dissabte, 11 de setembre de 2010

Si un dia sóc terra...(poema de Josep Maria Andreu)

Recordant un poema per la Diada 11- 09 -2010

El poema que ve a continuació el vaig sentir per primer cop fa molts i molts anys cantat per un tal Ramon Calduch a través d'una cassette que la meva àvia materna (e.p.d.) escoltava sovint. Vaig arribar a pensar que la lletra era del tal Calduch però no...avui remenant per internet he pogut redescobrir que la lletra era d'un gran lletrista de l'època que era Josep M.Andreu, i perquè no dir-ho també, tenia fusta de bon poeta.
He decidit penjar aquest poema en un dia tan senyalat com la Diada.
Si un dia sóc terra
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà.
Andreu, Josep Maria. Poemes i cançons (1957-1992) Columna. Barcelona 1993. Pàg. 106-107

Aquest poema fou en el seu dia musicat i posteriorment interpretat per diversos cantants durant la dècada dels 60-inicis dels 70: Ramon Calduch, Jordi Barre, Magda...
Magda fou una de les diverses intèrprets femenines que sorgiren en aquell moment.Aquí us deixo en la seva versió:

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails