dissabte, 20 d’agost de 2011

Els blogs són un art efímer?



Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)

(que em perdonin els puristes per haver utilitzat la paraula art i la paraula blog i per haver-les juntat.) Una petita minoria sí que són autèntiques troballes, gairebé art visual; la gran majoria són refugis on hi aboquem i a vegades compartim una gran quantitat de coses...



Gràcies per haver compartit aquest espai


durant gairebé poc més de 3 anys.


Salut i cultura!!! I a reveure!!!

Vacances pagades



Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.

Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.


Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

Pere Quart. Del llibre Vacances pagades, 1960.


En motiu dels 25 anys de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Sabadell 1899 - Barcelona 1986), més conegut com Pere Quart, he volgut recordar un dels seus poemes i llibres més emblemàtics. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Un dels poetes catalans més destacats i originals del S.XX.

Vet aquí l'últim poema de Nàufrag i Obrer.

Un servidor de vostès d'aquí una setmana també començarà unes curtes vacances.

Bones vacances i fins una altre!!



Viatjar, somiar...(best of national geographic photos 2010/2011)

Els videos i les fotografies de National Geographic podran dir tot el que vulguin però són increïbles i conviden sempre a viatjar i a somiar en móns i paisatges que potser mai trepitjarem.

Rauzier

Aquests dies hi ha al Museu Diocesà de Barcelona una retrospectiva de l'artista francès de renom internacional Jean-François Rauzier. Un artista que explora la fotografia i la manipula fins a convertir-la en un univers màgic i misteriós.Imatges increïbles que conviden a un món oníric.


El circo de la mariposa ("The butterfly circus")

Un dels millors curts que he vist a la xarxa: evocador, suggerent, màgic,commovedor, poètic...guanyador del premi al millor curt del certàmen "thedoorpost".
1ª part:

2ª part:

L'estiu és una ficció?

Vet aquí les dues últimes recomenacions literàries d'aquest blog:


Encara no he llegit cap llibre del Premi Nobel J.M.Coetzee però m'han recomenat:


Verano

J.M.Coetzee

Editat per Mondadori

Barcelona, 2010


"Incisiva, elegante y sorprendentemente divertida, Verano es la culminación de las memorias noveladas del Nobel sudafricano. Unas memorias que se completan con Infancia y Juvetud, publicadas en esta misma colección. Si en Infancia y en Juventud se cuestionaba qué significa escribir unas memorias, Verano revienta la noción de autobiografia, ya que en este libro todo y nada es, en cierto sentido, estrictamente real"

Times Literary Supplement
**********

Vet aquí un llibre que és llegeix d'una tirada i que m'ha agradat molt:

Els castellans

Jordi Puntí

Edita L'Avenç, Barcelona, 2011

“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.

Teniu més informació en el següent blog:



Un nou paisatge/Inventari/ S'ha acabat

Vet aquí les darreres tres cançons de Nàufrag i Obrer. Cadascuna podria representar una generació de la música en català i al mateix temps convida a passar pàgina i començar una nova etapa.


Fi de la IIª Etapa d'aquest blog






Ara sí, ha arribat l'hora de liquidar la IIª etapa d'aquest blog.




Agraeixo les persones que encara fins avui, dia 20 d'agost han seguit amb interès els posts que he anat penjant (alguns pensats i d'altres com sempre improvitzats)



Algunes dades:


Nàufrag i Obrer (2008 - 2011)
(Cultura, literatura, art, viatges, música i algunes reflexions variades en l'àmbit social, laboral i polític)

4 temporades


II etapes (del 28 de juny de 2008 al 28 de juny de 2010 i de l'01 de Setembre de 2010 fins a 20 d'agost de 2011)


3 anys i gairebé 2 mesos


+15.490 visualitzacions


+15.940 descàrregues


+de 10.880 visites


+800 posts


+ 580 comentaris


+150 videos (gràcies a youtube) i + de 500 imatges (gràcies a google)


+40 seguidors


Curiosament el post més vist ha sigut: "L'Ot, el bruixot fa 40 anys" amb 227 visualitzacions del 18/09/2009 i el darrer post més comentat (amb 9 comentaris) "Pervivència dels blogs?" del 20/06/2011
*Curiosament dels grups que més cançons he penjat han esta: Sopa de Cabra+Gerard Quintana, Lax'n'busto, Els Pets i Gossos, Delafé y las flores Azules y del panorama internacional en Jack Johnson.

En tot aquest temps s'ha participat en alguns jocs literaris del Sr.Tibau, en un pessebre blogaire, en les històries veïnals, en les itineràncies poètiques, en el blogaire invisible, en el sant jordi blogaire 2011, en el dia del blogaire en crisi i en algunes propostes més que ara no em venen al cap. I també en homenatges a escriptors,que francament és del que em sento més satisfet com a blogaire, tot i que m'hauria agradat, per exemple, que aquest any s'hagués fet un homenatge a Sagarra en record dels 50 anys de la mort i és trist com un gran escriptor fins i tot passa desapercebut i ignorat en el món dels blogs. (a excepció d'un post d'Antaviana que el va recordar!)

Puntualment he fet diversos inventaris del blog que podeu trobar a la barra lateral del mateix...han sigut temàtics (art,cine, teatre, tv, etc) o de caràcter més general.

En fi, no us vull atabalar amb més xifres que no serveixen per res.

Us deixo amb una de les fites del blog: el post que recorda el dia 1001 de vida: http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/03/1001-dies-de-vida-daquest-blog.html



A TOTS I A TOTES ELS QUE M'HEU SEGUIT FINS AQUÍ, EN AQUESTA SEGONA ETAPA BLOGAIRE MOLTES GRÀCIES. HA SIGUT UN PLAER!!!










divendres, 19 d’agost de 2011

Dues frases de F.G.Lorca



"Mira a la derecha y a la izquierda del tiempo y que tu corazón aprenda a estar tranquilo."


"El más terrible de los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza perdida."


Federico García Lorca (1898 - 1936), poeta i dramaturg espanyol






En motiu de l'aniversari de la mort del poeta granadí he volgut recordar dues de les seves frases.

Cròniques de futur...


Abans de tancar la paradeta, demà dia 20 d'agost, se m'ha passat pel cap pensar quins són els temes dels quals encara podria parlar en aquest blog si continués uns mesos més...
He decidit de fer pitonisso una vegada més...
Temes de futur:
Després de la febrada espiritual de la papamanía a Madrid, les pròximes setmanes vindran febrades molt més pesades i perilloses:
Adveniment de l'època mariana
(La verge no! Tot allò que suposarà que el Sr.Mariano sigui coronat President)
Un any de balanç de Mas-sianisme (o el que és el mateix, les noves cançons de les retallades que seguiran després del gran èxit estiuenc del "Pirmi") [que consti que no en volia fer ironia per respecte als afectats però la gestió que n'han fet té tela!]
La travessa del desert d'ERC i PSC.
La davallada del sobiranisme (Hi ha algú que encara faci consultes?)
El final de la febrada del 15 - M
El final del conflicte Libi i la sensació que les revoltes àrabs no han arribat on volien arribar i tot i haver enderrecot dictadors tot ha sigut un miratge.
El Dragon - Khan de l'economia i els nous rescats d'alguns països
El triomf a les eleccions franceses de Sarkozy (que sortirà a la foto amb el Baby -Bruni)
Conclusió: que fins el 20 -N, dia de les eleccions generalíssimes tindrem política, economia i especulacions per un tubo!
Per cert, el missatge de Nadal, tot i que su Majestad ja va mig coix i amb bastonet encara el farà Su Majestad y Su Alteza Real haurà d'esperar força temps...Per tant el Reialme, tot i que Espanyistán sembla que hi ha moments que més valdria fugar-se al Brasil, tot continuarà si fa on o fa igual. Per cert, el nº de la loteria de Nadal acabarà en 2.
********************
Pel que fa a altres temes d'interès social, cultural i esportiu: les teles nacionals seguiran emeten brossa i només es salvaran per alguna sèrie d'interés. En Mou seguirà fent de les seves i el Madrid abans d'acabar la primera volta voldrà venjar-se del Barça però no ho aconseguirà.
*********************
Hi haurà algún altre desastre natural sense avisar. S'acabarà l'any amb la sensació que haurem pogut sobreviure de nou a la mediocritat de l'Any III (o IV) de la Crisi Moderna. I ens seguirem evadim gràcies a evasions culturals o esportives.

Grans retorns

Aviat iniciarem el setembre i començarà una nova època de grans retorns.
Nàufragiobrer sempre ha volgut ser un blog que ha tingut interès per temes culturals i socials, però també, no he pogut evitar penjar-hi algunes de les meves debilitats musicals, basicament nostrades (música en català) i de tan en tan algún clip d'algún intèrpret més internacional.
Vet aquí un top 5 dels propers grans retorns amb els seus nous discos:
1.Red Hot Chili Peppers

2.Lenny Kravitz

3.Coldplay

4.Wilco

5...I en l'àmbit estatal: Amaral

I en l'àmbit més nostrat el retorn dels Sopa de Cabra...

dijous, 18 d’agost de 2011

El camí en solitari del Sr.Gallagher...

Per aquells que en el seu moment vàrem seguir els Oasis i vàrem veure com els dos germanets varen acabar a hòsties...Almenys és reconfortant saber que un dels cervells del grup segueix en solitari i segueix fent bona música i suggerents videos.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Devorar París

"Devorar París - Picasso 1900-1907". Aquests dies al Museu Picasso s'hi pot veure una interesant exposició temporal sobre els seus inicis a París. L'únic inconvenient: la multitud de turistes i la massificació.

dimarts, 16 d’agost de 2011

Català-Roca a la Pedrera

Si aquests dies no sabeu quina exposició de fotografia anar a veure us recomano la retrospectiva de Francesc Català-Roca. Magnífiques fotografies d'una Espanya i d'un món que ja no existeix que amaguen la història i el pas del temps d'un país.

Belle époque (al Caixaforum)

Si aquests dies voleu gaudir d'una exposició podeu anar al Caixaforum de Barcelona. Gaudireu de la magnífica retrospectiva de quadres de tot Europa de l'època de finals del s.XIX i inicis del XX: la belle époque. Francament val la pena.


dilluns, 15 d’agost de 2011

Lucien Freud (un record per...)

Hi ha noms que per la seva originalitat es mereixen ser molt més que un simple titular necrològic al diari.És el cas del pintor britànic Lucien Freud, que com molt indica el seu cognom era net del cèlebre psicoanal·lista.
Fa pocs anys recordo una retrospectiva molt bona al Caixaforum.
Vet aquí un video per recordar el seu art ara que fa poques setmanes que va morir...
Lucien Freud (Berlín 1922 - Londres 2011)


Island in the sun

Weezer és un d'aquells grups que va aparèixer als anys 90 amb una cançó que va arrassar anomenada "Buddy Holly" i que rememorava el rock dels anys 50. Després d'allò la carrera d'aquest grup més aviat ha estat discreta però han deixat bones cançons com la següent. Una bona cançó per acabar un llarg cap de setmana d'estiu. (Tot i que avui ja som dilluns)

Todos los días sale el sol...

Hi ha grups que no saps ni d'on venen ni d'on surten però que tenen una cançó aparentment senzilla que se t'enganxa de mala manera. És el cas de la següent cançó amb un clip aparentment senzill però que té el seu què perquè sembla un lip dub. En podríem dir: descobriments del youtube i del canal de videos de l'enderrock.


dissabte, 13 d’agost de 2011

100 anys del naixement de Mario Moreno "Cantinflas"

Vet aquí que ahir just va fer 100 anys del naixement d'uns dels actors mexicans més emblemàtics. Vet aquí un interesant video que el recorda molt bé...


divendres, 5 d’agost de 2011

Fusió

vinyeta trobada a:http://www.onnoth.com/blog/
Si l'empatx en una persona pot denominar-se de diverses maneres (gastronteritis, per exemple)...l'empatx de notícies i dades econòmiques que cada dia sentim en els mitjans com podria denominar-se? ("economitis"?)
Mai en la vida havia vist tanta notícia econòmica encapçalant els titulars de les notícies. Si abans la paraula estrella era "crisi", ara és "deute".
Si fossin positives rai, però el pitjor és que tothom en parla però pels neòfits de la cosa econòmica costa seguir el fil de tanta dada i tanta paranoia al límit del precipici...
Es veu que avui el deute d'Espanyistán estava gairebé frec a frec molt semblant al d'Italiosconi.
No sé vosaltres, però un servidor ja comença a estar saturat de tanta notícia econòmica...
Una cosa està clara: el món sota el domini del sistema capitalista és víctima de la seva pròpia avarícia. Ens encaminen cap a una nova era.L'era del benestar s'acaba. I el pitjor de tot el qui en paga les conseqüències són els propis ciutadans, sobretot els més humils, que a dia d'avui encara ens costa entendre com s'ha arribat a aquesta situació.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Islas Baleares (d'Antònia Font)

Del darrer disc d'Antònia Font s'em fa difícil escollir una cançó perquè totes tenen el seu encant. Però una de les cançons que em fa més gràcia, perquè té un to d'autoparòdia amb l'accent guiri i un lletra que sembla un espot turístic és: Islas Baleares. Doncs, apa, tots i totes de vacances cap a les Islas Baleares!

dimarts, 2 d’agost de 2011

Agost (d'Els Pets)

Una gran cançó d'un gran disc que reinvindica una forma de veure la vida...

dilluns, 1 d’agost de 2011

Apocalipsi d'estiu

Deien que demà dia 2 d'agost l'economia nortamericana podia patir una fallida i de retruc podia acabar d'arrossegar el món mundial mundialíssim.
L'agost és un mes estrany, un estrany parèntesi on tot allò transcendetal sembla que no pugui ser. Sembla que a l'agost no hi pugui haver revoltes. Els indignats deuen estar de vacances. Alguns polítics ja descansen esperant el gran dia de les "elecciones generalísimas del 20-N".L'activitat informativa baixa. Les televisions s'omplen de refregits. Moltes pàgines i blogs abadonen la seva activitat durant aquesta època de l'any.
Em pregunten: no volies abandonar la cosa blogaire? Sí, ho sé, sí és cert, però he decidit allargar una mica, només una mica més la dolça agonia...
És un mes carregat de tòpics.
És un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de vacances i menjant-se un deliciós gelat.
Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!

Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües.

Bones vacances per aquells que les tingueu i per la resta de mortals, paciència i bons aliments!

(nota: fixeu-vos amb la il·lustració del post. Hi ha un ocell que en castellà en diríem un "pájaro carpintero" i en català un picot. Si el vaixell és el món mundial que va a la deriva...El picot què és? Que cadascú hi trobi la seva interpretació però podria ser la "crisi dels ous" que no para de fer meravellosos forats. Sempre havia cregut que això de la crisi se li deia així perquè era quelcom temporal. Més que crisi el que vivim en el món mundial és el naixement d'una nova era que ningú s'atreveix a dir a on ens portarà)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails