dilluns, 7 de juliol de 2008

...I de muntanyes


La natura en estat pur sempre ens deixa bocabadats. Diuen que l'estiu és un temps meravellós per contemplar-la.
En l'anterior post parlava de la degradació del rius i potser caldria fer una crida davant la degradació de certes muntanyes, fins i tot reserves naturals.
(A la foto:Les Rocky Mountains del Canadà. Crec que és una bona foto per il·lustrar l'encant d'unes muntanyes i la necessitat de preservar-les a tot el món. El Canadà és un país de potents encants naturals. La foto correspon a l'ultim post que en Xavi A., el meu cosí, va posar en el seu difunt bloc. Ell és un apassionat de França, del Canadà, del Quebec en concret i altres zones francòfones. Una vella col·lega de la colla, la Marga J, com jo l'anomeno una biòloga viatgera congresual, en un dels seus últims congressos justament al Canadà, ens va explicar l'impacte de sentir enraonar en el francès del Quebec o quebequès i la riquesa que amaga aquest país. Animo al meu cosí Xavier a ressucitar el seu bloc...)

Temps de rius...(una "Big Jump")


Enguany serà un any on haurem sentit parlar més que mai de recursos, sequera i aigua. L'aigua cada dia és un bé més preuat. La necessitat de recuperar espais naturals i reinvindicar el riu com espai de vida és el que ha portat aquest capdesetmana a un grup de gent a apropar-se els rius i reinvindicar-los com a espais nets i ecològics. A tota Europa s'ha celebrat l'anomenda "Big Jump". Europa és precisament un continent carregat de petits i grans rius i davant la degradació ha sorgit el crit de recuperar no només els rius sinó també les riberes.
Des de St.Joan Despí i a tot Catalunya i Europa diversos petits grups han fet un crit unànime per salvar els ecosistemes fluvials. El cas del riu Llobregat és preocupant ja que, tot i que l'estat actual està més net que altres anys, les sals que es filtren des de les mines de Sallent i Súria i els abocaments habituals de residus al riu, el fan encara un riu degradat.
Per sort, les últimes plujes han provocat que a Castellar de N'Hug i a l'Alt Berguedà hagin brotat de nous fonts i raigs d'aigua que feia anys que no es veien.
Des d'aquí donem tot el nostre suport a les Big Jumps i trobem lamentable que a Saragossa on es celebra la famosa Expo sobre l'aigua hi hagi hagut algún incident entre policia i manifestants que volien banyar-se al riu Ebre.
Conclusió: el riu és de tots o potser no?
+info a http://www.bigjump.org/

Benvingut Pascualín a un món en crisis...


Diuen que els anys de traspàs són anys turbulents on imperen més aviat els canvis. Diuen que ja se sap, que després d'uns anys de vaques grosses venen els anys de vaques primes...
Encabalguem mesos d'una forma brutal i un dia sense adonar-nos veiem que alguna cosa ha canviat i els informatius parlen de recessió i crisis. Podria parlar de com tot plegat ens afecta a les nostres vides i bla, bla, bla...únicament volia penjar aquestes vinyetes que adjuntat que em van enviar l'altre dia sota el títol "evolución de robo". Un títol molt eloqüent.
Treballant en el sector dels viatges podria comentar-vos com s'han incrementat els viatges per la puja del carburant i que quan el caler falla, fallen les ventes de pisos, cotxes, viatges, roba...tot i que diuen que la temporada de rebaixes d'estiu que casualment s'ha obert aquest passat cap de setmana no ha sigut un començament de temporada dolent, tot el contrari. Paradoxal? No ho sé...
Tot plegat ens desconcerta i això ho podem constatar en diferents indicis...mirant tarifes de companyies de low cost, un s'adona que potser ja no ho són tant de low i potser són una mica més cost.
Qui sap potser tot plegat són coses de l'any de traspàs...
Al bar on dino habitualment en Reyes que és qui regenta el negoci està preocupat. Per què? us preguntareu...La clientela ha baixat i el bar està sovint mig buit. Em va dir que és per la crisis. No hi ha treball. Si no hi ha treball no es contracten nous treballadors i si no es contracten nous treballadors, aquests no van a dinar a cap bar ni a cap restaurant i la mitja dotzena de xiringuitos de la zona del Poblenou on treballo veuen perillar el seu cul. Realment és preocupant...
Tot i així la vida continua i diuen que la natalitat ha pujat. Què curiós, oi?
Dos colegues, la Montse O i l'Albert S van tenir un nadó, en Pascual i dos colegues més, la Bea R i l'Enric G, esperen un Miquel pel Novembre...Abans sempre deien que les criatures venien amb un pa sota el braç, i ara?
La Bea R em comentava esglaiada la quantitat d'aparells que s'inventen per les futures criatures. Abans hi havia el bressol, quatre bolquers i anar tirant...però ara...
Esperem que el Pascualín pugui viure en un món equilibrat...
Com bé deia al principi...felicito qui va titular aquestes vinyetes "la evolución del robo". Mai millor dit!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails