Aquests primes dies de l'any són els típics primers dies de falsos propòsits i de balanços de l'any que s'ha deixat enrere.Ningú s'atreveix a fer pronòstics optimistes perquè seria fàcil picar-se els dits. M'agradaria creure que les coses milloraran una mica però més val ser realistes...
No cal ser cap endeví per saber que determinats culebrots seguiran donant nous capítols: crisi econòmica i les seves conseqüències, seguirà sent un any dur per molta gent, la inoperància del sindicats, la mediocritat dels polítics, el camí cap endavant de les consultes populars per la independència, noves revel·lacions sobre pretorians i Millets, i com no tota la carn a la brassa per celebrar unes noves eleccions al Parlament.
Mentrestant ZP creurà ser el nou Obama europeu i en comptes de dir sempre: "Apoyaré" ara dirà "Apoyaré a la Unión Europea al máximo durante el mandato de España de la Unión Europea".Conclusió: més del mateix.
Pels futboleros l'únic bo serà veure com el Barça segueix lluitant per intentar guanyar més títols...
La següent cançó està dedicada a l'Òscar de Lost art a keep a secret i a la resta de blocaires -culés...
(I que consti que el fútbol em rellisca bastant per no dir molt però no puc negar que a dia d'avui és de les poques alegries que hi ha...)
5 comentaris:
Malgrat no estar faltat de raó, hem de ser optimistes.
I amb aquesta il·lusió, et desitjo tot el millor per a aquest any acabat de començar.
Petons!
Gabriel,
L'article d'opinió és ben bé una ralitat, però t'ho mires amb una animositat alarmista..
Endavant amb els teus poemes i escrits, que son molt bons i moltes gràcies per incloure'm com a seguidora del teu blog.
Joana
totes les informacions que ens arriben fan tremolar. Tan de bo s'equivoquen els gurús econòmics! i és ben curiós com, fins i tot els no futboleros, s'aferren a la imatge d'un Barça que venç per l'esforç. Malgrat tots els defectes del món del futbol, estem necessitats d'imatges que donin confiança :)
Prou que no paren de fer tremolar la barca, però em nego a caure l'aigua!
És ben curiós també, que gent que coneixia i no eren gens "futboleros", ara no tenen altra cosa al cap que el Barça.
Opi?
País!
=)
Ostres, potser sí que aquest post em va sortir un pèl apocalíptic-alarmista però és que realment l'any 2009 que hem deixat ha sigut bastant mediocre.
Esperem que aquest 2010 que comencem sigui un any on neixi de nou l'esperança.
Publica un comentari a l'entrada