dimecres, 12 de maig de 2010

Visions de Màrius Sampere


Visió

"He estat a la cambra

que enlloc no figura,

on la mare,

ja d'ambre,

em dava amb molta cura

bons consells d'ultratomba i confitura."

(fragment d'El fred que tu dius)


Màrius Sampere (Barcelona, 1928)

Xè Premi Jaume Fuster 2010

que otorga l'AELC en reconeixement a la seva trajectòria


Tal i com ens diu: "No sé si és atrevit dir-ho, però la poesia no serveix per res, i això és la gran cosa que té la poesia. Una expansió, una meditació, un acte màgic. No serveix per res, però ho és tot. És el contingut primer de la vida i allò que li dóna la sal i la substància."

La poesia de Sampere és colpidora, humana i plena de tendresa.

I penso que està prou bé que hagi pogut rebre un reconeixement de la seva tasca poètica en vida. I aquest post és un petit homenatge.

I justament he volgut penjar aquest post en la setmana que Barcelona enceta el seu festival poètic anual del mes de maig carregat de bones propostes:

Bestiari Il·lustrat

Es pot innovar en el món de la televisió?
Sempre hem dit i hem repetit en aquest bloc, que ni que sigui per minories, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional. Programes com: L'hora del lector, Ànima, Sputnik, Segle XX, Cronos, Karakia, Millennium, Thalassa i un llarg etcèra demostren que es pot fer una televisió amb uns certs continguts culturals i de qualitat.
De l'equip de Silenci? ens arriba una nova proposta: Bestiari il·lustrat. Un recorregut pel món de la creació a través del retrat d'alguns personatges ben singulars en situacions ben singulars.
Des d'aquí estarem atents a aquesta nova proposta.

El Tour del President

Dilluns vaig assistir a una presentació. Seguint el seu tour de presentació de les seves memòries, el molt Honorable President Jordi Pujol va fer escala al meu poble i a la sala d'actes de l'Ateneu, acompanyat per totes les patums polítiques locals i comarcals, va parlar dels seus dos volums de memòries i de la preparació del tercer volum que sortirà a l'octubre del 2011.
Un servidor que tenia certs dubtes d'assistir a tal acte, pel tuf polític del mateix, confessa que sentir les paraules de tot un mite vivent de la nostra història política actual, és tot un luxe.
Seguint la mítica frase d'Umbral ("he venido a hablar de mi libro") va fer un repàs de la seva vida que en el fons és del que parlen les seves memòries i de tant en tant va fer un petit incís polític a la situació actual. Potser perquè no l'havia sentit mai en directe, haig de confessar que em va sorprendre el to mesurat, modest, humil, proper, irònic, espontani; tot una personalitat el Molt Honorable.
Mentre les velles devotes del partit de la primera fila cridaven: "vostè ha sigut el millor president de la història!", el Sr.Pujol va afirmar categoricament:
"El millor President de la Història de la Generalitat encara està per venir!"
Curiosa frase.
Tot i que no va pronunciar la mítica frase "Avui això no toca! Això no toca!", va ser prou llest com per mantenir una certa distància, diplomàcia i prudència a l'hora de parlar de temes de rabiosa actualitat. Sobre el culebrot de l'Estatut i la situació política actual, únicament va afirmar que estava decebut i preocupat i que segons com anés en el futur la retallada de l'Estatut seria un pas enrera molt greu per Catalunya.
Evidentment seguint la tàctica Umbral ("vengo a hablar de mi libro") la cautela del President va evitar no parlar d'allò que no tocava aquell dia i es va limitar a parlar d'algunes històries personals com l'època de jovenet en que es va esforçar a aprendre alemany i francès i més tard va acabar els estudis de medicina. Tot i que la seva vocació era la lluita per uns ideals i la construcció d'un país. I el seu pas per la presó fins arribar a la Generalitat.
Més enllà de les conviccions personals i ideologies polítiques, quan un escolta determinats polítics que gairebé són retirats, i els compara amb la mediocritat actual, un arriba a la conclusió que aquells polítics amb els d'ara eren d'una altre fusta.
El 1r llibre es diu: "Memòries (1930 - 1980)" i el segon "Temps de construir (1980 -1993)" i han estat editats per Proa.
És admirable veure el Molt Honorable fent aquests tours amb aquest taranà i la vitalitat que desprèn, vitalitat que no té res d'envejar a certs iaios del Casal Rock.
Ostres quina associació d'idees més estranya: Pujol+Casal Rock. He buscat pel youtube i m'ha aparegut una de les millors paròdies del Polònia amb l'altre gran Honorable Maragall versionant la cançó AC/DC.
Un video francament molt bo!

El dia R ha arribat...


Srs: el dia R ha arribat. El dia de les retallades. Era obvi i previsible i més previsible és que qui acaba pagant els plats trencats són els de sempre.
El país de l'ajuda haurà de deixar d'ajudar a molta gent.
Un servidor, que ha treballat sempre fent tot tipus de feines d'atenció telefònica i d'atenció al client, confessa que en els darrers temps que faig tasques d'atenció al ciutadà he vist múltiples casos de tot tipus de misèries de tot tipus de persones que necessiten ajudes per sobreviure.
En aquest país en els darrers temps hi hagut una certa desmesura en tot plegat i ara en paguem els plats trencats. Sóc un ferm defensor de determinades polítiques socials i ajudes (tot i que també entenc que hi hagut gent que se n'ha aprofitat i n'ha fet picaresca). Al final paguen justos per pecadors. Hem passat de la política messiànica de "l'apoyaré de Zp" tot tipus d'ajuts per salvar la difícil situació econòmica a l'anunci de la retallada generalitzada, anunci que ve precedit pel toc d'alerta i l'estirada d'orelles a Espanya per part d'Europa i al límit d'acabar, juntament amb d'altres països com Irlanda o Portugal, com Grècia.
És públic i sabut que determinats sectors han tingut una part de culpa en l'actual crisi. Sectors com l'immobiliari, financer, el bancari, l'empresarial no patiran de la mateixa manera les retallades que la classe mitja treballadora de sempre.
Fa setmanes vaig rebre un mail, d'aquests mails en cadena, que era molt crític amb el tema de les ajudes, el transcric tal qual venia: (i cadascú pensi el que vulgui)
"Vas a tener relaciones sexuales? El Gobierno te facilita los preservativos.¿Ya las tuviste? El Gobierno te ofrece la píldora del día después.¿Te has quedado embarazada?... El Gobierno garantiza el aborto.Pero tuviste el niño? El Gobierno te regala el cheque bebé.Estás desempleado? El Gobierno te paga el paro.Eres vago y no te gusta trabajar? El Gobierno te concede una "paguiña", becas para tus hijos y una vivienda social en la que no pagarás los sevicios básicos (agua, luz, basura,...)Eres drogadicto? El Gobierno te proporciona Metadona.Eres un chorizo? El Gobierno vela por tu integración social, con inversiones en proyectos sociales.Después de mucho dinero gastado en tí, ¿tú sigues jodiendo a la sociedad y vas a la cárcel? El Gobierno te mantiene mientras estás dentro y te da el paro para que cuando salgas no tengas que buscar trabajo y puedas seguir robando.AHORA.... PRUEBA A ESTUDIAR, TRABAJAR, PRODUCIR... A VER QUÉ OCURRE!!!EL GOBIERNO TE SUBE LOS IMPUESTOS PARA PAGAR TODO LO ANTERIOR!!!
MORALEJA: FOLLA, ABORTA, SE UN VAGO DE MIERDA, PERO NUNCA, NUNCA, JAMÁS, SE TE OCURRA PONERTE A CURRAR. ESO, NO LO FINANCIA EL GOBIERNO Y TENDRAS QUE MANTENER A TODOS LOS GANDULES QUE HAY EN ESPAÑA."

En fi, em sembla que és trist que s'hagi arribat a aquest punt, em sembla trist que la gent no protesti, em sembla trist que els sindicats només surtin al carrer el dia 1 de Maig com un cosa gairebé folclòrica, em sembla trist que els partits polítics no hagin buscat un consens unitari per treure el país d'aquesta situació, em sembla surrealista i penós que a ciutats com Barcelona es gastin la pasta en consultes urbanístiques de la Diagonal que potser no acaben d'interesar a tothom mentre la ciutat pateix altres problemes més greus de tipus social, em sembla molt penós que hi hagi centanars de pisos de vpo nous i tancats mentre milers de joves cerquen un pis on viure, em sembla trist la manca d'unitat política i l'únic interés que mou els partits és electoralista, em sembla lamentable viure en un país on hi ha un Tribunal càduc i carca que és incapaç de manifestar-se davant una llei de vital importància com l'Estatut que segurament donaria una altre autonomia financiera i nou model de financiament que potser ens ajudaria a sortir d'aquest mal pas...
Conclusió:
La vella història es repeteix i els plats trencats els paguen els de sempre.

Des d'aquí us convido a llegir altres blocs que fan interesants aportacions al respecte:
http://telamamaria.blogspot.com/2010/05/comptes-vells-fulles-noves-dues.html
http://blocfpr.blogspot.com/2010/05/las-barricadas.html
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/ja-us-ho-deia-ahir-les-retallades-son-aqui/
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/lengany-de-la-socialdemocracia-o-la-fi-de-lestat-del-benestar/

Remakes

Què ens aporta veure un remake?
Hi ha vides, pensaments, pel·lícules, històries que ens donen la impressió d'haver-los vist o viscut abans. No sé si és la cerca del rendiment econòmic o la manca absoluta de creativitat, la que fa que de diverses històries en facin seqüeles o simplement que gravin una versió moderna d'un clàssic gairebé seqüència a seqüència com va passar amb Psicosi.

La cartellera cinematogràfica dels darrers temps està carregada de remakes:

Furia de Titanes. Altrament venuda com la nova versió d'aquella peli del 81 del mite grec de Perseu però en 3D. És un bon "entertaiment" i poca cosa més.
Amb la conya del 3D ens venen pel·lícules que són deficitàries de bons arguments i l'impacte visual no és tal com se'ns promet, més aviat un impacte econòmic ja que és l'excusa ideal per pujar el preu de l'entrada.
L'últim remake és el Robin Hood versió Mr.Scott i versió Mr.Russell Crowe. L'eterna història del mite folclòric medieval anglosaxó passat de nou pel filtre holiwoodiense, però segons diuen amb una visió més madura de la història. Algú l'ha vist? Em fa una certa mandra...
De tot el que s'ha estrenat últimament, un dels pocs films que m'ha semblat la història absolutament delirant i original (i curisament basada en una novel·la que va investigar uns fets reals) és:
"Los hombres que miraban fijamente a las cabras"
No sé si encara està en cartellera però si algú no l'ha vista és una peli curiosa, crítica i irònica al mateix temps i molt recomenable.Hi ha qui diu que veu d'aquells tipus de pelis com "MASH" que rera un format políticament correcte hi ha uns diàlegs corrosius i crítics.
Us deixo amb el tràiler de la peli de les cabres...

Trapezi 2010

Del 14 al 16 de Maig es durà a terme una nova edició de la 14ª Fira Trapezi a Reus. Acrobàcia, Màgia, clowns, teatre de carrer...
A Catalunya hi ha diversos certàmens dedicats al teatre de carrer, circ o titelles. (Lleida, Igualada, Viladecans...)
Però la de Reus té el fet específic d'estar dedicat al Circ.
Aquí us deixo amb un video de l'any passat...

Nit de Reis

Soc un assidu al TNC i aquest proper cap de setmana tindré l'ocasió de veure "Nit de Reis". Me n'han parlat prou bé i penso que sempre és un luxe que es segueixi apostant per noves lectures dels grans clàssics del teatre i un bon repartiment d'actors i un bon muntatge. Un luxe tornar a veure un Shakespeare.
M'agraden molt les promos i els tràilers del TNC i durant gairebé els darrers dos anys d'aquest bloc n'he penjat més de mitja dotzena. Per no perdre la costum, aquí teniu el de Nit de Reis.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails