dijous, 2 de setembre de 2010

Capvespre venecià

Cau el capvespre a la ciutat dels canals. I una estranya calma t'envaeix mentre observes com una renglera de gondoles reposen del seu intens dia a dia estiuenc.
A poc a poc el brogit dels turistes de la Piazza Sant Marco ha anat disminuïnt i només algunes famílies juguen amb els coloms de la plaça.

A partir de mitjatarda la ciutat deixa de ser un Park Temàtic i els venecians reconquisten els seus "campos" on els nens van en bicicleta, les àvies surten de missa d'una de les moltes esglèsies perdudes entremig dels canals i un parell de joves, potser gondolieris, prenen un spritz al Campo Marguerita.

Veig l'últim vaporetto que arriba amb parelles i famílies que van a sopar. Potser venen del Lido on d'aquí quatre dies les estrelles celebraran la seva Mostra anual de Cinema.
I mentre sento com el vaporetto se'n va, em quedo quiet mirant l'església de St.Giorgio Maggiore. I com si tot plegat fos una instàntania, sento la frase d'algú que també es deixa captivar pel moment i diu:
"se potesse avere un attimo di più, un giorno in più nella città di canali. Sentirsi come crepuscolo scende lentamente, come un gusto grezzo Spritz, seduto tranquillamente, lasciando cadere i minuti, come se forse si stava anche godendo il paesaggio."

Lentament cau el capvespre d'estiu a Venècia i recordo una frase de l'escriptor Carlos Fuentes:
"Poco importa que seamos sólidos o espectrales. Igual da. Venecia toda es un fantasma. No expide visas de entrada a favor de otros fantasmas. Nadie los reconocería por tales aquí. Y así, dejarían de serlo. Ningún fantasma se expone a tanto. "
Aviat la foscor caurà i cal anar-se'n ja que sinó, la ciutat es torna un laberint. Només la fressa de les onades d'alguna embarcació que passeja pel Gran Canal trenca la quietud d'una ciutat que ha sobreviscut a la marea enmig de la llacuna i que espera de nou, de bon matí, ser el decorat perfecte d'una nova massa de visitants que es deixaran fascinar per una ciutat que sobreviu des de fa segles.

Per laberints



"Un laberint és un camí tortuós i complex, i per resseguir-lo cal entrar-hi, arribar al centre i trobar la sortida. Al llarg de la història, els laberints han experimentat variacions de forma i dimensions, però han mantingut la seva essència: entrar en un laberint és una experiència física, a la vegada que un viatge mental i imaginari." (text del targetó de l'exposició Per laberints que fins el 09 de gener es podrà veure al C.C.C.B de Barcelona)

És una exposició original i curiosa que ens fa reflexionar sobre el valor històric, estètic i simbòlic que ha tingut l'estructura del laberint a través dels temps. Recomenable.

Origen (Inception)

El director Crhistopher Nolan (autor de films com Memento o el Caballero Oscuro) juntament amb Leonardo di Caprio han protagonitzat una de les pel·lícules més sorprenents de l'estiu.
Què passaria si es poguessin manipular els somnis? La fràgil línia entre allò oníric i allò real és un dels motors d'aquest film.
Cal dir que durant els primers minuts del metratge costa entrar en el joc recargolat que ens planteja en Nolan. Però després resulta ser un film impactant, angoixant, que atrapa fins el final i que està ben interpretat per en Leonardo di Caprio.
Molt bona.Recomenable.

Tot tornar a començar



DEDICADA ALS QUE JA HEU TORNAT DE LES VOSTRES VACANCES I ELS QUE AVIAT HO FAREM. FELIÇ SANT TORNEM-HI!!
(Absolutament genial el videoclip. Que bons són els Mishima!!!)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails