"La vida no es sólo el trabajo, sino el descubrimiento constante de ilusiones y de esperanzas."José María Setién (Hernani, 1928)
sacerdot basc i bisbe emèrit de Sant Sebastià.
Avui semblava que el focus informatiu estava més centrat en la beatificació del Joan Pau II que de la pròpia commemoració del Dia del Treball. Avui els sindicats es queixaven que a les manifestacions hi havia pocs aturats. Es preguntaven: on són els aturats? Si hi ha tants aturats a Espanya i a Catalunya haurien de sortir en massa al carrer per manifestar el seu malestar. Diuen que vivim en una societat narcotitzada. Adormida.
Sovint he pensat que el treball no és el més important en aquesta vida però si que és un dels pilars necessaris (encara que no ens agradi i sovint sigui precari) per sobreviure. En aquesta curiosa frase del bisbe emèrit basc, polèmic per les seves cartes pastorals on obertament demanava una política pacífica i de reconciliació a Euskadi i recollia obertament el dret a l'autodeterminació del poble basc; en aquesta curiosa frase fa esment que a la vida per sobreviure també és necessari la il·lusió i l'esperança. Dues paraules boniques en un món on els pessimistes ens diran que l'esperança està devaluada. Em pregunto: on són els aturats? Han perdut l'esperança de redreçar la seva vida i intentar lluitar per una societat més justa i més igualitària? Han perdut l'esperança de lluitar per trobar una nova oportunitat?
Cal treball, sí! Però també cal una mica d'il·lusió i d'esperança.
3 comentaris:
Reconec que quan he vist que cites un bisbe m'han vingut ganes de deixar de llegir. Superat el prejudici (ben fonamentat, d'altra banda), he acabat el text. Em va sorprendre molt ahir que la TV3 obrís les notícies del migdia amb un desplegament enorme per cobrir això del cadàver beatificat. Suposo que cal evidenciar el pes d'Unió democràtica (?) al govern.
Em penso que a partir d'ara miraré els informatius de la Sexta.
Sobre les teves reflexions, diria que si suprimim cerimònies grandioses i futbol, aquest país potser farà un pet. Els quasi conc milions d'aturats són una "massa crítica" suficient.
Reconec que m'ho vaig pensar dos cops abans de posar la frase d'un ex-bisbe.
Buscava una frase que parlés de treball i que fos només una excusa per parlar d'aquesta societat adormida en la qual vivim.
A vegades quan posem una frase en un bloc no necessàriament vol dir que hi estiguem a favor o combreguem a cegues amb qui ha escrit o dit la frase. Molts cops és una excusa o recurs fàcil per iniciar un text i argumentar una breu reflexió.
T'agraeixo que hagis seguit llegint, també em va sorprendre el desplegament per la cosa beatífica i també crec que aquest país tard o d'hora farà un pet.
Molt adequada la frase que has triat.
Sobre el tema dels aturats, o no hi ha tants, o no estan tan malament per a que això faci un pet, si no és així no m'ho explico.
Publica un comentari a l'entrada