Sentir l'impacte que algú que ens ha fet somriure ja no hi és commou, però si aquest algú ha sigut un esperit lliure, irònic, que ha sabut posar-se a la butxaca molta gent commou més...i ho demostra la quantitat de blogs que entre ahir i avui, només al sentir la notícia li han dedicat un post...
Crec que el millor homenatge, que em provoca encara un somriure, és escoltar de nou algún fragment com el d'aquest post que desprèn molta humanitat i ironia, molt necessària en els temps que vivim. La mateixa humanitat i ironia que ens va voler transmetre en el seu últim espectacle...
Podria afegir ara algún enllaç d'algún mitjà però crec que el millor homenatge és afegir només algún enllaç d'algún dels blogs que sovintejo i que no han dubtat ni un moment en escriure un post a aquella persona que més d'un cop els ha fet somriure...(i francament m'emocionen molt més que segons quins mitjans!)http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6129
http://joanpinyol.net/
http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes-in-memoriam.html
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/03/adeu-pepe.html
http://blocfpr.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes.html
