Any Joan Fuster 2022

 

En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.

La Generalitat Valenciana en coordinarà les activitats sota el lema: ‘CENT de FUSTER. País, paisatge, paisanatge 1922-2022’

+info notícia Vilaweb

No sabem que pensaria Fuster del fenòmen Twitter i el minimalisme dels tuits, però si més no Fuster se'l recorda també pels seus celebres aforismes. 

En compartim un que hem extret de la revista Saó---30 aforismes imprescindibles

Política retratada

El dibuix gràfic a través de la vinyeta o tira còmica en els grans diaris ha sigut una peça o contrapunt irònic que ha ajudat a digerir millor moltes de les notícies socials i polítiques que han marcat les últimes dècades del nostre país.
Palau Robert ofereix una magnífica retrospectiva de vinyetes classificades per diferents temes del que ha sigut la crònica social i política a través del dibuix humorístic.Una gran retrospectiva molt ben plantejada on gairebé no hi falta cap dels grans autors del dibuix humorístic del nostre país. Molt recomenable.

On? Palau Robert - Barcelona
Fins 11 de juny de 2017
+info: La política retratada

Marmotisme

Vet aquí que hi ha una pel·lícula que té més de 20 anys que va crear escola a l'utilitzar l'expressió "vivim en el dia de la marmota". 
A que ens referim? Ens referim a "Atrapat en el temps" és una comèdia romàntica que evoca el mite de Sísif. Va ser dirigida per Harold Ramis i està protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell.

Per què el dia de la marmota pot arribar ser qualsevol moment o dia de les nostres vides i no cal que sigui el mes de febrer. 
Els anal·listes del futur si es fixen en aquest tros de món tindran feina a investigar el perquè durant un període llarg de mesos i temps es van repetir tantes vegades les mateixes notícies, mateixos partits, repeticions d'eleccions, corrupció, crisi, retallades...un bucle estrany com aquell hàmster que no pot parar de còrrer totes les nits dins la mateixa roda de la seva gàbia i no s'adona que per molt que corri sempre acaba en el mateix lloc.

Pels estudiosos del futur que vulguin estudiar que ha passat a casa nostra en els darrers temps podrien definir aquest període històric com a "marmotisme" ja que el dia de la marmota s'ha instal·lat fa temps en molts aspectes de la vida diària peninsular i europea on a vegades sembla que no passi res i que perfectament podríem combinar una notícia del 2015 de la crisi del refugiats i la tragèdia del seu pas per creuar el Mediterrani i podríem intercanviar-la per una del 2016 i potser no hi trobaríem gaires diferències. Proveu-ho, fins i tot espanta. No cal dir que si això ho apliquem a certs canals de televisió que des de fa anys fan el mateix tipus de programes (com Gran Hermano 17) encara espanta més. 

M'he adonat que a l'escriure això també he tingut un cert deja-vú ja que fa 4 anys vaig tractar el mateix tema en el blog "jardí digital d'en gb" en l'apunt següent: Dies i marmotes 
                 Transcric una part del que vaig escriure en el seu moment:

" Hi ha setmanes que són autèntics dies de la marmota. Aquell "deja-vú" constant, aquella vida ja viscuda, aquelles mateixes situacions, notícies, errors es repeteixen dia rera dia. Com la peli d'en Bill Murray on cada dia que s'aixeca a les 6.00 del matí sent una estrident melodia recordant-li que és el feliç dia de la marmota.

És un peix que es mossega la cua. Fa temps que vivim en aquest maleït dia. Les notícies són un despropòsit constant de pèrdua de drets, retallades, crisi, i d'una prepotència insultant per part dels nous poders econòmics (a l'ombra sempre) que ens estan portant cap a una nova etapa perillosa i insana.

Davant tals fets només ens queda el coratge."

 

El dia que la Marmota marxi podríem marcar-lo al calendari, fer-ne un dia Festiu, si cal fer-ne diada Nacional!

 

De tots els animalons, més que la marmota, em quedo amb el hàmster i no em el hàmster de la gàbia sinó amb de la cançó d'en Quimi Portet on explica que el seu hàmster va anar a Cuba...

 Aquí teniu un fragment de la lletra surreal i fantàstica d'en Quimi Portet:

Sóc llatí com ho era en Ciceró,
criat al món del canaló.
Moc els malucs amb gràcia i distinció
però de cert no sé els malucs què són.
Tu ja saps que jo t'estimaré
ben bé fins l'últim combregar
i si el meu hàmster va anar Cuba… què?
Doncs jo me'n vaig a Sabadell.

Ai, ai! Manta i carretera;
fer el tomàquet pel món sencer.
Ai, ai! Carretera i manta
el meu somni és que em diguin Josep.
Ai, ai! Tot un món per fer-hi el préssec;
carquinyolis, pets de monja i mel.
Ai, ai! Carretera i manta
i els teus llavis de pur caramel.

                                                

                                                (El meu hàmster va anar a Cuba de .Q.Portet)

Espanya no és país per escriptors...

La incompatibilitat legal i les seves multes que ha sorgit en els escriptors jubilats que reben una pensió i que al mateix temps reben alguns ingressos per la seva activitat i per la seva obra està generant molta perplexitat en diferents col·lectius de d'escriptors de tot l'Estat.
Evidentment el tema és molt més complex que aquest simple paràgraf.
+info notícia 324
Definitivament, Espanya no és país per escriptors (ni per creadors de cap mena).

Cròniques de futur...

Abans de tancar la paradeta, demà dia 20 d'agost, se m'ha passat pel cap pensar quins són els temes dels quals encara podria parlar en aquest blog si continués uns mesos més...
He decidit de fer pitonisso una vegada més...
Temes de futur:
Després de la febrada espiritual de la papamanía a Madrid, les pròximes setmanes vindran febrades molt més pesades i perilloses:
Adveniment de l'època mariana
(La verge no! Tot allò que suposarà que el Sr.Mariano sigui coronat President)
Un any de balanç de Mas-sianisme (o el que és el mateix, les noves cançons de les retallades que seguiran després del gran èxit estiuenc del "Pirmi") [que consti que no en volia fer ironia per respecte als afectats però la gestió que n'han fet té tela!]
La travessa del desert d'ERC i PSC.
La davallada del sobiranisme (Hi ha algú que encara faci consultes?)
El final de la febrada del 15 - M
El final del conflicte Libi i la sensació que les revoltes àrabs no han arribat on volien arribar i tot i haver enderrecot dictadors tot ha sigut un miratge.
El Dragon - Khan de l'economia i els nous rescats d'alguns països
El triomf a les eleccions franceses de Sarkozy (que sortirà a la foto amb el Baby -Bruni)
Conclusió: que fins el 20 -N, dia de les eleccions generalíssimes tindrem política, economia i especulacions per un tubo!
Per cert, el missatge de Nadal, tot i que su Majestad ja va mig coix i amb bastonet encara el farà Su Majestad y Su Alteza Real haurà d'esperar força temps...Per tant el Reialme, tot i que Espanyistán sembla que hi ha moments que més valdria fugar-se al Brasil, tot continuarà si fa on o fa igual. Per cert, el nº de la loteria de Nadal acabarà en 2.
********************
Pel que fa a altres temes d'interès social, cultural i esportiu: les teles nacionals seguiran emeten brossa i només es salvaran per alguna sèrie d'interés. En Mou seguirà fent de les seves i el Madrid abans d'acabar la primera volta voldrà venjar-se del Barça però no ho aconseguirà.
*********************
Hi haurà algún altre desastre natural sense avisar. S'acabarà l'any amb la sensació que haurem pogut sobreviure de nou a la mediocritat de l'Any III (o IV) de la Crisi Moderna. I ens seguirem evadim gràcies a evasions culturals o esportives.

100 anys del naixement de Mario Moreno "Cantinflas"

Vet aquí que ahir just va fer 100 anys del naixement d'uns dels actors mexicans més emblemàtics. Vet aquí un interesant video que el recorda molt bé...

Fusió

vinyeta trobada a:http://www.onnoth.com/blog/
Si l'empatx en una persona pot denominar-se de diverses maneres (gastronteritis, per exemple)...l'empatx de notícies i dades econòmiques que cada dia sentim en els mitjans com podria denominar-se? ("economitis"?)
Mai en la vida havia vist tanta notícia econòmica encapçalant els titulars de les notícies. Si abans la paraula estrella era "crisi", ara és "deute".
Si fossin positives rai, però el pitjor és que tothom en parla però pels neòfits de la cosa econòmica costa seguir el fil de tanta dada i tanta paranoia al límit del precipici...
Es veu que avui el deute d'Espanyistán estava gairebé frec a frec molt semblant al d'Italiosconi.
No sé vosaltres, però un servidor ja comença a estar saturat de tanta notícia econòmica...
Una cosa està clara: el món sota el domini del sistema capitalista és víctima de la seva pròpia avarícia. Ens encaminen cap a una nova era.L'era del benestar s'acaba. I el pitjor de tot el qui en paga les conseqüències són els propis ciutadans, sobretot els més humils, que a dia d'avui encara ens costa entendre com s'ha arribat a aquesta situació.

Apocalipsi d'estiu

Deien que demà dia 2 d'agost l'economia nortamericana podia patir una fallida i de retruc podia acabar d'arrossegar el món mundial mundialíssim.
L'agost és un mes estrany, un estrany parèntesi on tot allò transcendetal sembla que no pugui ser. Sembla que a l'agost no hi pugui haver revoltes. Els indignats deuen estar de vacances. Alguns polítics ja descansen esperant el gran dia de les "elecciones generalísimas del 20-N".L'activitat informativa baixa. Les televisions s'omplen de refregits. Moltes pàgines i blogs abadonen la seva activitat durant aquesta època de l'any.
Em pregunten: no volies abandonar la cosa blogaire? Sí, ho sé, sí és cert, però he decidit allargar una mica, només una mica més la dolça agonia...
És un mes carregat de tòpics.
És un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de vacances i menjant-se un deliciós gelat.
Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!

Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües.

Bones vacances per aquells que les tingueu i per la resta de mortals, paciència i bons aliments!

(nota: fixeu-vos amb la il·lustració del post. Hi ha un ocell que en castellà en diríem un "pájaro carpintero" i en català un picot. Si el vaixell és el món mundial que va a la deriva...El picot què és? Que cadascú hi trobi la seva interpretació però podria ser la "crisi dels ous" que no para de fer meravellosos forats. Sempre havia cregut que això de la crisi se li deia així perquè era quelcom temporal. Més que crisi el que vivim en el món mundial és el naixement d'una nova era que ningú s'atreveix a dir a on ens portarà)

Visc a Espanyistán!

Molt bo!
L'últim llibre de l'humorista gràfic Aleix Saló.Aquest video n'és una mostra.

4 frases de Schulz

"No hay nada mejor que el amor no correspondido para quitarle todo el sabor al emparedado de mantequilla de maní."

"La vida está llena de posibilidades pero tú nunca obtienes la tuya."

(frases celebres en boca del personatge de) Charlie Brown

"Si se me diera la oportunidad de hacer un regalo a la siguiente generación, sería la capacidad de reírse cada cual de sí mismo."

"No te preocupes por si el mundo se acabará hoy. Ya es mañana en Australia."

Charles Monroe Schulz (1922 - 2000)

Schulz era dibuixant de tires còmiques nordamericà, de pares alemanys, conegut mundialment per ser l'autor de les tires còmiques de Charlie Brown i Snoopy. Enguany fa més de 60 anys de les primeres tires còmiques d'aquests personatges coneguts com a "Peanuts".

Qui no ha somiat alguna vegada tenir un gos "beagle" i murri com l'Snoopy?

De què parlem quan no parlem del temps?

Reconec que últimament he tirat del recurs fàcil del video musical...però que seria un món sense música? I sense cultura? En el fantàstic món de les converses d'ascensor he descobert que hi ha nous temes que poden substituir al clàssic del temps. De què parlem quan no parlem del temps? Vet aquí el meu top ten:

1. El Barça (ni que no en tinguis ni puta idea de fútbol cal dir: oh que bé que juga! i quedaràs bé a totes les converses)
2. La crisi (2 opcions: l'optimista i dir "oh, encara sort que tinc un curro!" o la pessimista i despotricar una estona de com està el pati)
3. L'efemèride del moment: tot un clàssic d'ascensor. Si és època de vacances, cal dir bones vacances i quan era època nadalenca, bones festes! Si hi ha algún pont o festa escadussera es pot preguntar amb cara d'enveja: faràs pont? I en aquesta època al no tenir ni una maleïda festa fins abril es pot substituir pel típic: quin fred, oi?
4. Les rebaixes. Un altre clàssic de principis d'any. Ningú té un duro però tothom compra alguna cosa.
5. La série del moment. Especialment entre malalts de série on sempre surt l'espavilat que ja està veient la segona temporada ja que se l'ha baixat abans que ningú de serieyonkis.com. Evidentment ara tothom veu el rotllo dels zombis aquests de "walking dead". I els friquis que els hi va el rotllo més gore no tenen cap problema en sortir de l'armari i confessar-ho.
6. La novel·la del moment. Si trobes algún lector especialitzat en best sellers del moment ja tens conversa per una temporada. No cal dir que en el seu moment, la novel·la del moment va ser les tres del Millenium i també van triomfar en el seu dia el Zafón i el Falcones. Algú em pot dir quina és la novel·la del moment?
7. Hi ha un nou tema que està pujant esglaons molt ràpidament i s'està creant una nova tribu de friquis que són els que utilitzen les noves aplicacions del "iphone" o dels "smartsphone". Quan dos usuaris d'iphone es troben entre sí es crea una connexió molt ràpida en que s'ensenyen els "iphones" i s'expliquen quin són els últims jocs o aplicacions que s'han baixat. Evidentment sí no tens un "iphone" en aquestes converses estàs fora de combat.
8. El món televisiu de baix-cost. Sota aquest apartat podríem encabir-hi tota aquella gent que diu anar dormir d'hora però que misteriosament saben tot el que passa a GH12. Tenen un domini de la xafarderia d'un nivell molt avançat i et poden posar el dia de quin ha estat l'últim concursant expulsat del programa mediocre del moment. Evidentment ells mai confessaran que veuen aquests programes.
9. Els culturetes. Són una sel·lecta minoria que s'empassen qualsevol proposta cultural; això sí, sempre gràcies al seus fantàstics descomptes de subscriptors de qualsevol diari, carnet de biblioteca, tresc...Són els number one que han vist abans que ningú l'última estrena de l'última peli o l'última exposició del moment. I quan tu vas a veure la peli, ells va fa tres mesos que l'han vista i et diuen: ei, saps quina peli he vist aquest cap de setmana?
10. D'actualitat.Els que s'estudien cada dia el diari. Tot i que les notícies són del dia anterior, ells estan al dia de qualsevol xafarderia política, escàndol o fins i tot tenen criteri. Està clar que el tema polític va de baixa...però en època d'eleccions és tòpic i recurrent preguntar: i tu, aniràs a votar?

****************************************************************

A aquest meravellós "ranking" li podríem afegir grans moments del 2010 que varen ser tema de conversa. L'any 2010 el podríem definir com l'any de les febrades: temes que de cop i volta prenen molta embranzida i se'n parla nit i dia i després poca cosa, com una gran febrada.

Grans febrades del 2010:

1. Les retallades del Zp i la crisi econòmica (maig)
2. La sentència del Tribunal constitucional i la conseqüent mani del 10-J
3. El 29 - S ( o la vaga que no volia fer ningú o potser sí...)
4. El 6 - N (El Papa ens fa el goig de visitar-nos)*
5. El 28 - N (La fi del Tripartit i l'obertura de la nova Era Mas)

*Al punt número 4 he posat un asterisc ja que el fet de veure la Sagrada Família per la tele va fer venir ganes d'anar-la veure. Conseqüència de tot plegat: la nova febrada d'aquest gener han sigut les cues per anar a veure l'interior del temple gaudinià. 1r cap de setmana: +de 20.000 persones, 2n cap de setmana: + de 43.000 pax. 3r capdesetmana: + de 53 persones. Vaja, que potser estaria bé que els de la comissió que volen fer Beat i Sant al Gran Gaudí s'ho fessin mirar. Ara que no hi ha gaires miracles i tot són vaques magres trobo que tanta gent trepitjan un temple és un miracle. Visca el Beatus Gaudí!

Està clar que l'any 2011 que ja fa uns dies que hem encetat ens portarà noves febrades i de les bones. Però si alguna vegada us trobeu en algún ascensor i no sabeu de què parlar, cap problema, sempre es pot parlar del temps. Ui, quin fred que fa, no?

País de rics, butxaca de pobres...

L'oncle de ma mare durant el Franquisme va marxar, per circumstàncies personals, a les Amèriques, o el que és el mateix al continent Sudamericà. Va viure en diferents països i de forma intermitent tornava a Catalunya per visitar els seus familiars. Fins fa pocs anys, amb gairebé 90 anys, encara va fer una visita i recordo que una de les seves frases era:
"Espanya/o Catalunya és un país de rics amb butxaca de pobres"
Suposo que en aquell moment no vaig entendre la frase però per algú que ha vist com ha evolucionat el país i havia viscut en altres països, s'entén que pugui deixar anar una frase com aquesta.
En el fons a què es referia? La frase pot portar a diverses lectures però vist el context actual de crisi; el nostre ha estat un país que ha estirat més el braç que la màniga i que a la llarga es paguen les conseqüències.
I perquè m'ha vingut al cap aquesta frase ara?
Bé, suposo per què m'he quedat perplex veient com, tot i viure en un Estat amb més de 4 milions d'aturats i múltiples problemes ecònomics, polítics i socials...Els ciutadans segueixen afortunadament consumint.
No hi entenc d'economia ni de sociologia però...¿com és que si hi ha uns índexs tan alts d'atur aquest any la gent ha acudit en massa al primer cap de setmana de rebaixes? Cal suposar que en temps de crisi la gent no té tants diners i si cobres l'atur encara menys...Cal suposar que el previsible era que els índexs de vendes baixessin, però justament no només no han baixat sinó que s'han incrementat.
Vivim en un país carregat de contradiccions. Algú m'ho pot explicar?
Centres comercials plens, parkings a reventar, accesos colapsats als grans temples del consum...a mi també m'agraden les rebaixes però també m'atabalen. I tot plegat em deixa una mica perplex. Per un moment he pensat que això de la crisi només havia estat un somni o un malson. I que està enmig d'un bany de masses en ple centre comercial potser era un indicador que ha tornat la bonança econòmica. Però no, no ho crec pas...
Ja us dic jo...que si algú m'ho pot explicar ho agraïria.
*****
Entenc que per alguns això de les rebaixes pot ser una forma més d'oci.
Amb un viatge al tren cap a casa, hi havia unes mestresses tota cofoies i contentes que comentaven amb ets i uts el que havien vist. Comprar...el que diríem comprar no havien comprat massa però hi havia grans diàlegs dignes d'estudi. Un servidor que sempre ha viscut en una zona propera a grans barris i pobles històricament perifèrics de la ciutat, al sentir certes converses encara sent una certa perplexitat:
- ¿No entiendo por qué no has comprado el chandal?
- Por qué no era de deporte.
- Ah, entonces...¿no buscabas un chandal pa bonito, de paseo?
Desconeixia que dins el món dels xandalls hi havia categories i subcategories. Quina diferència hi ha entre un xandall rebaixat de "deporte" i un xandall rebaixat "de paseo"?
Bé podria ser que com que hi ha gent que va vestida tot el dia amb xandall, el de "deporte" podria ser el de cada dia i de "paseo" el del cap de setmana.
Així que si algú coneix el fantàstic món dels xandalls i em pot explicar la diferència li ho agraïré.
********
Com va dir el meu oncle, aquest és un país que ha volgut anar de rics però que en el fons té butxaca de pobre (només cal veure segons quins salaris, quines condicions i si tot va bé ens jubilarem als 67!)
En fi...visca les rebaixes!

La vida és un "cartoon"?

(L'increïble Home Normal ha anat aquest cap de setmana al programa de Tele-5 "La Noria" per demostrar que és molt "campetxano")

Cada dia sento més vergonya aliena veient certes campanyes. A vegades no tinc clar si els polítics que surten al programa "Polònia" són els reals o són la seva rèplica ja que darrerament sovintegen els "cameos" de polítics al programa.
Encara no sé com reaccionar quan vaig sentir que les Joventuts Socialistes havien convertit el Molt Honorable President Montilla en un heroi de còmic anomenat "l'increïble Home Normal".
També han engegat la super companya contra el seu "adversari" anomenada "Artur Mas de lo mismo".
No cal dir que la creativitat en aquests moments d'efervescència pre-electoral és altíssima i radiant!
És tanta la creativitat que fins i tot estan apunt de convertir el Molt Honorable en un Heroi bíblic i ja circula per youtube la promo del que s'ha anomenat "La vida de Monti". No ho hauria dit mai que els Monty Phyton poguessin ser un referent per crear una campanya publicitària i política.
Els pobres guionistes del Polònia no ser com deuen veure això que els surtin tants competidors!
La veritat fa temps que he arribat a la conclusió que a vegades el circ polític és un gran "Cartoon" on els ciutadans hem de patir que ens tractin com a pobres espectadors, com si fossim menors d'edat; i on el pobre ciutadà contempla estupefacte tals campanyes i pensa: aquests són els polítics i les campanyes que ens mereixem?
(I que consti que no tinc res en contra amb el Sr.Montilla com tampoc contra altres polítics. El Molt Honorable és una persona molt respectable i no entenc com accepta determinades campanyes. Després s'estranyaran que la gent no vagi a votar...)

Us deixo amb l'apassionant promo del que serà "La vida de Monti".

28 - N: Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?

Com sempre Aleix Saló aconsegueix arrancar-nos un somriure.

Algú em pot dir quan va començar la pre-campanya electoral?

El Tour del President

Dilluns vaig assistir a una presentació. Seguint el seu tour de presentació de les seves memòries, el molt Honorable President Jordi Pujol va fer escala al meu poble i a la sala d'actes de l'Ateneu, acompanyat per totes les patums polítiques locals i comarcals, va parlar dels seus dos volums de memòries i de la preparació del tercer volum que sortirà a l'octubre del 2011.
Un servidor que tenia certs dubtes d'assistir a tal acte, pel tuf polític del mateix, confessa que sentir les paraules de tot un mite vivent de la nostra història política actual, és tot un luxe.
Seguint la mítica frase d'Umbral ("he venido a hablar de mi libro") va fer un repàs de la seva vida que en el fons és del que parlen les seves memòries i de tant en tant va fer un petit incís polític a la situació actual. Potser perquè no l'havia sentit mai en directe, haig de confessar que em va sorprendre el to mesurat, modest, humil, proper, irònic, espontani; tot una personalitat el Molt Honorable.
Mentre les velles devotes del partit de la primera fila cridaven: "vostè ha sigut el millor president de la història!", el Sr.Pujol va afirmar categoricament:
"El millor President de la Història de la Generalitat encara està per venir!"
Curiosa frase.
Tot i que no va pronunciar la mítica frase "Avui això no toca! Això no toca!", va ser prou llest com per mantenir una certa distància, diplomàcia i prudència a l'hora de parlar de temes de rabiosa actualitat. Sobre el culebrot de l'Estatut i la situació política actual, únicament va afirmar que estava decebut i preocupat i que segons com anés en el futur la retallada de l'Estatut seria un pas enrera molt greu per Catalunya.
Evidentment seguint la tàctica Umbral ("vengo a hablar de mi libro") la cautela del President va evitar no parlar d'allò que no tocava aquell dia i es va limitar a parlar d'algunes històries personals com l'època de jovenet en que es va esforçar a aprendre alemany i francès i més tard va acabar els estudis de medicina. Tot i que la seva vocació era la lluita per uns ideals i la construcció d'un país. I el seu pas per la presó fins arribar a la Generalitat.
Més enllà de les conviccions personals i ideologies polítiques, quan un escolta determinats polítics que gairebé són retirats, i els compara amb la mediocritat actual, un arriba a la conclusió que aquells polítics amb els d'ara eren d'una altre fusta.
El 1r llibre es diu: "Memòries (1930 - 1980)" i el segon "Temps de construir (1980 -1993)" i han estat editats per Proa.
És admirable veure el Molt Honorable fent aquests tours amb aquest taranà i la vitalitat que desprèn, vitalitat que no té res d'envejar a certs iaios del Casal Rock.
Ostres quina associació d'idees més estranya: Pujol+Casal Rock. He buscat pel youtube i m'ha aparegut una de les millors paròdies del Polònia amb l'altre gran Honorable Maragall versionant la cançó AC/DC.
Un video francament molt bo!

La pregunta ingènua de la setmana...

La pregunta ingènua de la setmana és:

Si el Rei és un "ciudadano" més del Reino, com és que no té que esperar-se 60 dies com a mínim i estar en una llista d'espera per ser operat?

I el millor ha sigut tota la cobertura mediàtica i com els polítics han corregut a comentar allò que si el Rei ha escollit operar-se aquí és en part per la qualitat de la Sanitat catalana. Vaja, la qualitat pot ser bona, no nego que tinguem una bona qualitat en la nostra sanitat pública però les llistes d'espera són boníssimes!

Sort que tenim un Rei tan "campechano" i "buen ciudadano" que fins i tot ens cau simpàtic i ens n'alegrem de la seva bona recuperació. Qui sap, potser després de la recuperació decideix abdicar i jubilar-se i anar-se'n amb la Sofia a l'Inserso a Mallorca, potser a Mallorca no, que hi van cada any però potser a un altre lloc...

Llavors ens haurem de preparar perquè Felipe sigui Felipe VI (sort que serà sexto perquè si fos quinto, quin mal rotllo!) I Letizia serà Letizia Iª.

En fi, temps al temps que tot arriba...

(Com deia aquella vella cançó d'Els Pets...Jo vull ser Rei!")

Frases de Mark Twain

"No te quejes del mundo, estaba aquí antes que tú."

"Si la Torre Eiffel representara la edad del mundo, la capa de pintura en el botón del remache de su cúspide representaría la parte que al hombre le corresponde de tal edad; y cualquiera se daría cuenta que la capa de pintura del remache es la razón por la cual se construyó la Torre."
"Y así va el mundo. Hay veces en que deseo sinceramente que Noé y su comitiva hubiesen perdido el barco."
Mark Twain (1835 - 1910)

Justament el 21 d'abril de fa cent anys va morir l'autor de novel·les tan conegudes com "Les aventures de Tom Sawyer", "Les aventures de Huckleberry Finn" o "Príncipe y mendigo".

Amb un vida intensa i plena d'infortunis, la visió del món d'aquest escriptor nordamericà es va tornar força acida i pessimista. Amb aquestes frases l'he volgut recordar.

Embarbussament

Determinats culebrots polítics com el de l'Estatut català cansen més que un embarbussament lingüístic. Avui he trobat a El Periódico de Catalunya a la secció "La mosca" de l'il·lustrador i humorista gràfic Tàssies un interesant apunt que podria definir molt bé la situació política actual. Com sempre, els humoristes gràfics ens il·luminen amb la seva lucidesa i plasmen molt bé la realitat de cada moment.

El món segons Krahn

Qui no perdut uns minuts mirant l'última pàgina del Magazine dominical de La Vanguardia?

Aquest mes de febrer ens va deixar el magnífic il·lustrador xilè Fernando Krahn (1935 - 2010), que des de feia anys vivia a Sitges.

Des d'aquí el meu homenatge a aquest gran il·lustrador.

Les seves vinyetes captivaven i feien pensar gairebé sense paraules.

En el següent enllaç teniu una galeria de les seves il·lustracions:

http://www.terra.org/html/s/artista/ilustracion/krahn/galeriakrahn1.html

Us recomano la lectura del següent post sobre la figura d'aquest dibuixant:

http://www.colormagenta.cl/adios-fernando-krahn/2010/02/21/

Vet aquí un humil post per aquest gran il·lustrador.

10 anys sense en Capri

Ahir va fer 10 anys de la mort de Joan Camprubí Alemany (BCN 1917 - 2000), actor, còmic, humorista, monologuista conegut com Joan Capri.
La foto reprodueix el típic single de l'època amb els famosos monòlegs. D'aquests singles n'havia vist a casa els meus avis i també n'havien tingut els meus pares.
Vilaweb també es fa ressò de la notícia, aquí teniu l'enllaç:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3686167/1.html
Fa un any vaig penjar un post amb tres monòlegs i realment tot i el pas del temps encara té la seva gràcia.
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/02/contra-la-crisi-el-metge-mha-recomenat_20.html
(En aquell post hi havia 3 monòlegs:l'enterramorts, el món és així i el pis i l'estalvi)
A continuació 3 monòlegs més...I un fragment de la coneguda sèrie "El Dr.Caparròs", la primera sitcom en català.