Sentir l'impacte que algú que ens ha fet somriure ja no hi és commou, però si aquest algú ha sigut un esperit lliure, irònic, que ha sabut posar-se a la butxaca molta gent commou més...i ho demostra la quantitat de blogs que entre ahir i avui, només al sentir la notícia li han dedicat un post...
Crec que el millor homenatge, que em provoca encara un somriure, és escoltar de nou algún fragment com el d'aquest post que desprèn molta humanitat i ironia, molt necessària en els temps que vivim. La mateixa humanitat i ironia que ens va voler transmetre en el seu últim espectacle...

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6129
http://joanpinyol.net/
http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes-in-memoriam.html
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/03/adeu-pepe.html
http://blocfpr.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes.html
6 comentaris:
Era gran, el Pepe...
Un post ben sentit el teu... :-)
ha marxat un fenòmen. gaudiran de la seva simpàtica incontinència verbal i coherència a un altre lloc. el disfrutaran molt!
És fantàstic veure com mirant qualsevol dels seus vídeos d'entrevistes a la tele o monòlegs, inclús només veure'l a ell, no pots evitar somriure de tantes rialles com ens ha regalat. Segur que a l'altra món, a hores d'ara s'ho deuen estar passant bomba.
Jo també vaig sentir la seva mort. Tal com deia al post que li vaig dedicar em va fer esclatar les mesves més sonores riallades. Encara ara.
Continuarem rient amb tu, Pepe.
Sí, gràcies per la cita i l'homenatge!
Se ha ido, se ha marchado demasiado pronto. Tan de repente que todavía cuesta creer.
KateinLove
Publica un comentari a l'entrada