divendres, 20 de febrer del 2009

No sé jugar amb màscares...





No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa.
D'uns pocs pensaments clars.
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.
Maria Àngels Anglada ( Vic, 1930 - Figueres 1999)
Un poema que recorda a les màscares d'aquests temps de carnaval i almateix temps un record per aquesta gran escriptora que fa deu anys que ens va deixar.

1 anys sense Palau i Fabre (Josep Pedrals diu Palau i Fabre)

Aquest finals de febrer celebrem que fa un any va morir un dels escriptors més polifacètics. Un poeta que admirava Picasso i que durant molts anys va ser un autèntic desconegut per molts. Els darrers anys la seva obra va donar un tomb i el nom de Palau i Fabre va començar a ser reconeguda com una figura cabdal. Un any després de la seva mort diversos homenatges i recitals el recorden. He decidit recuperar aquest video en motiu del norantè aniversari on el jove Josep Pedrals canta el poema "La cançó més banal" acompanyat del guitarrista Albert Sagrera.

Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia (II)...(Joan Capri, un mestre!)



Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia...

Contra la crisi el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia.
Com que no la venen en farmàcies, estic fent una recerca acurada.
He fet una primera immersió en la catosfera més immediata i m'he trobat amb els següents resultats:
http://elmundotoday.com
Mai un diari havia sigut tant divertit!
http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp
Polònia:Portal de conegut programa televisiu.
http://www.tv3.cat/programa/21405
Crackòvia: portal del bessó televisiu de Polònia.
http://premsafolla.com
L'actualitat des del punt de vist més foll.
http://kollonades.blogspot.com
Recull de premsa absurda.
http://absurddiari.blogspot.com
Comentaris de notícies absurdes.
http://avi-ninotaire.blogspot.com
Els dibuixos d'un veterà ninotaire de la catosfera.
http://jrmora.com/blog
El punt de vista d'un veterà dibuixant gràfic.
http://telamamaria.blogspot.com
Ironia i reflexió a part iguals.
http://laiaiatecaspa.blogspot.com
Ironia nostrada.
http://lostartsecret.blogspot.com
L'ironia quotidiana de l'Òscar que la guarda en un pot de Cola-Cao i somia fer una versió alternativa del "Cuentáme".
S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS...

A prop del mar (en record de 10 anys sense Carles Sabater)

La poesia de Tranströmer


Últimes lectures:
La plaça salvatge
de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)
Perifèric edicions, nº10, 2008.
Edició suec - català
traducció de Carolina Moreno.

Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?
Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.

SPOTS PER CONSCIENCIAR EL MÓN

Aquest és un spot increïble d'Amnistia Internacional. En el món on vivim, la seva continua sent una tasca molt important.
I spots com aquests no poden deixar a ningú indiferent.

La Revolució


La revolució
de Jordi Casanovas
La Villarroel. (fins l'1 de març!!)
Què s'amaga rera el títol cridaner d'aquesta obra?
Teatre social? Polític?
La revolució és la història de la Sandra i la Cris, dues investigadores en el camp dels videojocs informàtics. Acaben de crear un videojoc trencador i pretenen presentar el projecte a una important empresa multinacional, que suposadament, està interesada en produïr-lo i distribuïr-lo. Aquest és el punt de partida d'una història carregada de girs, intriga i emocions que porta a les seves dues protagonistes a enfrentar-se a les seves pors i sentiments. L'autor és en Jordi Casanovas que també dirigeix l'obra i que ens ofereix un plantejament argumental innovador, fresc i contemporani.Casanovas s'està consolidant com un nou dramaturg a tenir en compte. Anteriorment ja havia escrit i dirigit "La ruïna". Els joves intèrprets de la companyia Flyhard són molt creïbles. I tot i que la història té ingredients que no poden agradar a tothom és recomenable.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails