Sol de tardor. Encara potent. S'anirà apagant lentament. No sé vosaltres però el canvi d'estació (matins frescos, migdies calorosos, pluja de mitjatarda...) a vegades m'afecta i em noto més cansat.No cal dir que pels urbanites anar al metro o al tren (amb andanes que semblen forns i a dins els vagons que semblen congeladors) n'hi ha per deixar KO a més d'un.
La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació gairebé sense adonar-nos-en.
He trobat aquesta foto pel google imatges titulada "Sol de tardor". M'ha semblat tant potent que m'he pres uns instants per mirar-la.
Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.
