 foto: Jordi Aguiló
                                               foto: Jordi AguilóTanquem la primera etapa d'aquest bloc amb la foto de Jordi Aguiló que ens ha estat acompanyant durant molt de temps i també amb uns versos d'Agustí Bartra que durant molt de temps també han estat acompanyant aquest bloc...
Nàufrag, la terra em fou nupcial i materna
La fulla que tremola
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles...
Agustí Bartra
 




