dimecres, 13 de maig de 2009

Els paisatges de Thomas Krahn

Thomas Krahn l'hi agrada jugar amb les imatges digitals i fer-nos viatjar a paradisos de somni. Aquest fantàstic fotògraf i artista té una web que us convido a entrar:

El 1r dia dels somnis? (Som-hi, blau-granes!)

Crisis? What Crisis?


Avui m'he trobat al tren un setmanari alternatiu força curiós i que m'ha cridat l'atenció les xifres que donava. El diari és "De verdad. Periódico Semanal de Unificación comunista de España".
Diu..."En plena crisis escandalosos beneficios":
1r trimestre 2009 (en millones de €)
Santander: 2096
Telefónica: 1922
BBVA: 1238
Iberdrola:875
I podríem seguir...
Bé, per segons qui...no hi ha tanta crisi, oi?

No se vayan todavía...¡aún hay más!


No vaig seguir amb gaire interès el debat de la Nació al congrés. Determinats frec a frec ZP Rajoy es repeteixen més que l'all. Han comparat el ZP amb un mag fantàstic que ha sorprès a la concurrència fent jocs de mans de propostes anti-crisi. Algú es creu el discurs de l'Apoyaré?

No m'agrada parlar de política per què m'avorreix bastant però volia fer aquest post perquè m'ha fet gràcia la comparació de ZP amb un mag que treu conills i trucs variats d'un magnífic barret de copa.

POTSER PER TIRAR ENDAVANT UN PAÍS CAL MOLT MÉS QUE 4 TRUCS IMAGINATIUS. I SOBRETOT CAL MOLTA MÉS CREDIBILITAT.

Ignorància Europea...

El passat 9 de maig va ser el dia d'Europa. Més enllà de les banderetes que porten els busos de Barcelona, la qüestió en sí, va passar força desapercebuda. D'aquí quatre dies (7J) hi ha unes eleccions. M'ho sembla només a mi o tinc la impressió que pels mitjans les eleccions europees sempre són de segon nivell? Trist error. Al Parlament europeu es decideixen qüestions fonamentals que després afecten al nostre dia a dia. Gràcies això es va poder parar el malèvol projecte de permetre jornades setmanals de 65 hores:Un pas enrera pels drets del treballadors ja prou trepitjats en el món on vivim. El món europeu queda molt lluny i tenim la impressió que sigui un parlament de segona on van polítics prejubilats a prejubilar-se de la seva vida política o joves promeses dels partits a formar-se.
Sabem quins partits, coal·lisions i al·liances es presenten? Sabem quines són les propostes dels partits? Realment som conscients de l'engranatge polític que hi ha darrera les nostres institucions europees? Per què hi ha països que se'ls hi enrefot Europa i a sobre formen part de la U.E.?
Quanta ignorància europea...Després s'estranyen que siguin les eleccions que menys participació tenen.

Unes vinyetes de Krahn

Krahn és un magnífic il·lustrador que des de fa anys La Vanguardia té el privilegi de comptar amb ell com a col·laborador de l'última fulla del seu Dominical. Les vinyetes d'aquest passat capdesetmana em varen cridar l'atenció. Uns turistes que van d'excursió al cel i St.Pere i els fa de guia?
Què curiós, oi?
La voracitat del món és tal que fins i tot un cop no tinguem més mercats per explotar en buscarem fora dels nostres límits terrestres. Un servidor de vostès ha treballat del sector turístic i pot afirmar que el turisme que més admira és aquell que manté un equilibri i un respecte amb el patrimoni i l'entorn. M'ha sortit la frase molt de manual però en uns temps on la crisi ha afectat de ple al sector turístic, potser no seria d'estranyar que s'inventin nous mercats. Avui he llegit que Espanya ja no és la segona destinació preferida pels turistes del món mundial sinó que ara és EE.UU i la tercera Xina. I la primera acostuma ser França o Itàlia. I apuntava que si el sector turístic més nostrat no es posa les piles (i posar-se les piles no significa fer una campanya de la Costa Brava amb imatges de les Bahames, o vés a saber on era! Quina ocorrència!) sinó significa crear un turisme de qualitat i respectuós que al mateix temps generi divises i sigui repetidor.
Turistes amb un forfait per anar al cel...Surreal, curiós! I potser d'aquí uns anys no serà tant increïble...o potser sí..

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails