Deien que demà dia 2 d'agost l'economia nortamericana podia patir una fallida i de retruc podia acabar d'arrossegar el món mundial mundialíssim.
L'agost és un mes estrany, un estrany parèntesi on tot allò transcendetal sembla que no pugui ser. Sembla que a l'agost no hi pugui haver revoltes. Els indignats deuen estar de vacances. Alguns polítics ja descansen esperant el gran dia de les "elecciones generalísimas del 20-N".L'activitat informativa baixa. Les televisions s'omplen de refregits. Moltes pàgines i blogs abadonen la seva activitat durant aquesta època de l'any.
Em pregunten: no volies abandonar la cosa blogaire? Sí, ho sé, sí és cert, però he decidit allargar una mica, només una mica més la dolça agonia...
És un mes carregat de tòpics.
És un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de vacances i menjant-se un deliciós gelat.
Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!
Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües.
Bones vacances per aquells que les tingueu i per la resta de mortals, paciència i bons aliments!
(nota: fixeu-vos amb la il·lustració del post. Hi ha un ocell que en castellà en diríem un "pájaro carpintero" i en català un picot. Si el vaixell és el món mundial que va a la deriva...El picot què és? Que cadascú hi trobi la seva interpretació però podria ser la "crisi dels ous" que no para de fer meravellosos forats. Sempre havia cregut que això de la crisi se li deia així perquè era quelcom temporal. Més que crisi el que vivim en el món mundial és el naixement d'una nova era que ningú s'atreveix a dir a on ens portarà)
2 comentaris:
en certa manera aquest naufragi l'havi previst fa molt de temps aqui:
http://blocfpr.blogspot.com/2008/12/crnica-dun-futur-incert.html
Se m'acuden uns quants picots, tots van amb corbata. He estat traient el nas una mica per Portugal i he tingut la impressió de veure un país trencat per la crisi, els rescats i els governs de dretes. He tingut la sensació clara que a nosaltres ens falta poc per ser Portugal.
Publica un comentari a l'entrada