dijous, 17 de setembre de 2009

Més nàufrags que mai...(o 30 anys de retallades laborals)


30 anys de retallades laborals
Acabo de llegir un post del blog Itaca 2000 que l'he trobat esplèndid i al mateix temps demolidor.


No us heu trobat mai amb el típic cas del jove que s'ha quedat sense feina o en té una de temporal i el senyor gran que diu: "Oh, és que ara els joves ho teniu més magre, ja no hi ha tantes feines per tota la vida!"


A la tant lloada transició democràtica la societat civil (dins d'aquesta la classe obrera, treballadora) va sortir al carrer per reclamar una societat més justa i solidària. Aquesta societat civil va reclamar la recuperació d'uns drets bàsics com el d'expressió, reunió, sindicació, etc, etc... La il·lusió de ser partíceps de la construcció d'una nova etapa política i social va portar a molts ciutadans i ciutadanes a anar les urnes en massa i a creure en aquells partits que prometien canvis. Per determinats partits, l'electorat obrer, i qui escriu això viu en una comarca que s'ha conegut com "el cinturó roig" per les seves lluites i reinvindicacions, l'electoral obrer era bàsic per conseguir la victòria i el poder.

El quadern de bitàcora de Jordi Gomara, altrament dit Itaca 2000, en el seu interesant últim post ens planteja que llegim la cronologia de la pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola. Realment fa esborronar...

Després de la mort del Dictador, els anys posteriors foren anys durs econòmicament: el país vivia immers en una sotrac econòmic greu, una crisi que va fer trontollar més d'un cop el govern de Suárez. Amb el temps i amb la distància m'atreviria a dir que hi ha problemes a l'estat espanyol, amb més o menys gravetat, s'han repetit ciclicament i sembla que determinats sectors de la població ho han patit i ho seguiran patint.

Llegint aquest post un arriba a la conclusió que els drets laborals en l'Estat Espanyol han anat a pitjor i que l'Estatut del Treballador és un estatut que s'hauria d'adaptar als nous temps. Tant si hi han hagut governs socialistes (que pel camí van perdre la "o" de obrero) com del PP (que van prendre algunes mesures més antipopulars que populars) la cosa ha anat a pitjor i el pronòstic és que no canviï gaire...Només uns exemples:

any 1984 - nous tipus de contractes eventuals i precaris

any 1994 - Legalització del prestamisme laboral. Comença l'època daurada de les ETTS

any 1997 - Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu".

any 2002 - Enduriment de les condicions d'accés a les prestacions d'atur.

any 2007 - Evolució de l'acomiadament improcedent i enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions de jubilació.

any 2010 - proposta de contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Avui he llegit que els propers mesos Espanya pot arribar a la xifra de 4,5 d'aturats, el país rècord d'aturats de l'U.E., gairebé dobla la xifra d'alguns països.

Han passat més de 30 anys de democràcia, d'una democràcia que havia de portar notables millores en les condicions socials i laborals d'aquest país. L'Estat del Benestar, que van somiar els nostres pares, pels joves d'avui, l'anomenada generació "mil·leurista", tot aquell anhel, d'aquella societat del benestar que van vendre als nostres pares, ens sembla avui lamentablement utòpic, ja que sovint ens hem acostumat a viure més en la societat del "malestar" que no del "benestar".

Totes aquestes reflexions m'han passat pel cap mentre llegia la lletania de la retallada de drets laborals que ha patit el nostre venerat Estat Espanyol. Evidentment aquestes reflexions si les fes un empresari o un autònom serien molt diferents, però com que no crec que d'un dia per un altre em faci empresari, les faig dels de que he sigut els meus darrers deu anys de vida laboral, com un empleat a compte aliè. Tema apart són els funcionaris i el món de les oposicions i les bolses de treball que un servidor també ha tastat d'aprop i que no penso entrar a analitzar ja que és prou complex i mereix un capítol apart.


Hauran de canviar moltes coses perquè poguem creure més en una societat igualitària, justa i solidària.

Un servidor per escriure això s'ha inspirat en el post de Jordi Gomara: *Esquema de pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola: http://itaca2000news.blogspot.com/2009/09/esquema-cronologic-de-perdua-de-drets.html

El mateix temps Jordi Gomara ha extret les seves dades del següent informe: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3186

El mateix temps per acabar de reflexionar que el ciutadà mig és qui acaba de pagar sempre els plats trencats i les pujades d'impostos, davant la ceguesa diària que vivim, us recomano una brillant i irònica reflexió d'en Francesc Puigcarbó: http://blocfpr.blogspot.com/2009/09/cronica-duna-masturbacio-anunciada.html

Més nàufrags que mai...vet aquí un post amb solidaritat amb els que ho han patit, ho pateixen i ho patiran més endant. Salut, ànims i endavant!

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails