"Los abrazos rotos" Producció: El Deseo (2009)
Guió i direcció: Pedro Almodóvar amb Penélope Cruz, Lluís Homar, Blanca Portillo, José Luís Gómez, Tamar Novas, Rubén Ochandiano, Lola Dueñas, Carmen Machi, entre altres.
Qui escriu aquest post és poc almodovarià, però reconec que en la filmografia del Sr.Almodóvar hi ha tres o quatre films que em van agradar força: com Todo sobre mi madre o Volver.
Los abrazos rotos no és una pel·lícula fàcil. És una pel·lícula amb vàries lectures, plena d'homenatges i autohomenatges, de referències a un determinat cine europeu, francès, italià...Penélope Cruz es deixa transformar constantment per les mans del director i consegueix un bona interpretació. El film és un drama amb tocs tràgics, tocs realistes, tocs comics...És la història de Mateo Blanco, un cineasta que es queda cec i a partir d'unes circumstàncies concretes rememora tota la història del seu últim film "Chicas i maletas" (un pur homenatge al cine Almodovarià dels 80 amb un Carmen Machi molt divertida!) i sobretot recorda la seva tèrbola història amb l'actriu Lena (Penélope Cruz) que va interpretar aquell film.
Es crea un tèrbol triangle productor-director-actriu que tot i que podria semblar tòpic, és un dels desencadenants per entendre tota la història.
La pel·lícula demana concentració per part de l'espectador i val la pena ja que és una bona pel·lícula. (I ja us dic jo que no sóc gaire almodovarià)
El pitjor: tot i la maduresa que demostra el director en aquest film, de tant en tant li surt la vena petarda vuitantera...(sobretot en el film "Chicas i maletas" i en el algunes col·laboracions fugaces d'algunes actrius)
El personatge interpretat per Rubén Ochandiano és un personatge absolutament insuportable i repelent!
El millor: la interpretació de Blanca Portillo i de Lluís Homar. Una interpretació de cec molt creïble!
Podria haver anat millor: la química sexual entre Penélope i Homar.
Un detall que pot passar desapercebut: bon treball de fotografia i banda sonora amb un cançó final "A ciegas" cantada per en Miguel Poveda. Dic que pot passar desapercebut ja que la gent té la mania que quan s'acaba la història no s'espera els crèdits i es perd una bonica cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada