dijous, 20 d’octubre del 2016

Ikunde



Què en fem de la Memòria? 
L'ús i les diferents maneres com en determinats períodes s'ha treballat la memòria històrica donaria no només per un apunt sinó per diversos.
 
Aquests dies de tardor 2016 que el Born CCM ha omplert la xarxa de notícies i opinions diverses sobre la seva última exposició i que algú irònicament ha titulat "la tardor de les estàtues", m'ha vingut al cap una altre exposició "Ikunde" situada en part cronològicament també en període franquista.

És un retrat del passat colonial recent i de la influència que Barcelona va tenir en aquest passat. La història del goril·la blanc Floquet de neu n'és un dels exponents més curiosos, anècdotics i clars d'aquell passat recent que Barcelona va tenir amb el Colonialisme.

El Museu de les Cultures del Món ens dóna la oportunitat d'apropar-nos al període de la Guinea Colonial i ens fa un retrat que ens ajuda a entendre les seves llums i ombres. I francament és interessant aquesta primera aproximació.

On? Museu de les Cultures del Món - Barcelona
Fins el 5 de febrer de 2017
+info a: Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial


1 frase de Bob Dylan

Aquest apunt no es per discutir si el bo d'en Bob, vull dir d'en Bob Dylan es mereix o no el flamant nou premi Nobel de Literatura 2016.
La xarxa està plena de les seves frases i només que el bo d'en Bob ens faci pensar amb les seves lletres i frases ja es mereix aquest apunt.


Marmotisme


Vet aquí que hi ha una pel·lícula que té més de 20 anys que va crear escola a l'utilitzar l'expressió "vivim en el dia de la marmota". 
A que ens referim? Ens referim a "Atrapat en el temps" és una comèdia romàntica que evoca el mite de Sísif. Va ser dirigida per Harold Ramis i està protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell.

Per què el dia de la marmota pot arribar ser qualsevol moment o dia de les nostres vides i no cal que sigui el mes de febrer. 
Els anal·listes del futur si es fixen en aquest tros de món tindran feina a investigar el perquè durant un període llarg de mesos i temps es van repetir tantes vegades les mateixes notícies, mateixos partits, repeticions d'eleccions, corrupció, crisi, retallades...un bucle estrany com aquell hàmster que no pot parar de còrrer totes les nits dins la mateixa roda de la seva gàbia i no s'adona que per molt que corri sempre acaba en el mateix lloc.

Pels estudiosos del futur que vulguin estudiar que ha passat a casa nostra en els darrers temps podrien definir aquest període històric com a "marmotisme" ja que el dia de la marmota s'ha instal·lat fa temps en molts aspectes de la vida diària peninsular i europea on a vegades sembla que no passi res i que perfectament podríem combinar una notícia del 2015 de la crisi del refugiats i la tragèdia del seu pas per creuar el Mediterrani i podríem intercanviar-la per una del 2016 i potser no hi trobaríem gaires diferències. Proveu-ho, fins i tot espanta. No cal dir que si això ho apliquem a certs canals de televisió que des de fa anys fan el mateix tipus de programes (com Gran Hermano 17) encara espanta més. 

M'he adonat que a l'escriure això també he tingut un cert deja-vú ja que fa 4 anys vaig tractar el mateix tema en el blog "jardí digital d'en gb" en l'apunt següent: Dies i marmotes 
                 Transcric una part del que vaig escriure en el seu moment:

" Hi ha setmanes que són autèntics dies de la marmota. Aquell "deja-vú" constant, aquella vida ja viscuda, aquelles mateixes situacions, notícies, errors es repeteixen dia rera dia. Com la peli d'en Bill Murray on cada dia que s'aixeca a les 6.00 del matí sent una estrident melodia recordant-li que és el feliç dia de la marmota.


És un peix que es mossega la cua. Fa temps que vivim en aquest maleït dia. Les notícies són un despropòsit constant de pèrdua de drets, retallades, crisi, i d'una prepotència insultant per part dels nous poders econòmics (a l'ombra sempre) que ens estan portant cap a una nova etapa perillosa i insana.
Davant tals fets només ens queda el coratge."
 
El dia que la Marmota marxi podríem marcar-lo al calendari, fer-ne un dia Festiu, si cal fer-ne diada Nacional!
 
De tots els animalons, més que la marmota, em quedo amb el hàmster i no em el hàmster de la gàbia sinó amb de la cançó d'en Quimi Portet on explica que el seu hàmster va anar a Cuba...
 Aquí teniu un fragment de la lletra surreal i fantàstica d'en Quimi Portet:

Sóc llatí com ho era en Ciceró,
criat al món del canaló.
Moc els malucs amb gràcia i distinció
però de cert no sé els malucs què són.
Tu ja saps que jo t'estimaré
ben bé fins l'últim combregar
i si el meu hàmster va anar Cuba… què?
Doncs jo me'n vaig a Sabadell.

Ai, ai! Manta i carretera;
fer el tomàquet pel món sencer.
Ai, ai! Carretera i manta
el meu somni és que em diguin Josep.
Ai, ai! Tot un món per fer-hi el préssec;
carquinyolis, pets de monja i mel.
Ai, ai! Carretera i manta
i els teus llavis de pur caramel.
                                                
                                                (El meu hàmster va anar a Cuba de .Q.Portet)

Els dies sense glòria (de Sílvia Alcántara)

*No sóc de fer grans ressenyes i de llibres no en llegeixo ni molts ni pocs i amb les xarxes socials molts comentaris els deixo directament a twitter o facebook de l'autor, però m'ha semblat interessant fer un brevíssima ressenya del tercer llibre de l'autora de l'arxiconeguda "Olor de Colònia".
Els dies sense glòria
Sílvia Alcàntara
Mirmanda, 146
384 pàgines
20 euros

Argumentalment el podríem definir com els alts i baixos d'un parella marcada per un fet o secret (que no explicaré) i que decideix viatjar del món rural a la món urbà per començar una nova vida en una ciutat mitjana (m'he imaginat Terrassa) al període de les acaballes del règim franquista.
Al meu gust la primera part de la novel·la és la més potent de la manera que retrata el món rural d'on provenen els protagonistes. Excel·lent el domini del llenguatge i la tècnica quan ens ajuda a entrar el món rural que vol descriure. En el segon tram de la novel·la pel meu gust perd interès per tot un seguit de repeticions marcades per les històries dels fills de la parella. El millor també està amb un final potent i sense concesions. Una novel·la gens fàcil, dura, agredolça però molt ben escrita.
Fins i tot gosaria afirmar que l'autora podríem adscriure-la a una certa tendència que ha continuat en la narrativa catalana contemporània de certs autors a crear novel·les amb un cert regust de realisme-costumisme-tremendisme-dramatisme amb tocs de novel·la psicològica i d'època que va inaugurar en el seu dia la Victor Català i que la gran Mercè Rodoreda en fou un gran exponent.

diumenge, 10 de juliol del 2016

2 frases de Joan Oliver (en l'Any Pere Quart 2016)

En l'Any Pere Quart 2016 recuperem dues de les seves frases més cèlebres...










diumenge, 3 de juliol del 2016

Any Pere Quart




CANÇÓ DE CARRER
Cançó de carrer
Quan jo tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d´un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula; i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apostols i cabdills,
llanceu el crit d´alarma!
Savis, tècnics, obrers,
forceu les vostres màquines!
Genis de totes les arts,
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els misers i els vençuts,
ramada innumerable,
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara!
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d´una vida més alta!
 
Joan Oliver i Sallarès (que emprà com a poeta el pseudònim de Pere Quart)
 
Enguany fa 30 anys de la defunció de l'escriptor Joan Oliver. Únicament en un pla molt local Sabadell s'ha volcat a organitzar diversos actes per commemorar tal efemèride. Sempre m'ha semblat estrany el perquè alguns escriptors d'una forma molt institucionalitzada se'ls hi dediquen recursos, esforços i moltes iniciatives per commemorar determinades efemèrides i altres per estranyes raons amb igual pes poden passar sense pena ni glòria. Als darrers anys hi hagut una llarga llista d'escriptors que de forma molt merescuda se'ls hi ha dedicat per alguna efemèride justificada un any sencer d'actes i propostes. 
Joan Oliver, en l'any en qüestió que teòricament caldria commemorar, es mereix molta més atenció institucional i mediàtica. 
Així que per part meva amb aquests versos vull recordar la figura de Pere Quart que forma part de la llarga nòmina de grans poetes catalans del S.XX. I que evidentment forma part de la selecció de poetes que més m'aprecio per raons diverses.
 
Un servidor n'ha compartit dos tuits de tal efemèride: 

La subtil corda que ens aguanta...





La subtil corda que ens aguanta
El precari somni d'una vida estable
Precariat és una nova classe?
Adormida i desmembrada
no sap on refugiar-se
no hi ha partits ni aliances
que lluitin per aquesta nova classe?
Fins i tot domesticada
ens sentim que alguna cosa falla
quan la vella classe política, dèspota i carca
que va imposar una reforma laboral que mata
els drets de més d'un empleat obedient i lleial
ara surt victoriosa en una nova comesa electoral.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mostrar
fa massa angúnia pensar
amb un Estat del Benestar que s'han carregat
i un Futur que és un mot que ningú vol pronunciar.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mirar
provoca vertigen descontrolat
i per molts
és l'única forma de sobreviure.

[Podria escriure tantes coses en aquests moments sobre la complexitat i la perplexitat com moltes persones viuen en els temps actuals i la difícil situació política-econòmica-social que l'únic que se m'ha ocorregut han sigut aquests mots o versos digueu-li com vulgueu. No cal dir que uns dels versos estan dedicats al que ha passat electoralment a Espanya: Spain is diferent!]


8!


                                                             [imatge extreta de joker.esy.es]

Confesso que el nº8 mai ha sigut un número que m'ha despertat ni fred ni calor.  
El temps és un concepte relatiu va dir algú.
I de sobte em trobo escrivint de nou un breu apunt per aquest blog i m'adono que ja té vuit anyets amb totes les seves anades i vingudes i desercions.
Les noves tecnologies ens fan viure a vegades la sensació que tot passa amb una gran voracitat. 
I pel camí, quan un servidor es mou per vàries pàgines, perfils, blogs i xarxes, retornar a Nàufragiobrer és com tornar a visitar aquell parent gran que viu en una residència i que no voldries haver abandonat però que forma part més d'un món quan els blogs eren quelcom molt més potent i molt abans que les xarxes fagocitessin la seva època d'esplendor (i molts blogs ja han passat a formar part de cementiris virtuals on ningú els visita.)
Escriure un apunt d'un blog pel pur plaer d'escriure sense tenir en compte la seva transcendència ni viralitat ni immadiatesa té quelcom de contracorrent...sobretot en un moment on la immediatesa de la resposta que donen les xarxes han convertit, per alguns, el món dels blogs en quelcom una mica anacrònic. 
Però com que m'agraden les coses anacròniques no he pogut evitar escriure un apunt anacrònic i intranscendent com alguns aniversaris que no en som conscients però que passen a la nostra vida d'una forma massa silenciosa, però no per això no deixen de ser aniversaris.

dilluns, 11 d’abril del 2016

Sóc tots els escriptors que estimo...

Potser no en som conscients però al llarg de la vida les persones som com esponges que anem absorvint idees, històries, lectures i autors. Potser alguns d'aquests autors ens han influenciat o ens han acompanyat en algún moment de la nostra vida. Potser és una mica exagerat, potser sí...però m'agrada la frase: "sóc tots els escriptors que estimo..."

Ara que vindrà Sant Jordi i que "la cosa literària" es mesclarà amb tot tipus de llibres i novetats que poc temps després s'oblidaran tan fàcilment com les receptes de cuina dels programes de Tv3, deixeu-me fer un tribut a aquelles meravelloses cartolines que imprimia la Institució de les Lletres Catalanes. Durant un temps en van circular moltes amb moltes cites interessants.Jo en vaig poder caçar algunes. Són frases potents d'autors no menys potents. 
Aquest és el meu apunt de Sant Jordi d'enguany, dedicat sobretot als autors (escriptors i escriptores,ja m'enteneu!) perquè com vaig comentar en un apunt anterior, sobretot pels autors jubilats, aquest a vegades sembla que no sigui país per escriptors. 






dimarts, 22 de març del 2016

3 frases de Zygmunt Bauman

Avui 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua. 
La trista actualitat marcada per guerres, refugiats, i atemptats i per una Europa, podríem dir-ne societat Occidental, que ha perdut fa temps la brúixola.
Quan l'actualitat informativa i els temps que vivim ens fan sentir fràgils i indefensos davant de fets que se'ns escapen de les mans, he volgut buscar unes frases d'un savi del nostre temps.
Curiosament he trobat unes frases que parlen de la societat líquida, concepte que en més d'un assaig el pensador Zygmunt Bauman ha sabut definir molt bé els temps actuals que ens ha tocat viure.
Volia parlar del Dia Mundial de l'Aigua però he acabat trobant una frase també parla d'un món líquid...

“La cultura líquida moderna ya no siente que es una cultura de aprendizaje y acumulación, como las culturas registradas en los informes de historiadores y etnógrafos. A cambio, se nos aparece como una cultura del desapego, de la discontinuidad y del olvido.”

 “La tendencia a olvidar y la vertiginosa velocidad del olvido son, para desventura nuestra, marcas aparentemente indelebles de la cultura moderna líquida. Por culpa de esa adversidad, tendemos a ir dando tumbos, tropezando con una explosión de ira popular tras otra, reaccionando nerviosa y mecánicamente a cada una por separado, según se presentan...”

 “La cultura de la modernidad líquida ya no tiene un populacho que ilustrar y ennoblecer, sino clientes que seducir.”

Zigmunt Bauman 
(Poznan, 1925), sociòleg i filòsof 

diumenge, 31 de gener del 2016

1 frase de Henning Mankell


"El paraíso tiene tantas puertas como el infierno, y nosotros tenemos que aprender a discernirlas; de lo contrario, estamos perdidos."

Henning Mankell

En motiu de la BCNegra 2016 he volgut recordar la frase d'un emblemàtic autor del gènere que ens va deixar l'any passat. 


 Henning Mankell (Estocolm, 3 de febrer de 1948 - Göteborg, 5 d'octubre de 2015) va ser un escriptor i dramaturg suec de fama internacional. Estava casat amb Eva Bergman, filla d'Ingmar Bergman. El seu personatge més conegut és l'inspector de policia Kurt Wallander. (viquipèdia dixit)

BCNegra 2016

Fins el 6 de febrer Barcelona s'omple de nou d'activitats relacionades amb un gènere, la novel·la negra que curiosament ha viscut un nou "boom" d'autors i novetats.
Tot el programa: BCNegra16

Enguany es farà un homenatge al periodista desaperagut Xavier Vinader

Podeu llegir algunes de les seves frases en l'article que li va dedicar Nació Digital com aquesta:

"Quan vaig començar en el món del periodisme vaig aprendre que una ploma pot ser tan eficaç com una arma. Pot servir per denunciar".
 

1 frase de Caterina Albert i Paradís







Aquest 27 de gener s'han complert 50 anys de la mort de l'escriptora Caterina Albert i Paradís que va firmar algunes obres amb el pseudònim de Víctor Català com la cèlebre "Solitud" o "Drames rurals".

Des d'aquí l'homenatgem amb aquesta frase.


1 frase de Carles Hac Mor


Fa pocs dies ens deixava el poeta Carles Hac Mor.
Lamentablement hi ha noms i personalitats literàries que no sempre han rebut el reconeixement que haurien merescut. Vet aquí aquest apunt com a record i homenatge minimalista i improvitzat.
Article El Periódico
Article Núvol
Apunt blog

Espanya no és país per escriptors...

La incompatibilitat legal i les seves multes que ha sorgit en els escriptors jubilats que reben una pensió i que al mateix temps reben alguns ingressos per la seva activitat i per la seva obra està generant molta perplexitat en diferents col·lectius de d'escriptors de tot l'Estat.
Evidentment el tema és molt més complex que aquest simple paràgraf.
+info notícia 324
Definitivament, Espanya no és país per escriptors (ni per creadors de cap mena).



Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails