dilluns, 14 de setembre de 2009

Nous horitzons...

Hi ha qui diu que setembre és el mes d'eixamplar horitzons...nou curs polític, nou curs escolar, noves activitats, retrobar-se amb vells amics i una llarga llista de tòpics.
El setembre ha arrencat d'una manera trepidant i voraç...Vivim immersos en un allau d'informacions: crisi, estatut, eros, conflictes internacionals...
Fins i tot petites poblacions com Sinera d'Amunt, perdó Arenys, s'han convertit per unes hores en epicentre informatiu de la causa nacionalista més nostrada amb aparició d'espectres del passat, altrament dits, camises blaves.
Hi ha qui diu que els analistes, comentaristes, articulistes i polemistes de torn estan de festa major i han decidit fer una "romeria" cap Arenys de Munt en sant agraïment per totes les columnes tan inspirades que tal fet aparement anècdotic i sobredimensionat ha causat en la seva rutinària inspiració.
Ja fa temps que Catalunya va de cap a caiguda i som una de les autonomies més maltractades de l'Estat Espanyol on el "café para todos" ja fa molts anys que dura. Fa temps que es respira un cert cansament general entorn qualsevol tema polític i social. Hi ha una llarga llista de lletanies que ho podriem justificar: males infraestructures, obres, peatges, nivell de vida molt alt, hipoteques, atur, sobresaturació demogràfica (Catalunya ha crescut en pocs anys amb més d'un milió i mig d'habitants i no serà pels naixaments, la immigració també hi té el seu paper,i que consti que no tinc res contra la immigració, pobre de mi!, tothom té dret a guanyar-se la vida), i sembla com si l'Estat no hagués invertit ni en hospitals ni en ajudes, manca d'oportunitats,
mediocritat política, estatuts que no s'aproven i es posen en entredit i un llarg etcètera...
Qui sap potser els fets d'Arenys serveixen per començar a despertar una certa somnolència general...però no ho tinc massa clar.
Ha arribat un punt que hem començat a barrejar les cols amb les pastanagues i no em va agradar gaire que un 11 Setembre es barregessin les reinvindicacions nacionals, amb els Eros i amb els que protestaven per la causa pro- palestina reventant l'actuació de Noa, una persona absolutament amable que sempre m'ha admirat el seu compromís per la pau, no només d'allà on viu.
Tinc la sensació que hem començat un setembre trepidant, vertiginós...no sé si és la millor manera per despertar-nos de segons quines somnolències.
Per començar a despertar-nos d'algunes somnolències que ha vegades ens han acompanyat us recomano el post següent...
http://telamamaria.blogspot.com/2009/09/treballador-prostitut-esclau.html

Per un dia vull somiar que ens despertem de tanta somnolència i per un moment, només per un moment podem creure en un setembre sense coaccions. Només per un moment vull creure en nous horitzons.
*foto de Juan Carlos Martínez J.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails