dimecres, 13 de juliol de 2011

Pequeñas mentiras sin importancia

Avui dimecres, tradicionalment dia de l'espectador, si algún mortal no sap que anar a veure, li recomano aquest film francès que ja fa dies que està en cartellera. És una mica llarga: 2h i 34 minuts però a mi no se'm va fer pesada. És la història d'uns amics i d'un estiu. Ple de tòpics, sí! Però també ple de veritats, moments delirants i moments tragicòmics,dramàtics i tràgics. Com la vida mateixa. A mi em va agradar. Tot i que sé que hi ha gent que la va trobar excessivament llarga. Recomenable. Guillaume Canet un director novell a tenir en compte!

3 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs avui nit no, però demà tenim prevista sessió de cinema amb la mestressa.

Li ensenyaré el tràiler a veure si li fa el eps.

Lluís Bosch ha dit...

És molt probable que la vagi a veure (si no ara, més tard en CD). Fa uns anys que el cinema francès aposta per aquesta mena de cinema que sempre funciona. Potser no deixa de ser un cinema comercial, però més ric que el ianqui. Sóc seguidor del cinema de Patrice Chéreaux, que és un dels qui va inaugurar el gènere (diria jo).
De tota manera, aquest títol m'ha fet tornar a pensar en el vell misteri dels doblatges: una cosa és doblar les pel·lis, però canviar-los el títol ja no ho puc entendre: "Les petits mouchoirs" es converteix en "Pequeñas mentiras...". Per què? És com si a Espanya, Hàmlet es titulés "La venganza del danés" (per exemple).

Xicarandana ha dit...

Una pel·lícula absolutament recomanable, tota la raó! I hi contribueix sobremanera el recull de cançons que composen la banda sonora.
A mi no se'm va fer llarga, sinó curta!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails