unas memorias que se completan con Infancia y Juvetud, publicadas en esta misma colección. Si en Infancia y en Juventud se cuestionaba qué significa escribir unas memorias, Verano revienta la noción de autobiografia, ya que en este libro todo y nada es, en cierto sentido, estrictamente real"

Times Literary Supplement
**********

Vet aquí un llibre que és llegeix d'una tirada i que m'ha agradat molt:

Els castellans

Jordi Puntí

Edita L'Avenç, Barcelona, 2011

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

Teniu més informació en el següent blog:

http://elscastellans.blogspot.com/

Un nou paisatge/Inventari/ S'ha acabat

Vet aquí les darreres tres cançons de Nàufrag i Obrer. Cadascuna podria representar una generació de la música en català i al mateix temps convida a passar pàgina i començar una nova etapa.