Llengües d'Europa

Per una Europa respectuosa amb les llengües i les seves nacions!

Ja ha començat la cursa pre-electoral pel 7J. Jaime Mayor Oreja, candidat del PP per les eleccions europees, amb la seva retòrica decimonònica ens va recordar que estava orgullós que el seu besavi, a casa seva, els hi prohibís parlar basc.

Va comentar que calia potenciar l'espanyol en detriment d'altres llengües, i explicitament va dir el català. Va comentar que trobava una barbaritat que en una Europa de tants estats hi haguessin tantes llengües en un mateix parlament i que va suggerir que caldrira reduir el nombre. Fins i tot 20 llengües va arribar a dir que li semblaven un excés. Fins i tot va gosar proposar que caldria que només n'hi haguessin dues de llengües decisives en l'U.E., l'anglès i l'espanyol. Vaja, llàstima que no ho ha sentit en Sarko i la Bruni! I el francès què! El parlen a França, Bèlgica i Luxemburg. I l'Alemany què! Si ho sap la Merkel no li agradaran gaire aquestes declaracions.

Com es pot ser tan ranci? A qui beneficien aquestes declaracions? Qui pretèn buscar? El votant espanyol anti-nacionalista?

L'utilització partidista i la politització de les llengües ha sigut una pràctica habitual en aquest país i és quelcom que no hauria de ser patrimoni de cap partit i de cap entitat. El castellà és tant important i necessari que tingui el seu pes a la U.E. com ho ha de ser, per respecte a més de 8 milions de parlants, el català...I com també ho haurien de ser el basc i el gallec o altres llengües europees.

Des d'aquest bloc ja us hem comentat més d'un cop les iniciatives per potenciar el català en l`àmbit europeu com la web de http://europarl.cat

PER AIXÒ EN AQUEST POST HEM INCLÒS LA FOTO QUE HI HA A LA PORTA D'ENTRADA DEL PARLAMENT EUROPEU, ON EL SR.MAYOR OREJA S'HA GUANYAT LES CASTANYES ELS DARRERS ANYS. LI RECORDEM QUE A L'ENTRADA DEL MATEIX PARLAMENT HI HA UN RÈTOL ESCRIT EN DIVERSES LLENGÜES. SUGGERIM AL SR.MAYOR OREJA QUE SE'L TORNI A MIRAR. POTSER APRENDRÀ QUE EUROPA ÉS UN MARC FORMAT PER MÚLTIPLES NACIONS I ESTATS ON LA DIVERSITAT I EL CONEIXEMENT D'AQUESTA DIVERSITAT HAURIA DE SER BÀSIC I FONAMENTAL COMENÇANT PELS MATEIXOS PARLAMENTARIS.

SI ANEU A BRUSSEL·LES US SUGGEREIXO QUE FEU UN PASSEIG PEL BARRI ON HI HA LES INSTITUCIONS EUROPEES. POTSER APRENDREU ALGUNA COSA. ALGUNA COSA QUE ALGUNS POLÍTICS NO HAN APRÈS.

Els grans musicals

Los grandes musicales

Paula Fayolle

Robin Book grupo (colección Show time)

Barcelona, 2008

Vet aquí una petita guia per tot aquell fervent lector que a més a més li agradi el teatre i sobretot, el teatre musical. L'autora és una periodista especialitzada en periodisme cultural i més concretament cròniques i crítiques de teatre i dansa.

És un viatge pels origens d'un génere que va revolucionar la manera d'entendre l'espectacle teatral i el va concebre, gairebé com l'òpera, com un tot format per músics, ballarins, actors i una bona història on sovint l'amor i les passions hi tenen un paper destacat.

Génere sorgit del món anglosaxó, fa un repàs pels musicals més influents de tots els temps des de Porgy and Bess fins a Oklahoma!, des de West Side Story a Evita...I en els temps més actuals des de Rent fins a Mamma Mia!

Una obra didàctica, ben escrita, entretinguda i bàsica per entendre un fenomen que ha revolucionat l'entertaiment. Ahh, també hi ha un capítol als musicals més nostrats i destaca per damunt de tot Mar i Cel de Dagoll Dagom. Històric musical català que va revolucionar fa 20 anys l'escena del nostre país i va convertir un text de Guimerà en un magistral musical.

Si us agrada el teatre, és un llibre recomenable.

(També el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques públiques)

La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw al TNC (tràiler)

Com ja comença a ser tradició en aquest blog, acabarem la temporada del TNC, penjant un dels tràilers del seus últims muntatges.
Per fi una obra de Bernard Shaw, l'autor del mític Pigmalió, obra que fa anys es va poder veure al Poliorama, per fi arriba amb un bon muntatge a la Sala Gran del TNC.
La buidor existencials i les passions burgeses de la mà d'un gran nom del teatre britànic de primers de Segle.

Fira de Circ Trapezi de Reus 2009

Les titelles, el teatre de carrer, el circ, el teatre familiar...sovint tenen cites anuals a Igualada, Lleida, Viladecans.
Aquests dies es celebra a Reus una nova cita pels amants de l'art circense. Fira de Circ Trapezi de Reus 2009.
Aquest video mostra imatges de la inaguració.

Terra Baixa

Terra Baixa d'Àngel Guimerà al Romea fins el dia 7 de Juny.

Des de fa uns dies al Romea, històric temple teatral de Barcelona, acull una nova versió del clàssic entre clàssics del teatre català: Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Si aneu amb temps a la funció us recomano visitar previament l'exposició homenatge al gran mite de la interpretació dels nostres teatres, que fou l'Enric Borràs: el primer Manelic de la història.

Des de fa uns temps, alguns clàssics han estat pervertits per nous suposats talents de la direcció escènica: Bietos, Rigolas, etc, etc...

La nova versió del clàssic català corre a càrrec d'un director alemanys Hasko Weber amb dramatúrgia de Kekke Schimdt. Si l'original ens mostra un món dominat per oprimits i opressors del món rural, en la nova versió aquest món es traslladat a un àmbit urbà i un antre de bar de mala mort.

Si en l'original Manelic és el rupestre pastor que viu sota l'esclavatge del terratinent Sebastià, en la versió actual el pastor és un immigrant i el terratinent és un especulador pijo burgès. Si en la versió original Marta és la pobre dona de camp que treballa en un molí, en la versió actual Marta és una dona maltractada per la vida i les circumstàncies, recollida del carrer i on l'ombra del maltractament plana constament en els fantasmes del personatge.

El punt de vista de l'obra és des dels records de Marta i l'actriu Roser Camí ho fa molt bé. El paper de Manelic a l'actor Babou Cham és una aposta transgressora i el de Sebastià a Joel Joan és una aposta per fer del personatge un personatge encara més cràpula.

El punt de partida és molt estripat i costa entrar en la història però a mesura que va avançant l'espectacle la bona dicció dels textos fa que la gent pugui arribar a reconciliar-se amb el muntatge i sentir la mítica frase final: "He mort el llop!"

He sentit opinions de tots gustos i sobretot a la gent de mitjana i avançada edat no ha agradat gens. Em pregunto: cal pervertir els clàssics?

És un debat obert. Penso que cal apropar-los a nous i vells públics, si cal amb nous muntatges, però sent sobretot respectuosos amb el text i l'essència original. Aquesta nova versió és una aposta arriscada i personalment m'esperava molt més.