dimarts, 25 d’abril de 2017

1 frase d'Emilio Salgari



«El dia és per a dormir. La nit per a somniar. No hi ha res més, a la vida. La resta que us diran, són mentides». 
 (periodista i escriptor italià)

La Rosa, els llibres i la bombolla


Tot passa d'una forma tan ràpida que durant el capdesetmana tenia ganes d'escriure quatre impressions molt personals sobre l'evolució de la jornada festiva de Sant Jordi però amb el pas de les hores m'han anat passant les ganes.
Vivim en una època on tot es viu en directe i sovint les xarxes es comparteix i es viu d'una manera que les pròpies notícies el dia següent semblen com si ja no calgués explicar res més. Apa-siau, ahir a última hora ja vàrem publicar les super llistes dels més venuts i avui dia 24 ja no cal afegir res més.

Això passa amb moltes altres notícies i esdeveniments. No cal dir que el partit de fútbol de la jornada del Barça i les eleccions franceses per no dir tot els afers polítics de primer ordre del dia ocupen molts minuts de notícies que fan que la pobra cultura i la pobra literatura ja no cal esmentar-ne ni un mot més.

Potser el pas dels anys i el fet que he vist moltes coses que no m'agraden de com una festa inicialment editorial i literària s'ha anat omplint d'altres atractius fa que la meva percepció del Sant Jordi ja no sigui tan romàntica i apassionada com abans, tot i que és una festa que em segueix captivant i sempre amb molta curiositat per tot allò que any rera any genera.

La sensació de la jornada de Sant Jordi a Barcelona és de molta molta gent. Massificació i sobreoferta. I un gran oportunisme de molta gent que no sempre té res a veure amb el sector ni editorial ni literari ni molt  menys del gremi de les floristes. Actualment és un gran aparador, una gran festa cultural i cívica. Tot i té cabuda, sí és, clar...oh, benvinguts passeu passeu...però no sé, m'esgota des de fa molts anys veure una gran quantitat de coses i de gent que no tinc clar com encaixen amb Sant Jordi: tot tipus d'entitats, associacions, grups i grupets, partits polítics, referèndums i també vaig veure una taula petitòria a favor de la selecció espanyola a Barcelona. Vaig veure des de budistes i tartamuts fins a un grup que és diu "Prostíbulo poético" que per ser poético" suposo que per la cosa poètica deuria colar al demanar la llicència de la parada a l'Ajuntament.

En fi....me n'alegraré molt si "Sant Jordi" es declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ja fa temps que això de Sant Jordi és una gran bombolla que curiosament no ha petat. 

En fi...voldria escriure moltes més coses però la Julia Costa en el seu blog ho ha resumit molt bé en aquest apunt:
EL DIA DEL GRAN SUPERMERCAT CATALÀ DEL LLIBRE MEDIÀTIC I LA ROSA D'IMPORTACIÓ
i aquest apunt també és molt interessant: 
 SOBRE FRIVOLITATS LITERÀRIES I PEDAGÒGIQUES

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails