dissabte, 15 d’agost de 2009

Algunes expos de l'estiu (VI): Vlaminck al Caixaforum

Algunes expos de l'estiu (VI)


Caixaforum Barcelona
Obra Social - Fundació "La Caixa"
Sala 4
Maurice de Vlaminck
Un instint fauve
Pintures 1900 - 1915
(fins el 18/10)
Si una cosa té el Caixaforum ens que ens permet constantment redescobrir autors/pintors que havíem oblidat. És el cas de Maurice de Vlaminck, un dels pioners del que s'anomenà dins les avanguardes europees de principis del XX, el fauvisme. És una mostra absolutament recomenable per redescobrir un pintor que per damunt de tot les seves obres són un esclat de colors, la vivesa dels quals ens transmeten les llums tant del Sena fins el Pont de Londres passant per tot tipus de natures mortes.
Passegeu-vos una tarda per aquesta mostra...Estic segur que Vlaminck no us pot deixar indiferent.

Algunes expos de l'estiu (V): Figuracions i Palladio al Caixaforum


Algunes expos de l'estiu (V)

Caixaforum Barcelona
Obra Social - Fundació "La Caixa"


Caixaforum en la Sala 1

Un producte, una història (fins el 20/10)

Una mini - exposició per ser més conscients del que consumim i del paper que juga el comerç just en la nostra societat.


Caixaforum segueix mostrant en les seves sales 2, 5 i 6 el fons de la seva col·lecció.
Caixaforum en la Sala 2:
Figuracions (fins el 27/ 09)

Vet aquí una petita mostra del fons d'Art de la dècada dels vuitanta de la Fundació "La Caixa". Són uns quadres que demostren el retorn de la figuració, l'expressió i el simbolisme per part d'una nova generació de pintors que volien fugir de l'academicisme. Dins d'aquests pintors cal destacar Miquel Barceló.


Caixaforum en la Sala 3
Palladio, l'arquitecte (fins el 06/09)
Un nom bàsic per entendre l'evolució de la història de l'arquitectura. Un cànon. Un referent. Una exposició imprescindible.

Recomenen tornar a llegir el post que li vàrem dedicar en el seu dia...

Algunes expos de l'estiu (IV): Capa i Taro al MNAC




Algunes expos de l'estiu (IV)

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Exposicions temporals
http://www.mnac.cat/index.jsp?lan=001#

Això és la guerra! Robert Capa en acció
Gerda Taro
(Fins el 27/09)

Més enllà de la recent polèmica de si la foto del milicià caigut va ser un muntatge o no, el que està clar és que les fotografies de Robert Capa ja formen part del patrimoni fotogràfic del S.XX. Són història. Són memòria. Són el testimoni d'uns fets terribles. I també són grans fotos d'un dels pioners del fotoperiodisme o reporterisme. Capa és el jove fotògraf intrèpid que va convertir aventures amb la jove fotogràfa alemanya Gerda Taro.

Així com les fotos de Capa tenen més espectacularitat, les de Taro són més pròximes, i mostren una proximitat més física i emocional amb la persona retratada. Lamentablement Taro va morir en la batalla de Brunete.

Són grans fotos que ens donen un testimoni d'alguns episodis brutals de la nostra història (Guerra Civil, Conflictes bèl·lics a Xina, 2ª Guerra Mundial, entre altres...)

Realment dues exposicions molt recomenables!

Algunes expos de l'estiu (III): Les expos del CCCB




Algunes expos d'estiu (III)


Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
1.El segle del Jazz. (fins el 18/10)
El S.XX. ha donat grans fenòmens musicals i el jazz n'és un d'ells. És una mostra interesentíssima per la gran quantitat de materials que s'hi exposen. Segueix un itinerari cronològic. La idea és fer una retrospectiva de com un gènere musical ha influït en altres arts com la pintura, la fotografia, el cinema. És una exposició molt densa. Cal temps. I potser el pitjor és que tractant-se d'una exposició molt musical, la primera part del recorregut on hi ha altaveus amb petites peces representatives del gènere es mesclen les músiques i no hauria costat res posar uns auriculars. Al mateix temps hi ha una sobrecàrrega de materials en les vitrines alguns dels quals falta que estiguin molt més ben contextualitzats. Tot i així és una mostra molt interesant.


2.Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer (fins el 06/09)

El CCCB sempre ha tingut el do de posar en valor temàtiques molt diferents que aparentment mai ningú hauria cregut que poguessin ser temàtiques per ser tractades i exposades en un centre cultural. Apropar-se a un fenòmen marginal des del cinema, la premsa i la música és manera de demostrar que al voltant d'una problemàtica social es va crear una subcultura. És una exposició interesant per la vessant social i al mateix cultural que ens ofereix d'un tema més aviat marginal però que fou present en la història més recent del nostre país.

Algunes expos de l'estiu (II): Les expos del Marítim

Algunes expos d'estiu (II)
Reials Drassanes i Museu Marítim de Barcelona
  1. Tutankhamon: descobreix la tomba i els seus tresors. Fins el 04/10 http://www.tutankhamon.cat/ Vet aquí una de les exposicions estrelles de l'estiu. Està clar que el món fascinador d'Egipte és un bon ganxo per molts visitants. No he tingut encara el goig de veure-la però per la informació que en tinc és exposició molt ben muntada i pedagògica que reproduiex a escala original tres de les quatre càmares funeràries del faraó Tutankhamon. Tot i el gran muntatge, tot són rèpliques. He sentit crítiques de les audio-guies en català i del nivell pobre de les explicacions.



  2. Barcelona: Una ciutat, un port. (fins el 30/08) Aquesta és una mini -exposició, no per mini, menys interesant amb poc més de mitja dotzena de quadres del fons de l'Entitat Port de Barcelona i del Marítim. Són visons poc vistes del port. Hi destaquen dos grans quadres del S.XIX, un d'Eliseu Meifrén i l'altre de Francesc Soler i Rovirosa.



  3. Tiempo de Transición (fins el 25/10) Retrospectiva creada per la Fundación Pablo Iglésias. Més enllà de la mirada ideòlogica que cadascú vulgui extreure'n d'aquest perióde històric recent, aquesta mostra ens ofereix un recorregut (amb imatges, videos, fotos, objectes i premsa) del que fou la transició des de la mort del Dictador el 1975 fins a la victòria socialista en les eleccions generals del 1982. Hi ha un extens treball cronològic de dates. I el més interesant i curiós són els objectes que s'hi poden veure: des del passaport fals de Santiago Carrillo fins a la ploma amb la qual el Rei va firmar la Constitució. Des de la màquina d'escriure del Tarradellas fins a la caçadora que duia el Felipe González en la campanya electoral del 82, passant per la càmara de fotos amb la qual es van fer les úniques fotos de l'intent de cop d'estat del 81. Les opinions d'aquesta exposició són molt variades, però lamentablement el fort contingut polític de l'exposició fa que molta gent no la segueixi amb gaire entusiasme. És una llàstima la fredor amb que es rep aquest tipus d'exposicions ja que en el fons, deixant la política a banda, és una mostra de la qual se'n poden treure moltes lectures i és memòria històrica recent que ens ajuda a entendre com ha evolucionat aquest país.



  4. El marítim entre bombes (fins el 30/11) Mini - exposició que ajuda a situar el visitant quin fou l'evolució del Museu en l'etapa 1936 - 39, a través de documents de l'Arxiu General.



+INFO A:
http://www.mmb.cat/



IMATGE QUADRE D'ELISEU MEIFRÉN

DE L'EXPOSICIÓ BARCELONA: UNA CIUTAT, UN PORT.

Algunes expos de l'estiu (I): Valérie Mréjen i Retrats de l'Índia


Algunes expos d'estiu (I)
La Virreina - Centre de la Imatge
"Jo mateix i l'altre. Retrats en la fotografia índia contemporània"
Fins el 27/09
La fotografia com a mirall d'un món és fascinant per veure a través dels ulls del fotògraf una radiografia de tot una societat. La Virreina es ofereix la possibilitat de fer un petit tast de fotografs hindús contemporanis amb tot tipus de retrats que transgredeixen i al mateix temps mostren tots els ritus, tabús, esteròtips i conflictes d'un societat. Hi ha fotografies realment impactants.
Valéria Mréjen - La place de la Concorde.
Fins el 06/09
Mréjen és una videoartista francesa que ha participat en nombroses exposicions. La place de la Concorde és la primera exposició monogràfica d'aquesta artista transgressora que busca en la imatge i en la interpretació dels seus textos a través de la veu dels actors participants una visió del món on la insatisfacció i el buit són constants i fins i tot es creen situacions absurdes i tragicòmiques. El videoart s'ha de tastar amb paciència. Així que si en teniu...és una bona exposició per vosaltres.

Últimes lectures: Olor de Colònia


Olor de Colònia
Sílvia Alcàntara
Edicions de 1984 - Mirmanda (2009)
Tot i que fa mesos que vaig descobrir aquest llibre i el vaig recomenar per St.Jordi, fins fa poques setmanes no el vaig poder llegir. Amb tres dies vaig devorar el llibre.
Fa temps que no trobava, d'un autora debutant, una obra tant ben reeixida a nivell tècnic, argumental, lingüístic...
Olor de Colònia ens porta al món tancat i humil de les colònies tèxtils dels anys 50 a Catalunya. A través d'unes famílies i d'uns personatges, la trama és una descoberta de secrets i misteris, que fins i tot, en la part final, té quelcom, en alguna escena de molt rodoredià.
A nivell personal m'ha atrapat i m'ha emocionat ja que he vist en aquesta novel·la el món dels meus avis materns i fins i tot l'escena de la noia que deixa l'etapa dels estudis elementalíssims del convent i de ben joveneta ha d'anar a treballar com aprenenta a la fàbrica, és una escena que perfectament hauria pogut firmar ma mare o la meva àvia. He vist cadascún dels racons de la Colònia Vidal que és la Colònia on varen viure els meus avis materns i on varen viure els meus tiets i ma mare. I on un servidor i va estiuejar de petit.
Un debut brillant i sorprenent. Una novel·la amb un èxit merescut.
Una novel·la molt recomenable.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails