divendres, 27 de març de 2009

Últimes lectures: Misteriosament feliç


Misteriosament feliç
de Joan Margarit
Edicions Proa, col·lecció "Els llibres de l'Óssa menor", nº302, any 2008

La poesia de Margarit és neta, directa, sense embuts ni grans artificis, entra suament, tan suament que és fàcil llegir-se i rellegir-se els poemes més d'un cop. Aquest do d'arribar al lector no ho aconsegueixen tots els poetes, el do d'una poesia assequible i commovedora, és només un do a l'abast dels grans poetes, potser em ve ara el cap Martí i Pol o Maria Mercè Marçal...
Els poemes de misteriosament feliç ens transmeten un món de tornada de tot, ple clarobscurs i ombres. Són poemes que parlen de consol, dolor, memòria i la necessitat intensa de viure i cercar una felicitat que molt sovint és més quotidiana del que ens pensem. Són poemes que transmeten saviesa, una saviesa de la vida molt necessària en els temps que vivim.

Com a exemple he escollit el poema...

OCEÀ

Ens vam trobar al passeig vora la platja:

vinc aquí a veure el mar, va dir-me.

Quan hi he tornat,

en el grallar de les gavines

sento una veu de dona

vinc aquí a veure el mar.

Davant de les ones torno a dir-ho.

Cap a dins, a ningú.

3 comentaris:

Emilio ha dit...

Good Blog!!

http://deciloquequierass.blogspot.com/

see you.

Rita ha dit...

M'ha agradat molt aquest post. Sóc una fan d'en Margarit i justament d'aquest llibre vaig fer servir un poema Bandoneón per fer un post que vaig titular Tango.

No et comento sempre, però vaig passant i em fa gràcia com a vegades coincidim. Fa poc vas fer posts de les expos Sorolla, Mir i Montpou i jo també l'havia fet i ara aquest...
Una abraçada!

Carme ha dit...

Aquí una altra fan d'en Margarit. però aquest llibre no l'he llegit... el llegiré!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails