diumenge, 10 de juliol de 2016

2 frases de Joan Oliver (en l'Any Pere Quart 2016)

En l'Any Pere Quart 2016 recuperem dues de les seves frases més cèlebres...










diumenge, 3 de juliol de 2016

Any Pere Quart




CANÇÓ DE CARRER
Cançó de carrer
Quan jo tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula; i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apostols i cabdills,
llanceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers,
forceu les vostres màquines!
Genis de totes les arts,
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara!
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d´una vida més alta!
 
Joan Oliver i Sallarès (que emprà com a poeta el pseudònim de Pere Quart)
 
Enguany fa 30 anys de la defunció de l'escriptor Joan Oliver. Únicament en un pla molt local Sabadell s'ha volcat a organitzar diversos actes per commemorar tal efemèride. Sempre m'ha semblat estrany el perquè alguns escriptors d'una forma molt institucionalitzada se'ls hi dediquen recursos, esforços i moltes iniciatives per commemorar determinades efemèrides i altres per estranyes raons amb igual pes poden passar sense pena ni glòria. Als darrers anys hi hagut una llarga llista d'escriptors que de forma molt merescuda se'ls hi ha dedicat per alguna efemèride justificada un any sencer d'actes i propostes. 
Joan Oliver, en l'any en qüestió que teòricament caldria commemorar, es mereix molta més atenció institucional i mediàtica. 
Així que per part meva amb aquests versos vull recordar la figura de Pere Quart que forma part de la llarga nòmina de grans poetes catalans del S.XX. I que evidentment forma part de la selecció de poetes que més m'aprecio per raons diverses.
 
Un servidor n'ha compartit dos tuits de tal efemèride: 

La subtil corda que ens aguanta...





La subtil corda que ens aguanta
El precari somni d'una vida estable
Precariat és una nova classe?
Adormida i desmembrada
no sap on refugiar-se
no hi ha partits ni aliances
que lluitin per aquesta nova classe?
Fins i tot domesticada
ens sentim que alguna cosa falla
quan la vella classe política, dèspota i carca
que va imposar una reforma laboral que mata
els drets de més d'un empleat obedient i lleial
ara surt victoriosa en una nova comesa electoral.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mostrar
fa massa angúnia pensar
amb un Estat del Benestar que s'han carregat
i un Futur que és un mot que ningú vol pronunciar.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mirar
provoca vertigen descontrolat
i per molts
és l'única forma de sobreviure.

[Podria escriure tantes coses en aquests moments sobre la complexitat i la perplexitat com moltes persones viuen en els temps actuals i la difícil situació política-econòmica-social que l'únic que se m'ha ocorregut han sigut aquests mots o versos digueu-li com vulgueu. No cal dir que uns dels versos estan dedicats al que ha passat electoralment a Espanya: Spain is diferent!]


8!


                                                             [imatge extreta de joker.esy.es]

Confesso que el nº8 mai ha sigut un número que m'ha despertat ni fred ni calor.  
El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té vuit anyets amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell parent gran que viu en una residència i que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)
Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure un apunt anacrònic i intranscendent com alguns aniversaris que no en som conscients però que passen a la nostra vida d'una forma massa silenciosa, però no per això no deixen de ser aniversaris.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails