dissabte, 23 d’abril de 2011

Roses, llibres i efemèrides...

[foto St.Jordi pati tarongers Palau Generalitat]


Just avui fa 80 anys que es va decidir traslladar la festa literària i lúdica del llibre del 7 d'Octubre al 23 d'abril. Just avui van morir grans escriptors com Shakespeare o Cervantes o casa nostra escriptores més nostrades com la Maria Àngels Anglada. Però just aquest 23 d'abril fa 30 anys va morir un dels nostres "homenots" i gran prosista en Josep Pla.

Vet aquí que a la xarxa he trobat un dels seus aforismes:

"Es mucho más fácil describir que opinar. Infinitamente más. En vista de lo cual, todo el mundo opina."

Josep Pla (1897 - 1981)

Enguany es farà una jornada de solidaritat amb el Japó. També enguany sorgeixen de nou iniciatives solidàries com: http://www.rosescontraloblit.com/

En l'àmbit musical volia destacar una cançó curiosa que parla d'un Drac no vegetarià escrita pel nou grup de pop-folc barceloní 4t 1ª:




I en l'àmbit de les recomenacions literàries un llibre que curiosament no he vist en cap llista de llibres recomenables però que penso que es mereix ser recomenat i que un servidor té pendent de llegir des de fa unes setmanes:



Veus de la nova narrativa catalana. Diversos autors. Selecció i pròleg de Lolita Bosch. Editat per Empúries.

Hi ha 41 autors, alguns i algunes dels quals i de les quals són el futur de la nova narrativa catalana. Podria dir alguns noms però més val que ho descobriu vosaltres mateixos a través d'aquest llibre...

Bon Sant Jordi 2011!!!


Roses, llibres & blogs

Una rosa per la Helena, la noia del blog +que mil palabras:
http://maskmilpalabras.blogspot.com/



I també una rosa per la Violette del blog violettemoulin:
http://violettemoulin.blogspot.com/





Vet aquí les dues roses virtuals que hem tocava regalar per St.Jordi a partir de la iniciativa del veí de dalt: Roses, llibres i blogs. Si més no, una curiosa iniciativa.
Espero que avui tingueu moltes roses i llibres. Bona jornada de St.Jordi!

****

Moltes gràcies Thera i Roser pels vostres detalls:



diumenge, 17 d’abril de 2011

1 frase de Winston Churchill



Sir Winston Churchill

(Blenheim 1874 - Londres 1965)

Estadista, historiador, escriptor, militar, orador i primer ministre britànic amb un paper molt destacat durant la IIª Guerra Mundial. Va rebre el Nobel de literatura el 1953.


Una bona frase que dóna per pensar justament en la setmana literària per excel·lència que és Sant Jordi en la que la imaginació a través de les bones històries té un pes molt important. La literatura i la imaginació un bon consol pels homes.

1 frase (ideal per setmana santa)

"Viure és aprendre a conviure amb la pròpia incongruència."


Francesc Puigcarbó, multiblogaire (blogaire amb +d'un blog)


*********** En altres temps setmana santa era temps de penediment, perdó, reflexió, silenci i fins i tot un cert paroxisme religiós en alguns pobles de les Espanyes per les seves processons que fins i tot algunes (Sevilla!) s'han convertit en un reclam turístic. El nostre és un país més de tradició (i des d'aquí tot el meu respecte per bona part de les tradicions d'aquesta setmana) que no pas un país de devoció. Per això, avui, diumenge de Rams, sempre em sorprèn el gran nombre de famílies que amb els seus infants s'acosten a l'església per beneïr la palma i el palmó, per fer-se les fotografies i un cop el senyor rector ha fet la benedicció desapereixen de l'exterior temple. Evidentment no faré un anàl·lisi sociològic del perquè passa això, Déu m'en meu guardi! (fixeu-vos, acabo d'utilitzar una expressió molt nostrada, popular i religiosa al mateix temps) ***************** I és que en el fons el llenguatge, el nostre calendari, la nostra pròpia cultura està carregada de simbolismes i de tradicions que molts cops ni en som conscients d'on venen i que al mateix temps ens les hem fet tan nostres que ara per ara ens semblaria impensable que "La setmana santa" com algún responsable d'educació volia es passés anomenar-se "vacances de primavera" per no ferir susceptibilitats multiètniques. ********************** De la frase se'n podríen extreure moltes lectures. Hi ha incongruències històriques, polítiques, artístiques, esportives, personals...La incongruència forma part de la nostra pròpia vida i de forma conscient (o inconscient) hem d'aprendre a viure amb ella. I qui estigui lliure d'incongruències que llenci la primera pedra...sí, sí...ja sé que la frase de l'Evangeli no era així...sí ja ho sé...però de sobte no sé perquè m'ha vingut al cap d'aquesta manera. ********** En fi, benvolguts i benvolgudes, no volia posar-me transcendental amb això de la setmana santa. Per aquells qui tingueu vacances: bones vacances! Bona Setmana i també feliç Sant Jordi! (una extranya, capritxosa i curiosa coincidència del calendari)

Roses, llibres & blogs


Sóc víctima de la meva pròpia incongruència i quan m'havia plantejat fer una pausa en el blog i no participar més en "mogudes blogaires", he acabat en plena setmana santa caient de nou en la temptació seguint una proposta d'un dels veterans activistes catastofèrics com és el veí de dalt.

Algú recorda la cosa aquella del blogaire invisible...doncs bé, qui no té feina el gat pentina i un servidor s'ha apuntat a tal moguda. Consisteix en regalar (de forma virtual) dues roses a dues blogaires i se suposa que a un servidor (de forma virtual) li regalaran un llibre.

Alguns blogaires ja han començat a marejar la perdiu deixant pistes en les seves pàgines...Confesso que no em trencaré el cap en saber qui serà el meu "regalador del llibre". A qui li hagi tocat, des d'aquí benvingut sigui i el meu agraïment. Però com que sé que hi haurà qui li agradarà marejar tota la setmana santa la perdiu en tal moguda, he decidit deixar un parell de pistes ja que m'ha tocat regalar (virtualment) dues roses a dues blogaires que des d'aquí ja confesso que són blogs que no visito habitualment (cosa que no vol dir que no siguin blogs interesants!)

Rosa nº1: m'ha tocat a una blogaire que té nom de cabaret parisí de l'època del Toulouse-Lautrec.

Rosa nº2: m'ha tocat una blogaire que sembla que reinvindiqui "la paraula" però que a l'hora de la veritat del que parla és tot molt més visual: fotografia, disseny, imatge i evidentment paraula o literatura.

diumenge, 10 d’abril de 2011

La brevetat (segons Shakespeare)

Volia fer un parèntesi i he acabat fent un punt i seguit, que potser algún dia serà un punt i final, però en aquest parèntesi m'he trobat la següent frase:

"La brevedad es el alma del ingenio"

William Shakespeare


Potser una bona frase per aplicar en un món tan voraç, personal, intens, a vegades productiu, a vegades atractiu, a vegades original, a vegades superficial, a vegades tòpic i repetitiu ( i algún cop avorrit) com és el món dels blogs.

D'Herois

L'Heroi és un figura molt pròpia de la literatura, de la Història i dels còmics. He trobat dues frases que en parlen i ens fan reflexionar:

"De los héroes pueden contarse historias, ya que tienen siempre principio y fin. De quienes sufren y, sobre todo, sufren sabiendo que sufren, no puede contarse nada, porque su sufrimiento no tiene fin."

Varujan Vosganian

(polític, economista, assagista i poeta romanès, 1958)


"El héroe real es siempre héroe por accidente, aquel que sueña con ser un cobarde honesto, como cualquier otro."

Umberto Eco
(semiòleg, assagista i escriptor italià, 1932)
****************


Hi ha pel·lícules que aparentment poden semblar pelis d'herois, guerrers i legionaris en combat. Justament vaig anar a veure "La Legión del Águila".
Aparentment pot semblar una peli de romans a la conflictiva Britania però, no senyors...la peli és molt més que això...Passat el primer quart d'hora de la peli l'aparent heroi cau en batalla i comença, amb l'ajut del seu esclau, el seu propi camí per alliberar-se del passat que el tormenta i s'inicia una història que perfectament podria semblar un western amb bonics paisatges de les terres altes escoceses. També és una història d'amistat, compromís i traïcions vàries. No cal dir que és una pel·lícula recomenable. (El fragment sel·leccionat surt l'oncle del protagonista interpretat pel veterà i gran actor Donald Sutherland)

Indigneu-vos!


Vet aquí que un senyor nonegenari francès (93 anys) ha escrit un manifest animant a la joventut del món mundial a reflexionar i a fer un crit d'alerta davant els camins que segueix la civilització actual. És molt lloable l'escrit i la lliçó vital d'aquest senyor de passat militar, fugat dels camps de concentració nazis, que va ajudar a redactar la carta dels Drets Humans de l'Home i que ens anima a indignar-nos!

Vet aquí un fragment del seu pamflet:

"A los jóvenes, les digo: mirad alrededor vuestro, encontrareis los elementos que justificarán vuestra indignación- el trato hacia los inmigrantes, a los sin papeles, a los Roms (gitanos de origen rumano). Encontrareis situaciones concretas que os llevaran a una acción ciudadana fuerte. Buscar y encontrareis. Es un llamamiento a la insurrección pacífica. Desde Gandhi, Martin Luther King, Mandela y muchos otros, nos encomienda a una visión ética, justa, con un equilibrio duradero que prevalezca. CREAR ES RESISTIR. RESISTIR ES CREAR."

Stéphane Hessel

La nostra és una societat adormida, una generació adormida de gent que viu en un estat continu de perplexitat davant les retallades laborals, socials, educatives, sanitàries i tot en el sant nom de l'economia que s'ha anat a prendre pel sac i que encara molts no acabem d'entendre el perquè.

Està molt bé el text del senyor Hessel però jo dic: està molt bé el crit, la manifestació i si voleu podem organitzar rotllo "no a la guerra" una cassolada popular cada dia...

Indigneu-vos! (Ok, perfecte, m'apunto!) Però després d'indignar-se...què?

El discurs està molt bé però darrera tot discurs també hi ha d'haver una alternativa, un camí, una nova opció...En els països àrabs han pensat "contra la tirania, la revolta!" per conseguir després més democràcia i llibertat.

Estaria molt bé indignar-se...però que després de tot plegat poguessim trobar un nou camí (utòpic!) que ens alliberés de la tirania econòmica i de les injustícies socials.

Tot és molt bonic però lamentablement en el S.XXI costa creure en utopies.

Seguirem (d'Obrint Pas)

Un altre disc molt esperat és el nou disc "Coratge" dels valencians Obrint Pas. Seguirem és un avançament del nou disc. Una cançó optimista i vital per uns temps difícils.

Clint Eastwood (d'Antònia Font)

El nou disc dels Antònia Font promet molt. El nou clip dels Antònia és molt bo, amb imatges precioses que evoquen a la solitud dels paisatges del far west americà i la cançó està carregada de frases memorables. Un gran retorn!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails