dissabte, 13 de setembre de 2008

De què em sona?

Aquesta setmana va començar una nova temporada del Cor de la ciutat. Bé...què dir d'aquest serial? Ha trencat tots el rècords en nombre de temporades en antena, actors, secundaris, figurants, extres, equips...fins i tot han utilitzat dos barris: Sant Andreu i Sants. I Ventdelplà...oh...una nova temporadeta...Si escric tot això no és per fer un dissecció d'aquestes produccions d'èxit de la Teva sinó per comentar un tema més aviat de casting.
Us explicaré el que em va passar...
L'última temporada vaig estar seguint més, suposo que per l'horari i per l'hora que arribava a casa podia veure més Ventdelplà que no el Cor...M'enrecordo molt bé d'un personatge que interpretava l'actriu Mercè Pons. És una bona actriu i el paper de dona traumatitzada alcoholitzada amb filla de nom Bruna i amb marit rancorós el feia molt bé...El principal morbo era que la filla no era del maridet sinó del David Estelrich, l'home de la Vilarasau, vull dir la Teresa. Fins aquí cap problema. La trama es va anar resolent durant la temporada i l'últim que hem vàrem saber del personatge de la Mercè Pons és que havia decidit desintoxicar-se i internar-se en un centre i així ser una bona mare i de tant en tant anar a veure la nena que ara no recordo bé si havia guanyat la custòdia el maridet. Què té a veure això amb el Cor? Un dia d'aquesta setmana vaig tornar a veure el Cor i sabeu qui vaig veure?? La mare de la Bruna inagurant una botiga i amb un altre marit i amb un fill. Vaig pensar...què fort ja s'ha desintoxicat i ara ha obert una botiga a Sant Andreu. Però aquesta no sortia a Ventdelplà???

Tota aquesta dissecció meravellosa m'ha fet recordar el comentari que l'autor de Ragacidad em va deixar com crítica en el post del Grec'08 i que feia una reflexió sobre l'endogamia dels actors a Catalunya. No tinc res contra la Mercè Pons és una actriu fantàstica però gairebé al mateix any encara amb una série en antena amb un personatge molt recent a la memòria...no hi ha altres actors i actrius a Catalunya què cal recòrrer a la mateixa actriu per fer un paper similar? Aquest no és el primer cop que passa...fa quinze anys en el fanzine "El Sellu" ja va sortir una crítica del mateix. Penso que cal diversificar els papers i els actors i trencar l'endogamia que hi ha. Parlo en aquest cas del món de la televisió i teatre però hi ha molts altres sectors que passa el mateix. A dia d'avui encara no sé si el personatge de la Mercè Pons ja s'ha desintoxicat del tot o vés a saber potser la de St.Andreu és la germana bessona que era més bona noia que l'altre...ah no,no...ara recordo que treballava en un zoo...Ara ho entenc: Aquesta pobre noia va començar treballant en un zoo i la van fer fora per enrotllar-se amb el dolent de torn; llavors va recòrrer a un amic advocat que vivia a Ventdelplà i de pas va pensar que fer-li saber que tenia una filla...traumatitzada perquè les coses no li sortien bé va tirar-se a la beguda i va perdre la custòdia de la filla. Després d'uns mesos s'ha desintoxicat i ha decidit començar una nova vida a St.Andreu....serà que en el món de la ficció tot és possible.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails