divendres, 25 de desembre de 2009

El primer estel (Bones festes!!)

EL PRIMER ESTEL
Dolce e chiara è la notte e senza vento (G.Leopardi)

Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.

HORA QUIETA
Tot és quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l'espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.

Joan Vinyoli
(Barcelona 1914 - 1984)
El Nadal és l'hora quieta on tot reposa sota la mateixa llum i sota el primer estel.
Bon Nadal i bones festes!!

dijous, 24 de desembre de 2009

Cançons per una nit de Nadal (2) (de Pau Riba a Manel)



Cançons per una nit de Nadal (1) (Col·lectives)



Pessebre 2.0.

En Mon, l'autor de la Garrofa de Mont-Roig, ha sigut el promotor d'una curiosa iniciativa: un pessebre 2.0. Els blocaires que volien havien d'enviar-li la foto d'una figureta i entre tots els blocs participants s'ha muntat un pessebre virtual molt curiós.
La foto del post és la figureta amb la que he participat. (Buscava alguna figura relacionada amb l'aigua perquè tingués relació amb el títol del bloc. Buscava un pescador però no l'he trobat i al final vaig trobar aquest vailet amb aquest càntir que va al pou.)
Amb aquesta figureta el missatge volia ser el següent:
Recull la millor aigua,
cuida-la com un oasi,
porta-la on neix la llum de Betlém.
Per tot aquella gent
que vol sortir del pou (de la crisi)
Bon Nadal i Bones festes!
Aquí teniu l'enllaç de la iniciativa i del resultat. Felicitats a tots/ totes els que han participat.
http://lagarrofa.blogspot.com/2009/12/pessebre-blocaire-2009.html



Tradicions molt nostrades...

Una altre vinyeta genial d'Aleix Saló.
Vaja aneu amb compte amb les felicitacions amb caganer segons on les envieu...i a veure com els hi expliqueu aquesta tradició tan nostrada!

dijous, 10 de desembre de 2009

Drets imprescindibles...



Hi ha dies imprescindibles per recordar drets imprescindibles.
Lamentablement, cada any, acabem recordant, que molts cops, en molts països s'han convertit en paper mullat.
A vegades l'economia i certs feudalismes s'imposen per damunt dels drets humans.
A vegades la religió i certes ideologies han estat per damunt dels drets humans.
A vegades molts països han demostrat una doble moral i l'ONU i d'altres organismes internacionals han estat incapaços d'evitar moltes aberracions. Aberracions diàries. Moltes sense sentit.
La burocràcia i la incompetència diplomàtica a vegades provoquen situacions aberrants i els telenotícies sovint en van plens, l'últim, el cas de l'Amintu Haidar, que esperem que pogui tornar al desert saharaui i pugui seguir lluitant per la llibertat del seu poble.
En aquest moment penso amb molts pobles i penso amb Txetxènia, Palestina, el Kurdistán, Birmània i molts d'altres...
Penso amb Bòsnia que no fa gaires anys va viure un dels pitjors conflictes ètnics, bèl·lics, civils al bell mig del cor d'Europa i precisament Europa, com moltes altres vegades no va estar a l'alçada. Han passat més de 15 anys i potser ja ningú no se'n recorda de Bòsnia però va ser un exemple més de com es van vulnerar els drets més bàsics al bell mig d'Europa...
I és que la història del S.XX hauria de servir d'alguna cosa...La memòria hauria de servir d'alguna cosa...
Suposo que per això es van inventar els dies en commemoració de...els drets humans, els drets dels infants, els dia de la no-violència i tants altres dies encara bàsics i imprescindibles.
L'efemèride que avui comentem coincideix amb el mateix dia que el Sr.Obama rep el Nobel de la Pau i previment ja havia anunciat que enviaria més tropes a Afganistán. Diuen que un dels mèrits de l'Obama va ser començar a desmantellar la presó de Guantánamo, una altre vergonya internacional on els drets humans són totalment inexistents.
I també coincideix amb la setmana que a Copenhaguen líders internacionals s'han reunit per parlar del Canvi climàtic. Una cimera, pel que he vist i llegit en els mitjans, molt d'aparador i poc de compromís.
Per tant, mentre la Humanitat no canviï, els drets humans, tot i que molts cops es quedin en paper mullat, i el dia que els commemoren hauran de seguir sent totalment imprescindibles.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Vespres de desembre

Hi ha una cançó que sempre recordo els primers dies de l'últim mes de l'any. Són els "Vespres de desembre" de Sau. Potser no és la més coneguda ni la més recordada però a mi sempre m'ha transmès una serenor especial com la serenor que em transmet aquesta imatge on el rogent tímid del cel preludia la immediata foscor de la nit.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails