S'acosta la Nit de Sant Joan i els vells rituals diuen que cal cremar alguna cosa inútil, algun moble antic, alguna peça inútil que guardem a l'armari..
Dels darrers temps confesso que hi ha tantes coses a nivell personal, emocional, laboral que cremaria que no sé si en comptes d'una foguera n'hauria de fer dues...
Del món i del país on vivim cremaria tantes coses que més que la Nit de Sant Joan caldria fer la setmana de Sant Joan sencera...
Vaja, suposo que si us pregunto: què cremaríeu? La llista pot ser llarga i variada... o potser no...potser ho teniu molt clar. Confesso que una de les coses que cremaria són les estadístiques. Cada cop que un diari, un butlletí de notícies de la ràdio o un telenotícies o fins i tot en algún debat tipus Banda Ampla (on es parla molt i s'aprofundeix poc) es comenten o s'enuncien estadístiques és per arrencar còrrer. No parlem de les clàssiques de l'atur, no, no! Ara estava pensant amb el ball de xifres dels participants de la vaga del sector públic del 8-J. El govern dóna unes xifres. Els sindicats unes altres. La batalleta de l'estadística per minimitzar o fer més grandiloqüent un fet és avorrida i penosa. Només interesen les xifres? Per què no aprofundim de debò en els fets i el perquè s'ha arribat a certes situacions econòmiques, laborals i socials...Per què? Per què no busquem solucions d'una vegada que no no hagin de pagar justos per pecadors?
En fi...tal com deia, cremaria tantes coses que necessitaria una setmana sencera i no només una Nit de St.Joan.
