Hi ha oceans foscos i mesquins. Hi ha dies assassins. Hi ha mars de dubtes, hi ha mars de circumstàncies...Hi ha aigua bruta. Hi ha gent insana que et fa navegar de mala gana. Diuen que la mar és traïdora. Diuen que està plena de traves, problemes. Diuen que s'ha de mirar més enllà...Oh, sí! Per un moment...poder mirar més enllà, flotar sobre l'aigua i sobre tots els maleïts calvaris diaris, deixar-se enlluernar per aquella dolça llum, llum tènue, llum d'hivern, tímida. Aquella dolça llum que s'anomena esperança...Avui, de nou, a la televisió pública catalana un esforç per donar llum a aquells que no en tenen, una gran marató, com deia, un gran esforç davant el qual em trec cada any el barret, davant la televisió que l'organitza i davant nosaltres, els ciutadans que hi participem i volem creure que hi ha dies que es pot somiar amb una mar que no sigui tèrbola. Somiar amb una mica de llum per aquells que naufraguen i no sempre tenen el nostre suport. Seran aquestes maleïdes dates nadalenques que ens fan creure que tot pot ser diferent. Vet aquí el somni de Nadal. Tant debò el somni de Nadal fos tot l'any, va dir algú. Sona bonic, oi?
Vet aquí un post on he imaginat que hi ha dies que hi pot haver una mar plana i una dolça llum per mi, per tu i per tots aquells que la cerquen.
