diumenge, 23 de gener de 2011

Tot recordant Robert Graves...



Tot just fa 25 anys que va morir l'escriptor anglès Robert Graves. Conegut per la seva novel·la històrica de "Jo, Claudi", novel·la que fou portada a la televisió i es va convertir en un gran èxit. Més enllà de les novel·les històriques, en Graves fou un personatge molt versàtil que va conrear la crítica, la poesia, l'assaig, la narrativa; gran estudiós dels clàssics, els seus més de 120 llibres el converteixen en un escriptor rellevant.
Fou catedràtic de la Universitat d'Oxford i a casa nostra és conegut per haver passat llargues temporades a Mallorca on hi tenia una casa i es va sentir sempre molt ben acollit.
Des d'aquí recuperem un parell de poemes.Més enllà del seu èxit com a novel·lista, conreà també la poesia...


1915
I’ve watched the Seasons passing slow,so slow,
In the fields between La Bassée and Bethune;
Primroses and the first warm day of Spring,
Red poppy floods of June,
August, and yellowing Autumn, so
To Winter nights knee-deep in mud or snow,
And you’ve been everything.


Dear, you’ve been everything that I most lack
In these soul-deadening trenches—pictures, books,
Music, the quiet of an English wood,
Beautiful comrade-looks,
The narrow, bouldered mountain-track,
The broad, full-bosomed ocean, green and black,
And Peace, and all that’s good.


Robert Graves
(1895 - 1985)


****
Estuve observando el paso lento, tan lento de la Temporada
En los campos entre La Bassée y Bethune.


El amarillo verdoso y el primer día caliente de primavera.
Inundación de rojas amapolas en Junio.
Agosto, y el amarillo otoño. También
Las noches de invierno con sus rodillas en lo profundo de la nieve o barro.
Y vos estuviste en todas las cosas.


Querido, estuviste en todas estas cosas y yo casi necesitado
en estas apagadas almas de trincheras-pinturas, libros
Música: la quietud de un bosque ingles.
Hermosos camaradas- miren,
El angosto y rocoso paso en la montaña.
El ancho y amplio pecho del océano; verde y negro
Y tranquilo; y en todo esto es bueno.


Versión de Raúl Racedo
Cercant, cercant he trobat un magnífic blog amb poemes de Graves traduïts al català. Magnífiques traduccions a càrrec de Sadurní Vergés. El blog es diu: L'Illa de Graves. Aquí teniu l'enllaç: http://lilladegraves.blogspot.com/

A CIVIL SERVANT
While in this cavernous place employed
Not once was I aware
Of my officious other-self
Poised high above me there,
My self reversed, my rage-less part,
A slimy yellowish cone—
Drip, drip; drip, drip— so down the years
I stalagmized in stone.
Now pilgrims to the cave, who come
To chip off what they can,
Prod me with child-like merriment:
'Look, look! It's like a man!'
***
UN FUNCIONARI
Quan treballava a aquest lloc cavernós,
no vaig ser mai conscient
que tenia un altre jo oficiós
sotjant-me damunt meu:
el meu jo capgirat, la meva part tranquil•la
—un con groguenc i llefiscós
que, gota a gota, amb els anys a redós,
em convertí en estalagmita—.
I ara els visitants
quan peregrinen a la cova
n'arrenquen trossets de record, xisclant:
"mira, mira!, si sembla un home!"
traducció de Sadurní Vergés
*La fotografia està també extreta del blog i n'és l'autor Rab Shiell.

De què parlem quan no parlem del temps?


Reconec que últimament he tirat del recurs fàcil del video musical...però que seria un món sense música? I sense cultura? En el fantàstic món de les converses d'ascensor he descobert que hi ha nous temes que poden substituir al clàssic del temps. De què parlem quan no parlem del temps? Vet aquí el meu top ten:

  1. El Barça (ni que no en tinguis ni puta idea de fútbol cal dir: oh que bé que juga! i quedaràs bé a totes les converses)
  2. La crisi (2 opcions: l'optimista i dir "oh, encara sort que tinc un curro!" o la pessimista i despotricar una estona de com està el pati)
  3. L'efemèride del moment: tot un clàssic d'ascensor. Si és època de vacances, cal dir bones vacances i quan era època nadalenca, bones festes! Si hi ha algún pont o festa escadussera es pot preguntar amb cara d'enveja: faràs pont? I en aquesta època al no tenir ni una maleïda festa fins abril es pot substituir pel típic: quin fred, oi?
  4. Les rebaixes. Un altre clàssic de principis d'any. Ningú té un duro però tothom compra alguna cosa.
  5. La série del moment. Especialment entre malalts de série on sempre surt l'espavilat que ja està veient la segona temporada ja que se l'ha baixat abans que ningú de serieyonkis.com. Evidentment ara tothom veu el rotllo dels zombis aquests de "walking dead". I els friquis que els hi va el rotllo més gore no tenen cap problema en sortir de l'armari i confessar-ho.
  6. La novel·la del moment. Si trobes algún lector especialitzat en best sellers del moment ja tens conversa per una temporada. No cal dir que en el seu moment, la novel·la del moment va ser les tres del Millenium i també van triomfar en el seu dia el Zafón i el Falcones. Algú em pot dir quina és la novel·la del moment?
  7. Hi ha un nou tema que està pujant esglaons molt ràpidament i s'està creant una nova tribu de friquis que són els que utilitzen les noves aplicacions del "iphone" o dels "smartsphone". Quan dos usuaris d'iphone es troben entre sí es crea una connexió molt ràpida en que s'ensenyen els "iphones" i s'expliquen quin són els últims jocs o aplicacions que s'han baixat. Evidentment sí no tens un "iphone" en aquestes converses estàs fora de combat.
  8. El món televisiu de baix-cost. Sota aquest apartat podríem encabir-hi tota aquella gent que diu anar dormir d'hora però que misteriosament saben tot el que passa a GH12. Tenen un domini de la xafarderia d'un nivell molt avançat i et poden posar el dia de quin ha estat l'últim concursant expulsat del programa mediocre del moment. Evidentment ells mai confessaran que veuen aquests programes.
  9. Els culturetes. Són una sel·lecta minoria que s'empassen qualsevol proposta cultural; això sí, sempre gràcies al seus fantàstics descomptes de subscriptors de qualsevol diari, carnet de biblioteca, tresc...Són els number one que han vist abans que ningú l'última estrena de l'última peli o l'última exposició del moment. I quan tu vas a veure la peli, ells va fa tres mesos que l'han vista i et diuen: ei, saps quina peli he vist aquest cap de setmana?
  10. D'actualitat.Els que s'estudien cada dia el diari. Tot i que les notícies són del dia anterior, ells estan al dia de qualsevol xafarderia política, escàndol o fins i tot tenen criteri. Està clar que el tema polític va de baixa...però en època d'eleccions és tòpic i recurrent preguntar: i tu, aniràs a votar?

****************************************************************

A aquest meravellós "ranking" li podríem afegir grans moments del 2010 que varen ser tema de conversa. L'any 2010 el podríem definir com l'any de les febrades: temes que de cop i volta prenen molta embranzida i se'n parla nit i dia i després poca cosa, com una gran febrada.

Grans febrades del 2010:

  1. Les retallades del Zp i la crisi econòmica (maig)
  2. La sentència del Tribunal constitucional i la conseqüent mani del 10-J
  3. El 29 - S ( o la vaga que no volia fer ningú o potser sí...)
  4. El 6 - N (El Papa ens fa el goig de visitar-nos)*
  5. El 28 - N (La fi del Tripartit i l'obertura de la nova Era Mas)

*Al punt número 4 he posat un asterisc ja que el fet de veure la Sagrada Família per la tele va fer venir ganes d'anar-la veure. Conseqüència de tot plegat: la nova febrada d'aquest gener han sigut les cues per anar a veure l'interior del temple gaudinià. 1r cap de setmana: +de 20.000 persones, 2n cap de setmana: + de 43.000 pax. 3r capdesetmana: + de 53 persones. Vaja, que potser estaria bé que els de la comissió que volen fer Beat i Sant al Gran Gaudí s'ho fessin mirar. Ara que no hi ha gaires miracles i tot són vaques magres trobo que tanta gent trepitjan un temple és un miracle. Visca el Beatus Gaudí!

Està clar que l'any 2011 que ja fa uns dies que hem encetat ens portarà noves febrades i de les bones. Però si alguna vegada us trobeu en algún ascensor i no sabeu de què parlar, cap problema, sempre es pot parlar del temps. Ui, quin fred que fa, no?

No és massa tard (2 cançons!)

És curiós trobar a vegades cançons tenen el mateix títol però que tenen plantejaments totalment diferents.
En aquest cas he trobat la coincidència amb dues bones cançons:
*No és massa tard...dels Lax'n'busto. Els gran Lax'n'busto han adaptat aquest tema pel seu darrer disc "Simfònic". Una altre de les grans cançons dels darrers temps dels Lax
*No és massa tard...del Bizarre.Aquesta banda gironina que treu discos amb temes en castellà/anglès també han adaptat les seves cançons al català i les hem pogut conèixer gràcies a algunes emissores com Ràdio flaix-bac.Un grup que sona fresc i que les seves adaptacions al català sonen molt bé.

La gent normal/ no t'enyoro (dels Manel)

En el seu dia en aquest blog vàrem penjar el clip "Dona estrangera" i no ens hauríem imaginat mai fins on han arribat amb el seu primer disc els Manel. Apunt de sortir el segon disc, es preveu que sigui el març, us deixem amb dos temes que no formen part del seu primer disc però que la gent ja coneix prou bé gràcies al munt de concerts que han dut ha terme en els darrers dos anys. Mentre esperem el segon disc, podem escoltar...
"La gent normal" gran versió del tema "common people" de Pulp i "No t'enyoro" versionant Els Pets per un programa especial de l'Sputnik.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails