Ponts

"El més difícil d'aprendre en la vida és saber quin pont s'ha de creuar i quin pont s'ha de cremar" Bertrand Russell

(Pensareu que em va el rotllo d'enginyeria civil...l'anterior post s'anomenava canals i aquest ponts...no sé com se m'ha ocorregut. Serà que m'ha vingut el cap que per aquestes dates abans del 8 del 12 era pont i la gent ja començava a sentir en el seu cos aquell ambient de pre -nadal quan no tens ganes de fer res i només tens ganes que arribin les vacances. No sempre és així. Les circumstàncies canvien cada any i cada any és un pont nou que s'ha de creuar, deixant enrera molts camins i esperant-ne de nous)

Gogol Bordello

Fa pocs dies van actuar a Barcelona i vaig tenir curiositat per buscar alguna cançó d'aquesta gent. Diuen que barregen el folc i el pop més occidental amb les essències orientals. De fet els videoclips són genials i les seves cançons tenen un ritme molt vital. Francament són d'aquell tipus de bandes desconegudes que no saps massa bé d'on surten però que sorprenen, oi? (A continuació un exemple en un enllaç d'un video del youtube del programa de David Letterman...)
http://www.youtube.com/watch?v=cWYTyfQe-o8

Campanes

Gant - Flandes - Belgica

Hi ha campanes per a vius, per a morts, per a casaments, per festes solemnes i per festes trites, també evidentment campanes per Nadal...

Hi ha campanes que són símbols i es guarden com a tresors. A Gant una immensa campana prop de la Torre de l'Ajuntament de la ciutat.

Vet aquí un detall a tenir en compte si es visita aquesta ciutat. Apart dels seus canals, aquesta campana no passa desapercebuda. Vet aquí una nova postal d'un dels meus darrers viatges que he volgut recuperar en aquest post abans d'acabar l'any.

Noves veus (V): Manel

Magnífic videoclip del tema "Dona estrangera" de Manel. Vet aquí una nova banda en el panorama català que veu del folc i del pop i aporten aire fresc.
Quan veig aquest video penso amb tota la gent que hem hagut de patir cursets, coachings, briefings i tot tipus de dinàmiques estranyes de grup. Quan veig aquest video penso que el podria dedicar a tota la gent de la meva antiga empresa que vaig deixar enrera i també d'aquí pocs dies, la gent que deixaré enrere quan acabi el curs que estic fent. Tinc la sensació d'haver sentit en alguna ocasió amb la mateixa cara de giripolles del noi del videoclip. La jungla actual en la qual vivim ens fan creure que necessitem entrenadors personals en tot moment i més d'un acaba plorant com el del videoclip amb ganes d'alliberar-se de tanta farsa. Vet aquí un grup que promet!!!

Prats de flors negres

Prats de flors negres
I una llavor desaperaguda
Tot és ferèstec
Però hi ha quelcom
que t’ajuda
a creure en un altre món.
Enmig de prats, enmig de flors,
d’olors pudentes
i de records
creure que hi haurà un nou prat
és el que t’ajuda a somiar en…
prats de flors que no són negres,
prats de flors que no són mortes,
prats de llavors que reneixen
enmig de la immensa fosca.

Lletres al carrer

Qui deia que el desembre no era un mes per les lletres?

El proper dia 20 de desembre Barcelona organitzarà la 58ª Nit de Sta.Llúcia. Òmnium Cultural ha decidit organitzar actes previs en diferents espais de la ciutat per apropar la literatura, la festa i les lletres catalanes a tothom.

El proper 13 de desembre pel matí en diferents barris de la ciutat (Gràcia, St.Andreu, St.Antoni) s'organitzaran accions per fer arribar la literatura en àmbits que no són habituals sota el lema: les lletres surten al carrer.

+info a...

http://nitdesantallucia.omnium.cat/ca/activitat/les-lletres-surten-al-carrer-1524.html

Un gran anunci per una gran causa

Realment cada any els anuncis pel programa de la Marató se superen cada cop més. El d'enguany el trobo molt enginyós, digne d'un premi. El proper dia 14 de desembre Tv3 farà de nou una nova Marató. El disc i el llibre ja són iniciatives increïbles. Aquest és un mes d'iniciatives solidàries...Des de diferents tipus d'organitzacions i entitats llancen diferents propostes: Càrites, recollida de joguines, postals solidàries, campanyes de conscienció diverses. Però sense cap mena de dubte la Marató cada any sorprèn més. Aquest és un gran anunci per una gran causa.

Gomorra

Guanyadora dels premis europeus de cinema 2008

Fa poques setmanes que es va estrenar aquest film a casa nostra i l'expectació creada donava fe que podia ser una de les pel·lícules de l'any. Matteo Garrone crea un film que es nodreix de diferents personatges i històries. Aquest fet que podria ser molt atractiu acaba convertint-se en algún moment en un element contraproduent pel propi film ja que al principi l'espectador va una mica despistat. El director no té concessions i fa un film fred, directe, cru, on l'esperança d'uns barris marginals napolitans sembla ciència ficció. Precisament els habitatges i els paisatges de la pròpia pel·lícula tenen una inspiració apocalíptica i una acaba el final de tota la projecció amb un mal gust d'estómac que et fa pensar en quin carai de món vivim. Hi ha històries interesants: des dels adolescents que troben en aquestes organitzacions un fals refugi, passant per l'extorsionador de torn i el cas que em va semblar més interesant la parella del jove i del veterà que fan mans i mànigues per enterrar residus tòxics.

El film en qüestió ha guanyat cinc premis: millor film, director, actor (Toni Servillo, el de la foto), guió i fotografia. Deu n'hi do! No he tingut el plaer de llegir la polèmica novel·la de Saviano però si alguna cosa no se li pot negar al director és el fet que és una pel·lícula valenta.

Corazones rebeldes (Young at Heart)

És un documental que promet. Només veient el tràiler hi ha quelcom d'especial en aquesta gent. I un pot arribar a pensar que sentir-se jove no té edat.

Paisatges de pessebre

Ara feia dies que no penjava cap imatge de cap quadre del meu avi F.Boloix. És un quadre de Cerler, a Osca, al Pirineu Aragonès.

Qui no ha sentit mai aquella expressió, semblen casetes de pessebre o paisatges de pessebre...Lluny de les nostres atrafagades vides hi ha petits racons de pau al Pirineu. A l'estiu un pot contemplar les muntanyes i les seves quatre cases semblen peces d'un museu inhòspit, racons on el temps sembla haver-se aturat. A l'hivern el fred i la neu les tapen com aquell qui desa una foto antiga en una calaixera i no l'obra passat mesos.

"Paisatges de pessebre

la nit ens ha vestit de gebre

i vivim l'esclat d'un intens desembre."

Guatemala - Ànima de la Terra

Hi ha tres coses que em captiven d'aquest video:
1.La natura i el paisatge en el seu estat més pur.Centreamèrica, tot i ser una zona molt castigada guarda encants naturals impressionants. Fins quan?
2.El muntatge i les fotografies són increïbles i molt evacodors
3.Heu escoltat la cançó? En un món que dona constants exemples de degradació un es pregunta fins quan? Fins quan podrem gaudir d'aquests paisatges? El Solstici d'hivern ja arriba. Amb ell, els antics homenatjaven Gaia, la Terra com element que els dongués força i els protegís. Després la tradició cristiana faria seva la festa del Solstici d'hivern i li posaria el nom de Nadal en motiu del redemptor. Per no parlar de l'avet...un altre tradició nòrdica que evoca el retorn a allò natural.Una tradició no gaire ecològica en segons quines ciutats.Sobretot passat festes quan els contenidors s'omplen d'avets morts i secs. En fi...deixeu-vos captivar uns segons per aquest video titulat:"L'ànima de la Terra".

Tot el que ens queda per fer...

(imatge extreta de...http://escritoconsentido.blogspot.com/)
Si ens posessim a fer llistats de tot el que ens queda per fer potser n'hauríem de fer uns quants...començant per la maleïda crisi i totes les seves conseqüències i acabant per la manera com l'Estat i alguns organismes estant tractant tot el tema de la memòria històrica. Sempre dic que aquest 2008 semblava que s'havia fet un petit pas per tirar endavant. Dic semblava...ja que hi ha moments que després de donar tres pasos endavant surten pals a les rodes i se'n fan dos enrera. (I aquesta màxima és aplicable a molts casos...educació, sanitat, immigració, habitatge, polítiques socials). Vull ser positiu i pensar que hi ha petits indicadors que donen fe que alguna cosa s'està movent.
Posaré un exemple...En episodis anteriors us he explicat en un parell post la història de l'escriptor Joan Pinyol per treure les despulles del seu avi matern del Valle de los Caídos i dona'ls-hi sepultura al cementiri del seu poble. La seva història ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació i l'altre dia el canal 3/24 en va fer un esment important...
L'enllaç és http://www.3cat24.cat/noticia/337795/societat/Un-republica-enterrat-al-Valle-de-los-Caidos-amb-el-seu-botxi
+info a la pàgina de l'autor:http://www.joanpinyol.net/
Esperem que l'any 2009 es pugui trobar més llum en tots aquests temes.

Últimes setmanes de La Dama de Reus

Tal i com comentava amb "El vestit nou de l'emperador", el TNC i altres teatres han trobat una nova fòrmula per fer conèixer les seves obres: el tràiler teatral al youtube. Realment estan ben fets i aquest de la Dama de Reus em té captivat. Des de fa un temps el TNC intenta cada temporada recuperar un autor. En aquest cas l'obra d'Ambrosi Carrión. Penso que recuperar els autors nostrats és una bona tasca...Llàstima que aquestes obres estiguin poc temps en cartellera. Sempre ens queda el tràiler.