Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.
Benvinguts a l'illa d'en Gabriel Boloix *** Breus notes culturals i altres impressions* 2008 - 2022
dilluns, 25 de maig del 2009
El temps de les cireres de Montserrat Roig
Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.
Àngels i dimonis
Nous blocs!!!
dimecres, 20 de maig del 2009
Tots els paisatges
Cançons de bressol solidàries
Nocturn per acordió i altres poemes seran llegits a la Catalònia
Salvat-Papasseit és una figura imprescindible de la poesia catalana dels primers anys dels S.XX i sobretot, tot i morir prematurament, la seva influència posterior en poetes i cantautors ha sigut molt important.
Cantautors com Montllor, Serrat, Llach, Ribalta i molts més han musicat els seus poemes fins al punt de dedica'ls discos sencers. (És el cas de Ovidi Montllor i de Joan Manuel Serrat)
+info de l'autor: (documentació del següent enllaç a cura d'un servidor)http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2229
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà
que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant, tindrem la mida
de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
(extret de L'irradiador del port i les gavines)
Dies de poesia
dilluns, 18 de maig del 2009
When you are smiling/Botella al mar...
Homenatge al poeta uruguaià
Mario Benedetti, un dels grans poetes llatinoamericans que just ahir ens va deixar després d'una llarga trajectòria carregada de bons poemes.
BOTELLA AL MAR
El mar es un azar
Pongo estos seis versos en mi botella al mar
WHEN YOU ARE SMILING...
When you are smiling
MARIO BENEDETTI
Mersad Berber
Que segueixin els somnis...(Som-hi blau-granes cap a la tercera!)
L'OT, el bruixot fa 40 anys
Literatura 2.0
diumenge, 17 de maig del 2009
El retorn d'Star Trek
Últimes lectures:Fi de curs a Bucarest
Recollint els arbres caiguts abans de l'estiu...
Atapuerca a la Pedrera
Berger segons Coixet
23 de Maig - Tren de l'exili
dissabte, 16 de maig del 2009
Viatge en el temps (Fires i festes)
Ja ha començat la temporada de Fires i Festes a Catalunya.
Viatge en el temps...(Busca les 7 diferències!)
divendres, 15 de maig del 2009
Llengües d'Europa
Els grans musicals
La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw al TNC (tràiler)
Com ja comença a ser tradició en aquest blog, acabarem la temporada del TNC, penjant un dels tràilers del seus últims muntatges.
Per fi una obra de Bernard Shaw, l'autor del mític Pigmalió, obra que fa anys es va poder veure al Poliorama, per fi arriba amb un bon muntatge a la Sala Gran del TNC.
La buidor existencials i les passions burgeses de la mà d'un gran nom del teatre britànic de primers de Segle.
Fira de Circ Trapezi de Reus 2009
Les titelles, el teatre de carrer, el circ, el teatre familiar...sovint tenen cites anuals a Igualada, Lleida, Viladecans.
Aquests dies es celebra a Reus una nova cita pels amants de l'art circense. Fira de Circ Trapezi de Reus 2009.
Aquest video mostra imatges de la inaguració.
Terra Baixa
dijous, 14 de maig del 2009
Aung San Suu Kyi
Projecte Coneguem el Món
dimecres, 13 de maig del 2009
Els paisatges de Thomas Krahn
Crisis? What Crisis?
Diu..."En plena crisis escandalosos beneficios":
1r trimestre 2009 (en millones de €)
Santander: 2096
Telefónica: 1922
BBVA: 1238
Iberdrola:875
I podríem seguir...
Bé, per segons qui...no hi ha tanta crisi, oi?
No se vayan todavía...¡aún hay más!
Ignorància Europea...
Sabem quins partits, coal·lisions i al·liances es presenten? Sabem quines són les propostes dels partits? Realment som conscients de l'engranatge polític que hi ha darrera les nostres institucions europees? Per què hi ha països que se'ls hi enrefot Europa i a sobre formen part de la U.E.?
Quanta ignorància europea...Després s'estranyen que siguin les eleccions que menys participació tenen.
Unes vinyetes de Krahn
Què curiós, oi?
La voracitat del món és tal que fins i tot un cop no tinguem més mercats per explotar en buscarem fora dels nostres límits terrestres. Un servidor de vostès ha treballat del sector turístic i pot afirmar que el turisme que més admira és aquell que manté un equilibri i un respecte amb el patrimoni i l'entorn. M'ha sortit la frase molt de manual però en uns temps on la crisi ha afectat de ple al sector turístic, potser no seria d'estranyar que s'inventin nous mercats. Avui he llegit que Espanya ja no és la segona destinació preferida pels turistes del món mundial sinó que ara és EE.UU i la tercera Xina. I la primera acostuma ser França o Itàlia. I apuntava que si el sector turístic més nostrat no es posa les piles (i posar-se les piles no significa fer una campanya de la Costa Brava amb imatges de les Bahames, o vés a saber on era! Quina ocorrència!) sinó significa crear un turisme de qualitat i respectuós que al mateix temps generi divises i sigui repetidor.
Turistes amb un forfait per anar al cel...Surreal, curiós! I potser d'aquí uns anys no serà tant increïble...o potser sí..
dimarts, 12 de maig del 2009
La vie, ce'st com une dent...
Fa 50 anys que va morir Boris Vian. Una de les plomes més afilades de la poesia contemporània francesa. Avui ho recordem amb aquest poema:
La vie, c'est comme une dent
La vie, c'est comme une dent
D'abord on y a pas pensé
On s'est contenté de mâcher
Ça vous fait mal, et on y tient
Et on la soigne et les soucis
Et pour qu'on soit vraiment guéri
Il faut vous l'arracher, la vie.
La vida es como una muela...
La vida es como una muela:
Al principio ni se piensa en ella
Con masticar uno se contenta
La cosa pronto se pone fea
Te duele, y uno se aferra
Y uno la cuida y los malos días
Y para que uno sane del todo
Habrá que sacártela, la vida.
La vida és com un queixal
La vida és com un queixal
Al principi no penses en ell
Amb mastegar ja s'està content
De sobte la cosa es posa lletja
Fa mal i un s'aferra
I un el cuida en els mals dies
Perquè se'ns curi del tot
S'haurà de treure, com la vida.
BORIS VIAN (1920 - 1959)
*Traducció del francès al castellà extreta del blog: http://poemasenfrances.blogspot.com/
*Adaptació lliure d'un servidor al català.M'he pres aquesta llicència. Que em disculpin els entesos!
Temps moderns (II):Smile
El personatge de Chaplin, en Charlot, després de passar les penúries a la ciutat somriu i només somia amb un llar tranquil·la al costat de la seva estimada. El camí és llarg, pensen; però pas a pas s'obren camí per una carretera solitària. Sí, ho confesso, el millor d'aquell film era la postal final i el seu missatge: (un missatge que podríem aplicar als nostres temps)
Somriu!
Smile!
u_mä | Escarbats (Noves veus X/2)
Un clip més molt ben fet de la mitja dotzena de clips d'aquesta nova formació. Una de les cançons més surreals i suggerents del seu disc.
u_mä | Blanc (Noves veus X/1)
Pau Vallvé (conegut també com Estanislau Verdet) i la seva parella Maria Coma són el nucli principal del projecte artístic
conegut com U_Mä. La cançó més coneguda és la titulada "Efecte dòmino" utilitzada per alguns anuncis.
Fa poc van reeditar el seu primer disc de nom homònim.
És un disc minimalista que crea atmosferes i et submergeix a ambients íntims i al mateix temps quotidians.
El seu estil és força inclassificable però ho podriem anomenar pop minimalista amb detalls que semblen finesos o nòrdics. Molt recomenable!
Temps de flors (a Girona)
L'esclat de la primavera en estat pur. No tinc el plaer de coneixeu-ho però he vist vàries i fantàstiques fotografies que mostren aquest esclat en la ciutat. Fins el dia 17 de Maig.
Us recomano un blog amic que si que l'ha pogut visitar:
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/05/temps-de-flors-la-festa-dels-sentits.html
Gerard Quintana: Caic
Una gran cançó i un bonic videoclip del seu segon treball en solitari: "les claus de la sal".Gerard Quintana va demostrar que hi havia vida més enllà de la mítica banda de Sopa de Cabra i que darrera la veu d'una de les gran bandes de Rock català s'amaga una veu carismàtica capaç d'escriure magnífiques cançons com està.
Gerard Quintana és gran!
Mazoni - No tinc temps (Dedicada a tots els que no tenen temps!)
Un altre gran cançó de Mazoni que la dedicaria a tots aquells que no tenen temps per pensar...
Temps moderns (I)
El món fa temps que sembla hagi perdut una peça. La cerca i no la troba i surten mil il·lustrats donant fórmules per salvar-nos de la pandèmia econòmica, anomenada crisi, no confondre amb la pandèmia griposa nova.
El món fa temps que ha perdut una peça. Jo també fa temps que l'he perdut i la cerco. Hi he anat vàrios cops a l'OTG més propera i he estat apunt d'apuntar-me a un curs de com fer-m'ho per no suïcidar-me en els organismes públics de treball.
Com és que un bloc que s'autodenomina obrer no va fer cap post el dia 1 de Maig? Jo també em faig la mateixa pregunta. Potser serà per la saturació que tinc al cap de la paraula crisi. Fins i tot ara fan una setmana dedicada al tema a la televisió pública catalana per donar-nos consells útils. Vaja, si no serà per moral...que n'hi ha molta! Però veure 500 obrers amb pancartes anti-crisi desfoga molt però si darrera no hi ha uns sindicats o uns organismes públics que pressionin perquè es trobi la llum per trobar els millors camins, doncs les manis no serveixen de gaire. Suposo que per això no vaig escriure cap post ja que el dia del Treballador està molt bé com dia festiu, que pels aturats ho és cada dia, però fa temps que he deixat de creure en el seu simbolisme.
*Fixeu-vos amb la il·lustració del post: Temps moderns de Chaplin, àlies Charlot era una gran faula dels temps que ens ja anticipava aquella gran pel·lícula. L'home descol·locat en una grisa societat industrial que només és una peça més de l'engranatge. Treieu-hi industrial, poseu-hi capitalista.
Treieu-hi capitalista i poseu-hi temps de crisi. Vaja, la maleïda crisi un altre cop i això que només volia parlar de temps moderns.
Tantes coses a fer...
Dies que passen...
Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança, a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.
El temps és un combat impossible de guanyar.
(A més d'un mes vista del 1r aniversari de Nàufragiobrer i després de tres dissenys diferents, és problable que abans que faci un any faci petits retocs, no tant de forma, sinó d'alguns contiguts que segurament tindran el seu espai propi. A vegades no és fàcil aprendre administrar el temps, però intentaré trobar el necessari per parir una nova idea que tinc el cap: crear un altre blog per donar cabuda a la meva vessant més poètica i literària que a través d'aquest blog sempre ha quedat molt diluïda entre altres continguts. Ara per ara només és una idea. Però tot arribarà...temps al temps.)