divendres, 27 de març del 2009

Últimes lectures: Misteriosament feliç


Misteriosament feliç
de Joan Margarit
Edicions Proa, col·lecció "Els llibres de l'Óssa menor", nº302, any 2008

La poesia de Margarit és neta, directa, sense embuts ni grans artificis, entra suament, tan suament que és fàcil llegir-se i rellegir-se els poemes més d'un cop. Aquest do d'arribar al lector no ho aconsegueixen tots els poetes, el do d'una poesia assequible i commovedora, és només un do a l'abast dels grans poetes, potser em ve ara el cap Martí i Pol o Maria Mercè Marçal...
Els poemes de misteriosament feliç ens transmeten un món de tornada de tot, ple clarobscurs i ombres. Són poemes que parlen de consol, dolor, memòria i la necessitat intensa de viure i cercar una felicitat que molt sovint és més quotidiana del que ens pensem. Són poemes que transmeten saviesa, una saviesa de la vida molt necessària en els temps que vivim.

Com a exemple he escollit el poema...

OCEÀ

Ens vam trobar al passeig vora la platja:

vinc aquí a veure el mar, va dir-me.

Quan hi he tornat,

en el grallar de les gavines

sento una veu de dona

vinc aquí a veure el mar.

Davant de les ones torno a dir-ho.

Cap a dins, a ningú.

Últimes lectures: En el cafè de la joventut perduda


En el cafè de la joventut perduda
de Patrick Modiano
Traducció de Joan Casas
Edicions Proa, col·lecció A Tot vent 493, any 2008.
Desconeixa totalment aquest autor. Vaig sentir que mesos enrera n'havien parlat a "L'hora del Lector" i per curiositat vaig decidir llegir-me'l. (Com passar sovint amb molts llibres!)
Patrick Modiano es considerat un dels grans novel·listes del París de la segona meitat del S.XX. El llibre el podríem considerar una novel·la curta, una novel·la d'ambients molt ben descrits: els cafès bohemis del París de principis dels seixanta on s'hi reunien tota la fauna d'intel·lectuals, estudiants i personatges de dubtosa reputació. La trama és absolutament mínima, fins i tot podríem considerar-la molt simple: noi que va al cafè Condé, atret per una noia anomenada Louki, decideix seguir el rastre d'aquesta noia desconeguda i misteriosa.
Quina és la gràcia d'aquest llibre? La gràcia es submergir-se en els ambients que descriu Modiano. Un llibre de lectura ràpida i que té algún que altre fragment interesant: (recomenable per nostàlgics de París)
"A la nit, quan sortia de la llibreria, estava sorpresa de trobar-me al bulevard de Clichy. No tenia gaires ganes de baixar fins al Canter. Les passes em menaven amunt. Ara em venia de gust puja les costes o les escales. Comptava cada graó. En arribar a 30, sabia que estava salvada. Molt més tard, en Guy de Vere em va llegir horitzons perduts, la història d'unes persones que pugen les muntanyes del Tibet cap al monestir de Shangri-la per aprendre els secrets de la vida i de la saviesa. Però no cal anar tan lluny. Jo recordava les meves passejades nocturnes. Per mi, Montmartre, era el Tibet. Només em calia la pujada del carrer de la Vlaincourt. Allà a dalt, davant el Château des Brouillard, respirava per primera vegada en ma vida."

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails