Vet aquí una perla trobada al Youtube...Una filmació de l'any 1967, filmada per una Camara Bolex Pallard 8mm per Karibu Films.
Són imatges històriques de quan el Baix Llobregat encara era una comarca força agrícola propera a Barcelona. S'hi pot veure diversos treballs de camp a St.Joan Despí, en els camps de la Societat d'Aigües de Barcelona i també imatges gravades a la Colònia Güell i a Sta.Coloma de Cervelló. S'hi veu com una excavador arranca una vella plantació de "Camueses", una varietat de poma de la zona, conegudes com a pomes camosines o pomes camoses. Lamentablement anys després moltes més excavadores, polígons industrials i autovies, carreteres i autopistes van acabar de fer desaperèixer els milors camps agrícoles del Baix Llobregat. L'agricultura al Baix Llobregat actualment és una activitat més testimonial que res més, tot i que encara es conreen diversos cultius.
Unes imatges curioses d'uns temps on la terra era un pilar important de la subsistència. I testimoni de la transformació devastadora d'una comarca, sovint confosa com la perifèria de Barcelona, però amb un ric patrimoni històric no sempre reconegut amb el pas del temps.
dimecres, 25 de març del 2009
Treballs d'hivern en el camp abans de la primavera
Dimecres de cine: The Reader (El Lector)
The Reader (El Lector) (2008)
Dirigida per en Stephen Baldry amb Kate Winslet i Ralph Fiennes.
Basat amb el llibre de Bernhard Schlink, el lector es converteix en una commovedora trama, d'aquelles històries que quan surts del cine tens la sensació d'haver vist una gran i commovedora història, una gran història entre dues persones on desig, passió, responsabilitat, condemna, redempció, perdó, memòria, oblit, amistat, literatura, llibres són ingredients que traspuen per les vides dels dos personatges.
Kate Winslet fa un memorable paper. Un film que per aquells que no l'hagin vist, i abans que la treguin de cartellera és absolutament recomenable!
Dimecres de cine: Los abrazos rotos
"Los abrazos rotos" Producció: El Deseo (2009)
Guió i direcció: Pedro Almodóvar amb Penélope Cruz, Lluís Homar, Blanca Portillo, José Luís Gómez, Tamar Novas, Rubén Ochandiano, Lola Dueñas, Carmen Machi, entre altres.
Qui escriu aquest post és poc almodovarià, però reconec que en la filmografia del Sr.Almodóvar hi ha tres o quatre films que em van agradar força: com Todo sobre mi madre o Volver.
Los abrazos rotos no és una pel·lícula fàcil. És una pel·lícula amb vàries lectures, plena d'homenatges i autohomenatges, de referències a un determinat cine europeu, francès, italià...Penélope Cruz es deixa transformar constantment per les mans del director i consegueix un bona interpretació. El film és un drama amb tocs tràgics, tocs realistes, tocs comics...És la història de Mateo Blanco, un cineasta que es queda cec i a partir d'unes circumstàncies concretes rememora tota la història del seu últim film "Chicas i maletas" (un pur homenatge al cine Almodovarià dels 80 amb un Carmen Machi molt divertida!) i sobretot recorda la seva tèrbola història amb l'actriu Lena (Penélope Cruz) que va interpretar aquell film.
Es crea un tèrbol triangle productor-director-actriu que tot i que podria semblar tòpic, és un dels desencadenants per entendre tota la història.
La pel·lícula demana concentració per part de l'espectador i val la pena ja que és una bona pel·lícula. (I ja us dic jo que no sóc gaire almodovarià)
El pitjor: tot i la maduresa que demostra el director en aquest film, de tant en tant li surt la vena petarda vuitantera...(sobretot en el film "Chicas i maletas" i en el algunes col·laboracions fugaces d'algunes actrius)
El personatge interpretat per Rubén Ochandiano és un personatge absolutament insuportable i repelent!
El millor: la interpretació de Blanca Portillo i de Lluís Homar. Una interpretació de cec molt creïble!
Podria haver anat millor: la química sexual entre Penélope i Homar.
Un detall que pot passar desapercebut: bon treball de fotografia i banda sonora amb un cançó final "A ciegas" cantada per en Miguel Poveda. Dic que pot passar desapercebut ja que la gent té la mania que quan s'acaba la història no s'espera els crèdits i es perd una bonica cançó.
Noves veus (IX): MAZONI - El riu (VIDEOCLIP)
Gran videoclip gravat a Marraqueix en super 8 per en Raúl Cuevas. Segon single del disc "Si els dits fossin xilòfons".
En un post anterior ja hem parlat del nou disc de Mazoni (Eufòria 5, Esperança 0), però ja us dic jo que el segon disc en català d'aquest grup amb temes com aquest també estava molt bé.
Mazoni, liderat per en Jaume Pla, una de les noves veus que des de fa uns anys escriu bons temes com aquest.
Deixeu-vos captivar per aquest riu...
Noves veus (VIII): Jesús Fusté
Preciós video promocional d'en Jesús Fusté. En Fusté és un nou cantautor nascut en les terres de l'Ebre. En el video ens explica la relació amb la seva terra i amb el seu nou espectacle: "Lletres d'aigua".
Vaig descobrir aquest cantautor a través del bloc d'en JM Tibau, justament un altre autor de l'Ebre. La veritat sona molt bé!!! Esperem algún dia veure'l per terres barcelonines!!
Noves Veus (VII): Abús (Agustí Blusom) - L'univers
Sota el nom d'Abús s'amaga el nom del jove cantant Agustí Blusom. L'últim enregistrament s'anomena "Esthels" publicat el passat any. Aquesta bonica cançó pertany a una gravació d'estudi de fa un parell d'anys.
Deixeu-vos captivar uns segons per la versió acústica d'aquesta cançó...
Atrapats a l'ànima
Des de fa tres setmanes, al 33, l'Ànima és el nou espai d'informació, entrevistes, recomenacions, actuacions musicals i reportatges de tot l'àmbit cultural. El programa és àgil i fresc i els seus presentadors estan molt compenetrats i transmeten autenticitat, vull dir, que es nota que els hi agrada el que fan i que al mateix temps són consumidors culturals.
És un plaer tornar a veure la Bibiana Ballbè (després del trauma de la fi del programa Silenci) perfectament combinada amb l'experiència del periodista Toni Puntí. El programa és variat, amè i intenta no només centrar-se en l'actualitat Barcelonina, que sempre pesa molt, sinó alguna vegada fan apunts culturals d'altres punts de Catalunya, que ja toca.
Com hem dit més d'un cop, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional i poder gaudir una estona diària d'informació cultural i de qualitat, sense les presses dels telenotícies, on tota informació cultural sempre és forçada i al final dels TNs, doncs, francament s'agraeix.
Únic inconvient del programa: això de dues parts...no ho entenc! Tant difícil és fer el programa d'una tirada? Primera part: 21.45. Dura un quart d'hora! Segona part: 23.h, dura 30 minuts.
Juntament amb L'hora del Lector pot arribar a ser un dels grans programes del 33. Des d'aquí podem dir que ja estem atrapats a l'ànima.
+info a...
Salvat, gran home de teatre
Vet aquí que ahir ens va deixar en Ricard Salvat, un gran home de teatre, nascut a Tortosa el 1934 i un pèl oblidat als darrers anys a casa nostra. Va ser l'introductor a Catalunya de nous autors que fins aquell moment eren desconeguts per la gran majoria. Autors que són peces claus del S.XX com Brecht, per posar un exemple. Va portar aire fresc a una escena catalana antiquada i necessitada de nous directors i autors. I va saber posar en escena grans noms com Salvador Espriu. D'ell és recorda la seva feina a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i una gran quantitat de muntatges entres els anys 60, 70 i principis dels 80. Va ser un director reconegut arreu i als darrers anys va tornar a Catalunya per posar en marxa alguns projectes. Vaig tenir la sort, l'any 2002, de veure al Teatre Lliure la 5ª versió de Ronda de Mort a Sinera.
Us puc dir que el vaig trobar un muntatge un pèl llarg i no precisament un teatre fàcil. Amb aquell muntatge tinc la sensació d'haver vist una gran direcció, però entrar en el món d'Espriu i de tots els seus mites no és tasca fàcil i us asseguro que la Ronda de mort no era un espectacle recomenable per tots els públics...però en Salvat va conseguir un gran muntatge.
El 96 li van donar una Creu de St.Jordi, el 2003 la medalla d'Or del mèrit artístic i aquell mateix any li van dedicar una exposició que un servidor va visitar i pot afirmar que era una bona aproximació a la bona feina feta per aquest bon home.
L'últim obra que vaig veure d'ell és:Un dia. Mirall trencat, que justament en vaig parlar en aquest blog, ara fa pocs mesos.
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/10/mirall-trencat-ltims-dies.html
Sempre ens quedarà el record que en Ricard Salvat va ser un gran home de teatre.
Bolonia, la ciutat, no el pla!
+019.JPG)
Bolonia, capital de la regió italiana de l'Emília -Romagna.
Bolonia o Bolonya perquè mai he sabut com s'escriu és molt més que un pla! És una ciutat poc turística, universitària, de fires, d'interior, de boira, de carrers porxats...recorda una mica algunes ciutats del pla de Lleida o fins i tot la capital del Segrià. El centre de la ciutat està carregat d'esglésies d'un cert interès, de dues grans torres medievals i d'una plaça amb el Palau Re Enzo i la font de Neptú. La gent desconeix que hi ha una gran pinacoteca ple de pintures dels grans mestres italians, que no té res d'envejar a la d'altres grans ciutats. És cert, és una ciutat un pèl grisa i trista, però Bolonia com tota l'Emilia-Romagna són molt més que un polèmic pla universitari. Què trist posar noms de polèmics plans universitaris a partir del nom de la ciutat, la ciutat ja us dic ja que no s'ho mereix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser també t'agradarà...
