dissabte, 24 d’octubre de 2009

Pau Casals i l'exili


Pau Casals i l'exili
Palau Moja de Barcelona
Fins el 29/11/09
Magnífica retrospectiva entorn de la figura del gran músic català i universal Pau Casals. L'exposició ens mostra la vida del músic en relació a l'exili català de la postguerra. L'exili del propi músic, el seu compromís amb els refugiats, la seva denúncia contra les dictadures, i en concret contra la de Franco, la seva fermesa moral, les seves intervencions públiques, el seu compromís amb Catalunya des de l'exili (jocs florals, actes culturals), i sobretot es va convertir en un gran portaveu de la pau.
Una gran exposició. L'únic criticable és que no hi hagi sencer el seu discurs a l'ONU. quan feia una lloança als valors de la pau i constantment feia referències a Catalunya.
La mostra coincideix amb el trenté aniversari del retorn de les despulles del músic que foren enterrades al cementiri d'El Vendrell. Justament a la platja de Sant Salvador hi ha la Casa -Museu.
Una retrospectiva d'un personatge únic. Recomenable.

Propostes per un dissabte de cine...








  1. 1.Ágora d'Alejandro Amenábar. Rachel Weisz és l'ànima d'una pel·lícula esperada, comentada i mirada amb lupa pels crítics. La trama gira entorn a la vida de la filosòfa Hypatia i de la història i evolució d'una pròspera i tolerant Alexandria cap una grisa ciutat, província romana dominada pels fonemantalismes religiosos. Potser la peli no emociona del tot però el rerafons de la història és molt interesant, els detalls històrics estan molt ben cuidats i té escenes molt potents com l'escena de la destrucció de la biblioteca d'Alexandria. Em va agradar força i l'actriu Rachel Weisz ho fa molt bé.
  2. Malditos Bastardos de Quentin Tarantino. Brad Pitt és una estrella en un repartiment coral on destaquen actors austríacs com Christoph Waltz (genial!) o alemanys com Diane Kruger o Daniel Brühl. El combinat Tarantino, nazis i segona guerra mundial feia una mica de por...però el resultat és una entrentiguda cinta a mig camí del cine d'espies, los doce del patíbulo i amb elements tragicòmics. S'hi repeteixen algunes constants en el món Tarantino com uns diàlegs molt enginyosos i elaborats, el factor sorpresa d'algunes escenes, l'experimentació en diferents gèneres fílmics i argumentalment la revenja com a desencadenant de tota una història. Francament entretinguda.

  3. Gordos de Daniel Sánchez Arévalo. Si no fos espanyola per la seva cuidada producció i el seu guió molt ben trobat, podria passar com una comèdia agredolça britànica o americana. La dictadura dels cànons estètics, les teràpies, la recerca de la felicitat i la pròpia autoestima són temes de fons d'una pel·lícula recomenable.

  4. Si la cosa funciona (Whatever works) de Woody Allen. Ha tornat el gran Woody Allen en estat pur...políticament incorrecte, crític, irònic, tendre, amb un guió aparent tonto però amb grans cops d'efecte. La història d'un home madur que durant un any refà la seva vida amb una noia jove. Un film sobre el destí, l'amor i que cal aprendre a ser flexibles i realistes. Una pel·lícula absolutament recomenable.

URTAIN - CDN

Un retrat de l'Espanya dels 70 a través del retrat d'una icona com el boxejador Urtain. Una aposta arriscada de la Compañia Animalario. Un retrat emotiu i molt autèntic.

El casament d'en Terregada, de Juli Vallmitjana al TNC

Un retrat de la Barcelona popular de començament del segle XX. Està molt bé que el TNC hagi decidit recuperar aquesta peça i sobretot recuperar cada temporada dramaturgs catalans que havien caigut a l'oblit; l'any passat l'Ambrosi Carrión, i aquesta temporada en Juli Vallmitjana.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails