dilluns, 24 de novembre de 2008

Platges de tardor o gairebé d'hivern

(foto platja Canet de Mar, Maresme)
Platges de tardor o gairebé d'hivern. Atalaies de socorristes buides, barques abandonades, la sorra neta i només el so de les onades. Qui diu que les platges a l'hivern no tenen encant?

Noves veus (IV): Ivette Nadal

Diuen que és la PJ Harvey catalana. Un video per demostrar que no només hi ha nous cantautors, sinó que també hi ha noves cantautores i amb futur.

Bruxelles - cartes (II)


A vegades no cal anar-se'n a l'extrem Orient per omplir-nos de l'exotisme d'uns palaus. Enguany fa 50 anys de l'Exposició Universal que es va celebrar a Brusel·les, concretament als afores de la capital belga, en una zona coneguda com Heysel. En aquesta zona hi ha el famós Atomium que enguany també fa 50 anys i de seguida es va convertir en un símbol. Però aquella exposició també va deixar petites joies com el pavelló xinès i la Torre japonesa. Vet aquí una postal exòtica enmig de la grisa capital europea.

Arquitectes de la Natura

Seguim amb els actes del centenari
Conferència:
"Arquitectes de la natura"
a càrrec de la Dra. Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Divendres dia 28 de Novembre a les 19.00h. a l'Església - Cripta de la Colònia Güell.
(ben aviat us farem cinc cèntims d'aquesta conferència)

dissabte, 15 de novembre de 2008

Turons

Durant la tardor els dies es fan més curts i la foscor no triga en caure. Hi ha comarques on els núvols i sobretot la boira són elements quotidians. Hi ha moments a la vida que vivim sota una espessa boira que no ens deixa caminar. El món sembla a vegades immers en una espessa boira. Ara 20 mandataris de 20 països sota el nom de "G-20" es reuniran per intentar veure-hi clar i donar-nos una mica de llum. Hi ha qui diu que poca llum ens donaran. Cal mirar més enllà dels turons i buscar solucions que aportin una mica de claror. Mentrestant aprendrem a guiar-nos entremig de la boira que s'escampa més enlla dels turons.

Dia mundial de la diabetis


Com cada 14 de novembre es commemora el dia mundial de la diabetis. El pare d'un servidor va patir les conseqüències directes d'aquesta malaltia i per aquest motiu m'ha semblat adient fer-vos cinc cèntims d'aquesta commemoració i el perquè es va escollir aquest dia.
L'OMS (Organització mundial de la salut) organitza i promociona, amb el suport de diverses entitats com l'ONU, diverses activitats per conscienciar del perill d'aquesta malaltia. Segons diversos estudis es calcula que el 2030 s'haurien duplicat els casos. En un darrer comunicat l'OMS senyala que la diabetis ocasiona el 5% de les morts cada any i el que 80% dels pacients viu en països d'ingresos mitjans i baixos. Actualment, al món, 250 milions de persones són diabetiques. Enguany s'ha decidit incidir més en la conscienciació de la malaltia creixent en nens i adolescents. S'està estudiant el perquè...però hi podria haver indicadors que ens podrien donar pistes del creixent nombre de casos en edats molt precoces: potser un canvi d'hàbits alimentaris, obesitat?
Per celebrar aquest dia molts edificis emblemàtics de les grans ciutats s'han il·luminat de blau, que és el color que simbolitza aquesta malaltia. A Nova York la Seu de les Nacions Unides i a Barcelona, la Sagrada Família.
El dia mundial de la diabetis es celebra el 14 de novembre per rebre tribut a la data en que va néixer el científic canadenc Frederick Banting, descubridor de la insulina el 1922, juntament amb Charles Best.
Esperem que aquest dia hagi servit per conscienciar el món d'aquesta pandèmia.
+info a...

dimecres, 12 de novembre de 2008

Ródtxenko

Ródtxenko
La construcció del futur
Sala d'exposicions de Caixa Catalunya "La Pedrera" - Barcelona.
Del 14/10/08 fins el 05/01/09

Des de fa gairebé un mes a La Pedrera podem visitar la retrospectiva dedicada a Aleksandr Ródtxenko, una de les principals figures de l'avantguarda del S.XX. El més interesant de l'exposició són les diferents facetes que se'ns mostren d'aquest artista rus. Si una cosa ha tingut l'evolució de l'art durant el S.XX és la varietat d'estils, filosofies, tendències i el més interesant de tot plegat com han anat evolucionant. Precisament aquest és l'aspecte que més sorprèn d'aquest personatge.
Va ser un dels impulsors del que es va anomenar "constructivisme", un moviment que aplegava pintors, escultors, arquitectes, crítics i teòrics, tot en un mateix sac, i on es va gestar una nova manera de veure l'art. L'art en tres dimensions, segons els constructivistes, havia de substituir la "composició" en dues dimensions. L'exposició aplega dibuixos, pintures, escultures, fotografies, fotomuntatges, fotocollages, publicitat...Parlem d'art i publicitat a principis de segle, per això Ródtxenko va ser un artista innovador i tot terreny.
Les avanguardes poden agradar més o menys i personalment els quadres d'aquest artista em deixen bastant fred, però si hi ha uns elements que fan interesant aquesta mostra és tota la part que ens apropa a com la unió de Ródtxenko amb el poeta Maiakovski va revolucionar el disseny soviètic. L'art entès al servei de tots els àmbits de la societat. No cal oblidar el context històric. La nova era sovietica calia una nova imatge, nous símbols...i realment la unió Maiakovski-Ródtxenko va ser molt productiva fins i tot fent incursions en el teatre, cinema, publicitat comercial, cartellisme, embalatges, embolcalls, anuncis en color, il·lustracions a diarisi i revistes. Fins i tot en el to dels anuncis si desprèn un cert humor.
Francament sorprenent.
Va arribar un dia que Ródtxenko decideix posar fi a totes les etapes polifacètiques i productives i decideix cercar l'essència en la pintura. És l'etapa final de la seva vida, l'etapa que s'ha anomenat el retorn a la pintura.
El mateix autor va escriure les següents paraules en el seu diari personal:

"La pintura ha arrencat! Però horroritza!
És pintura d'esquerres...
I Déu meu, quina alegria ser d'esquerres...
Ser jo després de tots aquests turments, oposat al sentit comú.
No ensorrar-me, pintar amb plaer!
El que hagi de ser, serà! Però moriré d'esquerres i deixaré obres bones.
Estic pintant diverses coses alhora i estic increïblement content. En moments com aquest la gent diria "És boig!".
Només Múlia em perdonarà i comprendrà. Ja no podia continuar coaccionant-me a mi mateix. Pot ser que sigui el camí equivocat, però produeix obres valuoses."
Aleksandr Ródtxenko (dels seus Diaris, 30 de Juliol de 1943)

Com sempre les exposicions de "La Pedrera" són un regal per entendre l'art i la cultura del S.XX. Recomenable.

dimarts, 11 de novembre de 2008

5 anys sense Miquel Martí i Pol

L'any 1963 Marti i Pol cantava aquest "Riu amunt". Avui fa justament cinc anys que ja no hi és però el seu llegat és tan remarcable que ja és un nom més de la història de la literatura del país. Sempre es recorda un Martí i Pol marcat per la malaltia. Però també hi va haver un Martí i Pol jove que un dia es va atrevir agafar la guitarra, pujar a l'escenari del teatre Romea i cantar els seus propis poemes. Sempre va ser un home vital. I em costa imaginar-me'l sense el seu somriure. He trobat aquesta joia al youtube i vaig pensar que el millor homenatge era penjar-lo al blog avui.

JOAN MARGARIT, premi Nacional de Poesia

L'arquitecte i poeta Joan Margarit, amb Casa de Misericòrdia, ha guanyat el Premi Nacional de Poesia. És un plaer poder penjar al blog aquesta capsula sobre la seva poesia amb la saviesa d'un home culte i sensible com Margarit.

Ironies fotogràfiques

De facto. Joan Fontcuberta. 1982 - 2008
del 6/11/08 al 08/02/09
La Virreina. Centre de la Imatge

De facto és la retrospectiva que La Virreina dedica a Joan Fontcuberta. Què podem dir De facto? És una exposició que reuneix muntatges fotogràfics dels darrers anys i on l'autor de les imatges juga a l'engany, la ironia...
M'explicaré...La mostra agrupa diferents muntatges de l'autor en diferents espais sobre temàtiques diverses. Només arribar hi ha un reportatge sobre un cosmonauta rus. És tan real el reportatge que en cap moment un pot arribar a pensar que l'autor s'està fotografiant ell mateix fent-se passar per cosmonauta. Hi ha un altre cas divertit...L'autor explica que es va infiltrar en un monestir ortodox de Laponia i ens mostra els suposats miracles dels monjos. Muntatges i bromes apart...hi ha quadres que mostren noves tècniques sorprenents com el googlegrama...Com si fos un mosaic, el fotograf crea collages d'imatges a partir de la cerca d'internet i fa autèntics prodigis. En cap moment defuig de l'experimentació i demostra que a través de les noves tecnologies es poden crear imatges innovadores.
És una exposició interesant, sorprenent, curiosa que descol·loca a tot aquell qui busqui una mostra seguint els cànons habituals. Francament recomenable.

Història d'una foto

Hi ha notícies que semblen curioses. I si tenen relació amb el poble on vius encara més...M'explicaré...Coincidint amb el centenari de l'església de la Colònia Güell, El Periódico de Catalunya va fer un petit reportatge on hi destacava una foto dels anys 50 amb una família davant la Cripta. Ningú sabia qui eren els de la foto. Hi ha molta gent del poble que els va indentificar. Setmanes més tard, concretament el dia 20 d'Octubre es publicava un reportatge on s'explicava com s'havien identificat els menbres de la foto i havien decidit trucar el diari per dir quan, com i qui va fer aquella foto misteriosa. De fet, són una coneguda família de la Colònia Güell, el senyor que surt al costat del cotxe, es deia Agustí Casasampere i havia fet de taxista. Curiosament abans de retirar-se encara va fer uns últims serveis i va portar ma mare a l'hospital a donar llum, bé a donar llum a un servidor. Singular història que si la voleu llegir us deixo l'enllaç...

Aforisme (sobre la memòria històrica)

"És tasca més feixuga honrar la memòria dels sers anònims que de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria històrica dels que no tenen nom."
Walter Benjamin (filòsof i crític literari judeo -alemany [Berlín 1892 - Portbou 1940])
Determinades commemoracions ens porten a recuperar de sobte la memòria històrica. Aquest 2008 haurà sigut un any d'especial rellevància per recuperar molts episodis que per diferents raons havien quedat soterrades a l'oblit. D'aquí pocs dies s'estrena el film "La buena nueva" que posarà el descobert una visió del posicionament de l'església en la guerra civil. Hi ha qui es pregunta...a on ens porta tot plegat? Revisionisme històric? No hi crec gens en les terminologies i simplement crec que durant els últims mesos, gràcies a l'esforç d'algunes entitats, s'ha conseguit crear una nova sensibilització social que ha permès a diferents mitjans poder parlar de determinats temes evitant la politització fàcil. Determinats films, llibres, estudis, articles ens aporten noves dades...i crec que són necessaris.
"La memòria és necessària si més no pels que no tenen nom"
+info a...
http://www.foroporlamemoria.info/





dilluns, 10 de novembre de 2008

L'última vinyeta d'en Tàssies

L'última vinyeta d'en Josep Antoni Tàssies publicada en El Dominical d'ahir d'El Periódico de Catalunya. Tàssies va guanyar enguany el Premi Nacional d'Il·lustració. Les seves vinyetes, com les de molts humoristes gràfics, són punyents reflexions de l'actualitat.

dijous, 6 de novembre de 2008

Arriba Serrallonga...

S'estrena avui Serrallonga. Una mini-série de dues entregues on s'ens narrarà la vida de Joan Sala, el mític bandoler Serrallonga. Aquest clip que adjunto és el report que la periodista Raquel Mateos va fer de la presentació a Barcelona.
hi ha molta info a la web de Tv3, com no...
www.tv3.cat/serrallonga
Tal com va passar en el seu dia amb la mini-série Arnau...és una bona aposta de Televisió de Catalunya.
Francament promet!

Cronos...

Magnífic programa de documentals històrics: això és Cronos.
Aquest és un gènere que fins i tot pot arribar a ser avorrit. Però a Cronos no és pas així. És un programa de documentals històrics: des de Roma fins a Napoleó, per posar un exemple...Mescla la típica veu en off, amb recreacions de dramatitzacions de l'episodi històric narrat, passant per un anàlisi des del plànol més general a les històries més curioses i anècdotiques. És amé i està ben realitzat. Una troballa del dimecres al 33 a les 22h.

Cinc cèntims d'un rodatge...


Fa pocs dies a la Colònia Güell van passar una circular informant dels talls al trànsit que ocasionaria durant unes hores el rodatge d'una mini-série de televisió a la Colònia Güell. Al mateix temps es va aprofitar per fer una petita crida demanant extres per les imatges que s'havien de filmar.
Molt més enllà del turisme i de les lletres, un servidor ha fet algunes petitíssimes incursions en la cosa escènica, gràcies a les vuit edicions de la festa modernista, i vaig deixar les meves dades pel casting d'extres i em vàrem fer un parell de fotos.
Mai hauria dit que una reconeguda productora que té serials com Ventdelplà a Tv3, treballés en tant poc temps de marge. M'explicaré...La crida d'extres va ser dissabte dia 1. I el rodatge comença avui dia 6 de novembre. Mai hauria imaginat que les productores treballessin tant precipitadament. Amb menys d'una setmana han fet un casting, han preparat el rodatge d'unes escenes i el dia abans han trucat al personal. És fortíssim! Avui he estat tot el dia fora coneixent la realitat turística de la comarca d'Osona. Tenia el mòbil apagat i a Osona hi ha molt poca cobertura. Total he vist una trucada perduda al mòbil i m'he quedat amb les ganes si era la tal productora que m'estavan trucant...Conclusió: no sé si això se li pot dir planificació.
El més important és: la Colònia Güell tindrà el privilegi de ser l'escenari d'unes petites escenes que s'estan rodant per la tv-movie o mini-série de dos capítols "Les veus del Pamano", basat en una de les gran novel·les de Jaume Cabré. Gran novel·la que tinc ganes de tornar-la a rellegir i gran escriptor i gran persona, en Cabré, que vaig tenir la sort de conèixer ara fa un parell d'estius en un sopar a Terrassa amb la gent de l'AJELC.
Cal dir que segurament el que es gravarà a la Colònia Güell forma part del treball de pre-producció. La història se situa en un poble del Pirineu en plena post-guerra. Per aquest motiu resulta curiós i anecdòtic que hagin escollit la pròpia Colònia per gravar-hi algunes imatges. Evident el rodatge d'exteriors més important ja s'ha fet al Pirineu i ara es desenvoluparà segurament a Barcelona i altres punts.
Aquest telefilm està previst que s'estreni a Tv3 a finals del 2009.
+info del rodatge a...
+info del llibre...
+info de Jaume Cabré...
Esperem que sigui un bon film.

Ultimes lectures: La Clau Gaudí


La Clau Gaudí. Andreu Carranza/ Esteban Martín
Plaza Janés Editores Sa, 2007 (en català)
La Clave Gaudí. Andreu Carranza/ Esteban Martín
Ed.de Bolsillo, Random House Mondadori Sa, 2008. (en castellà)
Com sempre tinc un petit llistat de lectures endarrerides a la tauleta de nit. Vet aquí una novel·la que em van regalar fa uns mesos i que fins fa poques setmanes no vaig poder llegir.
Haig de confessar que, tot i la meva al·lèrgia a certs Best sellers d'èxit, "La Clave Gaudí", és un llibre que vaig devorar molt ràpidament. Els autors intenten crear a partir de certs elements esotèrics-misteriosos entorn el llegat de Gaudí una trama aparentment enravessada, però amb els elements narratius molt ben dosificats i lligats. És la història de la neta d'un deixeble de Gaudí, una llicenciada en art que hereta un secret que haurà de desxifrar. Per desxifrar-lo patirà mil perills i una lluita contrarellotge que viurà al costat del seu company, un matemàtic aparentment molt escèptic davant l'aureòla esotèrica de certs elements de l'obra de Gaudí. Seguint la línea que en el seu dia van marcar obres com el Codi Da vinci de Dan Brown, aquests narradors catalans han intentat aplicar la formúla al nostre àmbit i han creat una novel·la trepidant. Com tot Best Seller té les seves fantasmades però els motius gaudinians que hi ha darrera la història francament enganxen. Lectura recomenable per llegir al metro o al tren.
(per cert, la portada és l'esbós del projecte de l'església de la Colònia Güell, curiosa portada...sobretot sabent que en la història de la novel·la no surt per enlloc ni s'aprofita per res la simbologia interesentíssima que té la Cripta. Tot és molt Barceloní!)

dimecres, 5 de novembre de 2008

Dies de pluja


Que no t’espanti la pluja
que no t’espanti el perill
que la vida és molt curta
per llançar-la en un riu.
Que no t’espanti la pluja
que no t’espantis al sentir
que n’hi ha molts que es perden
en qualsevol camí.
Vindrà la pluja?
Potser vindrà…
I la seva aigua ens farà viure…
Records. Emocions.
Voldrem reviure
fets remots
per sentir-nos vius de nou.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Fars

Hi ha dies que el món sembli pendent d'un far. Un far que ens guiï cap el futur. Mentre ignorem la brutalitat de les misèries d'algunes parts del món com l'antic Congo, mentre intentem oblidar-nos de l'inventari diari que ens fan de la crisi, segons alguns recessió econòmica...Mentre mirem de guiar-nos cap el futur...A Nordamèrica tenen un dilema que es resoldrà en poques hores. (Obama o McCain?)

Cafè Europa i altres notícies literàries...


Cinc cèntims d'alguns apunts literaris...
K08
Un servidor va assistir al Cafè Europa durant la jornada del dissabte del festival Kosmopolis 08. Aquesta biennal, la quarta edició, va englobar conferències, xerrades, exposicions (la de Ballard, Kosmòtica II...), recitals...Aquell dia vaig pujar a l'última planta del CCCB. És un bonic mirador i a dins estava habilitat com un cafè. Només a l'entrar vaig poder agafar un copeta (vi o aigua) i vaig poder escoltar algunes propostes que hi havia programades...Perejaume, Enric Casasses, Bartomeu Ferrando, Eduard Escoffet, Gonzalo Escarpa, Jorge Riechman, Pierre Joris...entre altres. Tot plegat era amb català, castellà i anglès...interesant proposta de cafè literari acompanyada amb musics en directe.
Setmana del llibre...A St.Cugat?
Barcelona perd la setmana del llibre en català. Per què no volen continuar a Barcelona? Diuen que la volen portar a St.Cugat? Meravellosa notícia de l'any del llibre i la lectura a BCN.
+info a...

Els premis Jaume I de la Franja reconeixen la tasca del jove de Lleida que va traduir la web del parlament europeu...
En episodis anteriors vàrem fer un post parlant de la tasca que un jove havia desenvolupat per traduir la web del parlament Europeu. Rera el nom de Miquel Català s'amaga aquest jove i la seva tasca ha estat reconeguda en els premis Jaume I de la Franja de ponent. Vet aquí un reconeixament per un petit gran gest per la llengua!
Els meus llibres en "Stand by"...
Petits Naufragis (Maikalili edicions) / Les Ombres del matí i del capvespre (Penombra d'argent edicions)
No tinc massa clar que està passant...Un dia escriuré un post amb tot el procés de l'edició d'aquest parell de llibres, perquè té tela! Estic a l'espera que em puguin confirmar que ja estan editats. Segons m'han comentat hi hagut un problema en les portades dels llibres i això ha endarrerit l'edició.
Espero aviat poder escriure que ja estan editats i la possible data d'alguna presentació...













Cultura digital

Des de fa un temps han aparegut diversos portals i revistes digitals...O simplement capçaleres veteranes en el món cultural s'han digitalitzat. Val la pena donar-hi un cop d'ull...
http://www.cultura21.cat/
portal de notícies de cultura amb una visió més independent dels grans diaris.
http://www.timeout.cat/
La capçalera londinenca va celebrar fa poc 40 anys i la catalana ha conseguit amb pocs mesos convertir-se en una referència més per l'oci i en català.
http://lecool.com/cities/barcelona/subscriptions/new
Magazine via mail amb propostes singulars. Subscripció recomanable.
http://www.teatrebcn.com/
El passat mes d'octubre aquest butlletí d'informació teatral va celebrar els 100 números. Felicitats!
http://www.bromera.com/LIllaWeb/revista/00048/index.php?sec=dossier03
Revista L'illa d'Edicions Bromera. Literatura i llibres de l'àmbit valencià.
http://www.serrador.cat/
Veterana publicació cultural.
Vet aquí només uns exemples de cultura digital...

Noves veus (III):Roger Mas - Caminant

Caminant està extret del llibre "Al cel" de Jacint Verdaguer. El cantautor solsoní Roger Mas va decidir musicar aquest i altres textos verdeguerians i fer-ne un disc que va titular "Les cançons tel·lúriques".Cantautor de singular veu de la nova fornada, gran disc, arriscat i molt particular que li ha merescut rebre diversos premis com el Puigporret del MMVV 2008. Deixeu-vos captivar només un parell de minuts amb aquest clip...val la pena.

El racó preferit de Ludwing II

Linderhof és un dels palaus que el Rei Ludwing II, de la dinastia dels Wittelsbach, va construir al sud de Baviera.
És un palauet petit però acollidor. Era un dels palaus predilectes de Ludwing II, més conegut com el rei boig. Està sota els mateixos Alps i no gaire lluny del famós Neuschwanstein. Baviera es transforma en plena tardor i els seus boscos, com passa en aquesta època en moltes zones, mostren tot l'esplandor del canvi de colors abans de caure al declivi hivernal. Vet aquí una foto, que m'ha fet arribar la meva veïna Mònica de les seves vacances, dels jardins d'aquest palau. (gràcies Mònica!)

20 anys de nàufrags...(postals del Senegal II)

(Teoricament aquest post s'hauria d'haver dit: "Postals del Senegal (II)" però la commemoració d'un trist fet que s'arrossega des de fa 20 anys m'ha fet replantejar un canvi en el títol del post. Foto d'unes barques d'una platja del Senegal cedida per la Montse V, gràcies Montse!)
Aquest passat cap de setmana a les platges d'Andalusia properes a l'Estret es va commemorar el trist fet de l'arribada la primera patera. Pateres, cayucos...molts han volgut tastar el somni europeu. 18.000 víctimes comptabilitzades. 20 anys de naufragis...Nàufrags a la recerca d'un somni perdut entre les poques milles que separen els dos continents.
Què ha passat amb aquests 20 anys? Tot segueix igual? Què ha canviat?
Vet aquí un post solidari i d'homenatge amb aquelles entitats i persones que a dia d'avui acullen els supervivents de tants estúpids naufragis i tants somnis ofegats entre dos continents.

TORNA SERRALLONGA

Tv3 estrena aquest proper dijous 6 el film "Serrallonga", però el mite de bandolers com en Serrallonga ja havia sigut tractat a través de diverses novel·les, comics, cançons, estudis...fins i tot hi ha rutes a Osona. Parlant d'Osona, un grup d'aquella comarca, Esquirols, va gravar fa més de 25 anys una cançó que de seguida seria molt coneguda entre grups de folc i esplais xirucaires. Fa 6 anys el grup de folc-rock Mesclat va decidir recuperar aquest tema. Aquest clip, d'un concert al Palau St.Jordi fa pocs anys, n'és una mostra de la força que encara té aquesta cançó.

Bruxelles-cartes (I)

50 anys dels Barrufets!

Brussel·les apart de l'Atomium i la Grand Place és un referent del comic.
A la ciutat s'hi poden trobar vinyetes incrustades a les parets d'alguns racons com una part més de la grisa capital europea.


Bruxelles-cartes (I) 23 - 27 d'agost 08

Centre Belge de la Bande Dessinée
http://www.stripmuseum.be/
Aquest cap de setmana passat a l'Hospitalet es va celebrar una nova edició del Saló Manga amb gran èxit. A casa nostre hi ha també tradició de la historieta i l'humor gràfic i per això des de fa dies es parla que potser al mateix Hospitalet podria acollir el nou museu del comic. Però si a Europa hi ha un lloc on és l'autèntica capital del comic europeu és Brussel·les bressol d' autors com Hergé, Peyo, Morris, Jijé, Jacobs i molts altres... Des de fa gairebé 20 anys existeix el CBBD que és un centre interactiu que aplega exposicions permanents entorn l'ofici de la vinyeta, un llegat important, llibreria, tallers, cursos...
Quan hi va anar un servidor, hi havia una exposició sobre els 50 anys de la primera vinyeta dels Smurfs, coneguts a casa nostre com els "Pitufos" o "Barrufets" d'en Peyo.
El centre destaca per tenir una retrospectiva permanent de l'heroi més conegut: en Tintín. Un autèntica icona del comic no només belga sinó europeu.
Un altre encant és el propi edifici: uns antics magatzems "Magasins Wauquez" construits seguint la tradició de l'Art Noveau del ferro forjat que suporta grans superfícies de vidre. Un disseny del gran Victor Horta. Brussel·les pot tenir molts encants però no sap aprofitar gens, a nivell turístic, la tradició de l'Art Noveau belga, i per posar-vos només un exemple és patètic que la casa de Victor Horta, un joia a nivell de mobiliari i disseny només es pugui veure de 14.00 a 17.00 hores i està mal explotada i senyalitzada. Ahh, per cert, tornant al CBBD, el cafè Horta, dins el mateix edifici és recomenable. +info de Bruxelles: http://www.bruxelles-tourisme.be/accueil/es/index.html

dilluns, 3 de novembre de 2008

Moure l'esquelet...

Increïble, oi?

Tot recordant la 8ª Festa...

En les cròniques d'octubre de Nàufragiobrer vàrem acabar en un dels últims posts fent cinc cèntims de com havia anat la primera jornada de la festa del Modernisme de la Colònia Güell. Tal i com vàrem comentar la festa es va celebrar el capdesetmana del 17-18- i 19 d'octubre. Cal dir que el diumenge 19 d'octubre fou un dia climatològicament parlant més bo i es van poder celebrar tots els actes de la festa amb normalitat. Hi va haver força afluència de gent i fins i tot la Tv3 en va fer una conexió en directe.
Us deixo amb el recordatori d'uns videos que mostra l'acte final de la festa.
En un s'hi veu la banda i la processó amb la primera pedra.I amb l'altre la cloenda final quan després dels parlaments es va desplagar una imatge de com hauria pogut ser l'església.
Mini videos: cortesia familiar de la Montse Boloix.(gràcies!)

Les inquietuds d'un cargol

Nàufragiobrer torna de nou el mes de novembre i després d'uns dies d'inactivitat i després d'uns dies de tanta pluja he descobert que en el blog hi han aparegut uns habitants curiosos.
(Vet aquí un simpàtic cargolet de la Cia Sinilos teatre de titelles)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails