Aquests primes dies de l'any són els típics primers dies de falsos propòsits i de balanços de l'any que s'ha deixat enrere.Ningú s'atreveix a fer pronòstics optimistes perquè seria fàcil picar-se els dits. M'agradaria creure que les coses milloraran una mica però més val ser realistes...
No cal ser cap endeví per saber que determinats culebrots seguiran donant nous capítols: crisi econòmica i les seves conseqüències, seguirà sent un any dur per molta gent, la inoperància del sindicats, la mediocritat dels polítics, el camí cap endavant de les consultes populars per la independència, noves revel·lacions sobre pretorians i Millets, i com no tota la carn a la brassa per celebrar unes noves eleccions al Parlament.
Mentrestant ZP creurà ser el nou Obama europeu i en comptes de dir sempre: "Apoyaré" ara dirà "Apoyaré a la Unión Europea al máximo durante el mandato de España de la Unión Europea".Conclusió: més del mateix.
Pels futboleros l'únic bo serà veure com el Barça segueix lluitant per intentar guanyar més títols...
La següent cançó està dedicada a l'Òscar de Lost art a keep a secret i a la resta de blocaires -culés...
(I que consti que el fútbol em rellisca bastant per no dir molt però no puc negar que a dia d'avui és de les poques alegries que hi ha...)
