"Pueden prohibirme seguir mi camino, pueden intentar forzar mi voluntad. Pero no pueden impedirme que, en el fondo de mi alma, elija a una o a otra."
"¿Cuál es el primer deber del hombre? La respuesta es muy breve: ser un mismo."
Henrik Johan Ibsen
(1828 - 1906) dramaturg norueg.
Vet aquí dues bones frases d'Ibsen que són perfectament aplicables a una de les últimes posades en escena d'un dels seus textos menys coneguts:
El petit Eiolf.
Afortunadament a Catalunya hem tingut la sort que s'han adaptat i representat alguns dels grans textos d'aquest gran dramaturg europeu.
Justament aquest cap de setmana es faran les darreres representacions d'aquesta obra a la Sala Beckett. Les obres d'Ibsen són un retrat de tot allò que tormenta l'home: la responsabilitat, la por, els somnis, els anhels, les oportunitats perdudes, la moral. "El petit Eiolf" és el retrat d'una parella que en un determinat moment es plantegen prendre unes decisions vitals i unes renúncies i evidentment on hi ha pel mig un fill malalt que ha marcat i marcarà les seves vides. Un drama poètic molt ben interpretat i dirigit. Una d'aquelles obres que sovint no n'esperes gran cosa i passa sovint desapercebuda de la cartellera.
Ser un mateix. Vet aquí el gran repte del qual també parla l'obra.
