diumenge, 17 de maig de 2009

El retorn d'Star Trek


Star Trek (2009)
dirigida per JJ Abrams i protagonitzada entre altres per Zachary Quinto, Eric Bana, Chris Pine, entre altres.
No cal ser un "trekki" o seguidor d'aquesta saga de séries i films per anar veure aquesta trepidant pel·lícula. Fins i tot m'atreviria dir que és una de les millors estrenes comercials de la temporada.
El director de la série Lost, en JJ Abrams, ressuscita tot l'univers d'Star Trek. Ho fa amb respecte i molt ofici. El càsting és formidable, fins i tot físicament els joves actors s'assemblen als qui en el seu dia protagonitzaren alguns dels personatges com Spock o el capità Kirk que ja formen part de l'imaginari pop de tot una generació. L'inici de la pel·lícula és sorprenent i la pel·lícula segueix un ritme àgil i trepidant, tal com he dit, que fa que les dues hores del metratge hagin passat volant. El director aconsegueix crear uns efectes especials i una ambientació molt reals. La trama ens porta als orígens dels protagonistes i conseguim entendre els conflictes personals d'alguns personatges com Spock, mig humà, mig vulcà. Realment una ressurrecció molt digne per uns personatges, televisivament parlant, ja llegendaris.

Últimes lectures:Fi de curs a Bucarest


Fi de curs a Bucarest
Joan Pinyol
Baula, 2008.Col·lecció La llum del far, 69
Parlar de Joan Pinyol és parlar d'un actiu blocaire, d'una persona compromesa amb la memòria històrica (de fet en aquest blog ja l'hem citat per aquest aspecte), però sobretot des de fa com a mínim 15 anys és un escriptor i professor de llengua i literatura catalana que ha publicat una dotzena de llibres de relats i microcontes, génere pel qual té una especial predilecció.
Fi de curs a Bucarest és un apassionant relat juvenil(*) fruit d'un viatge de l'autor a Romania. L'autor situa l'acció dels fets abans de l'entrada de Romania a l'U.E. i això serveix de pretext per entendre unes determinades bandes organitzades que cometien actes premeditats per oposar-se a aquest fet. La trama principal ens mostra el fi de curs d'uns alumnes de secundària i la seva interacció amb alumnes locals. És un relat on la intriga està molt ben dosificada començant per la marxa del seu poble a ciutat d'un jove romanès de nom Radu Petrescu que per aquells misteris i destins de la vida acabarà topant-se amb en Raül Cabestany, un jove alumne més preocupat per la desaperició de la seva càmara fotogràfica que pels encants que visiten a la ciutat de Bucarest.
Una manera d'endinsar-nos, fugint dels tòpics, a un país europeu, molt desconegut per la gran majoria.
(*)Evidentment, no cal dir, que tot i que el llibre pot estar etiquetat com a novel·la per joves, és un llibre recomenable no només als joves.

Recollint els arbres caiguts abans de l'estiu...


Molt aviat, quan arribem al mes de juny, abans de St.Joan, haurà passat gairebé mig any des el fatídic temporal
de vent que va ser devastador per algunes comarques, com el Baix Llobregat i per moltes poblacions.
La foto correspon als arbres caiguts i tallats de la Colònia Güell.
Realment cal dir que a la comarca del Baix Llobregat s'ha fet molta feina.
El mateix Consorci de la Colònia Güell el mes passat va organitzar pels veïns una xerrada per comentar els aspectes de la millora del bosc i com es faria la replantació dels exemplars de pins caiguts.
Però...perquè escric aquest post? L'altre dia em van sobtar unes declaracions del Sr.Saura, conseller d'Interior assumint el "me culpa" que amb totes les setmanes i dies que han passat no s'ha pogut arribar a tot arreu. Hi hauran molts boscos que no s'hauran pogut desbrossar. Fins i tot alguns propietaris privats no hauran pogut fer tota la feina que esperaven, potser a l'espera de cobrar ajuts econòmics potser també per la manca de mitjans...
Per què no s'ha pogut arribar a tot arreu? Manca de mitjans? Diners? Efectius? Personal? Si fins i tot formaven aturats per anar a feines al bosc.
Esperem que l'aigua de la pluja, que ha sigut generosa aquest hivern-primavera i ha omplert els pantans, esperem que serveixi de bàlsam per aturar l'època més seca de l'any que és l'estiu. Esperem que això no perjudiqui a la temporada de risc d'incendis que comença molt aviat amb l'inici de la calor. Esperem que no haguem de lamentar cap més "mea culpa" per no haver fet la feina a temps.

Atapuerca a la Pedrera


"Tesoros de Atapuerca. Los fósiles originales"
Sala Gaudí. La Pedrera (Obra Social de Caixa Catalunya)
Fins el 28 de juny.
Ja fa anys que un prestigiós equip, entre els quals hi ha estudiosos de renom com Eudald Carbonell, han fet d'Atapuerca (província de Burgos) un indret bàsic per entendre l'evolució de la nostra espècie.
Atapuerca, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, compte amb un gran nombre de coves, a través de les quals s'han pogut trobar restes fòssils d'humans, autèntics tresors per comprendre millor l'evolució humana.
Vet aquí una interesant mostra d'aquests tresors. És una exposició molt didàctica i curiosa: amb un interesant video i acompanyat d'imatges però sobretot dins de les vitrines: cranis i restes fòssils d'una grandíssim valor.
Molt recomenable.
*Per cert, si algú encara no ha vist la retrospectiva de Josep Mompou, val la pena, i té temps fins el 14 de juny.

Berger segons Coixet


From I to J.
Un homenatge D'Isabel Coixet a John Berger
Arts Santa Mònica
Fins el 7 de juny 2009
El nou Arts Santa Mònica ha començat a rodar amb una instal·lació artística que al mateix temps és un homenatge a la literatura del gran escriptor John Berger i concretament del llibre epistolar "A from A to X": una dona escriu cartes a un home que està reclòs en una presó. Són cartes molt emotives on es parla de soledat, de dolor, d'absències però també de records plens de llums.
La primera sensació que té el visitant a l'entrar a l'instal·lació és d'un profund desconcert i d'una certa angoixa la passejar-se a les fosques entremig de barrots i de reixes. El visitant deambula com pot entremig de les reixes. Uns focus s'obren i s'apaguen i il·lumen diverses cel·les. Cada cop que s'il·lumina, una veu femenina llegeix una carta. La visitant s'apropa a la cel·la que toca i damunt del cobrellit hi ha imprès un altre missatge que és una reflexió que es desprèn de la pròpia carta i són punyents reflexions del món.
La responsable del disseny de les tanques metàl·liques és Benedetta Tagliabue. Les cartes en la seva versió anglesa són llegides per actrius molt conegudes.
Personalment no em va desagradar el muntatge de tot plegat però vaig pensar que davant l'autobombo de la inaguració del remodelat Centre d'Art Santa Mònica reconvertit en centre d'exposicions d'art multidisciplinar;
m'esperava de tot plegat molt més. L'obra de John Berger, autor força desconegut al nostre país, apart d'aquesta exposició, potser es mereixeria una retropectiva molt més potent. Apart del video a l'entrada del muntatge, costa copsar en un primer moment tot l'entremat.
No m'agrada fer comparacions, però estic segur que si el mateix muntatge s'hagués fet al CCCB, hauria anat acompanyat per una suculenta retrospectiva amb fotos, llibres, imatges, videos i un llarg etcètera...
Recomenable? Bé, si més no és un aposta diferent dins els centres culturals i museístics de Barcelona.

23 de Maig - Tren de l'exili




Dins els actes en records dels catalans que fa 70 anys van traspassar la frontera i van iniciar l'exili, el Memorial Democràtic, amb el suport de diverses entitats i Ajuntaments, ha decidit amb una jornada cívico-festiva, homenatjar aquells homes i dones, que amb només un farcell o una maleta van iniciar un futur incert lluny de les seves arrels i de casa seva.
A les 8.00h del matí sortirà l'anomenat Tren de l'exili que portarà a tots aquells que s'hagin inscrit en aquesta jornada a Portbou on després reviuran aquells fets amb una caminada pel Coll de Belitres (GR-92) o Camí de Cervera. Hi ha previst també la inaguració d'un Espai commemoratiu de la retirada i exili republicà del 39.
Un dinar popular, una exposició fotogràfica i dues actuacions musicals amenitzaran la resta del dia.
Vet aquí que volia escriure aquest post per comentar que els actes que sovint es fan en favor de la recuperació de la memòria històrica no necessàriament han de ser actes seriosos o acadèmics i una jornada cívico-festiva també pot ser una bona aportació per rememorar la memòria històrica col·lectiva.
També s'en parla en l'espai blog sobre la memòria històrica del diari El País:

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails